Els nord-americans decideixen el proper 3 de novembre no només un president sinó també canvis decisius en l'estructura política amb les transcendentals eleccions simultànies a les dues cambres que conformen el Congrés dels Estats Units. Destaca sobretot la que decidirà la composició del futur Senat, institució clau que facilita o impossibilita iniciatives polítiques, i per la qual els demòcrates parteixen ara mateix com a lleugeríssims favorits. De la mateixa manera que és impossible concebre molts dels èxits d'aquests quatre anys de mandat de Donald Trump sense el respatller de la majoria republicana a la cambra alta del Congrés nord-americà (l'últim d'ells, la tranquil·la aprovació de la jutgessa conservadora Amy Coney Barrett al Tribunal Suprem), una possible victòria del candidat demòcrata, Joe Biden, en les eleccions presidencials podria no arribar enlloc si els republicans preserven el seu mandat actual (amb una majoria de 53 escons i 47 per als demòcrates, per un total de 100 escons). Tal com van demostrar durant els dos últims anys del mandat de l'últim president demòcrata, Barack Obama, un Senat republicà es dedicaria a obstaculitzar sistemàticament qualsevol iniciativa de Biden
