03 de novembre de 2020
03.11.2020
Diari de Girona

Aquests són els sis estats que decidiran les eleccions dels Estats Units

El focus està posat en mitja dotzena de 'swing states' que Biden i Trump necessiten per inclinar la balança a favor seu

03.11.2020 | 09:02
Aquests són els sis estats que decidiran les eleccions dels Estats Units

Als Estats Units la política és vermella, pels republicans, i blava, pels demòcrates. Com en altres parts de món, els dos grans partits compten amb bastions tradicionals que elecció rere elecció es decanten pel seu candidat a la Casa Blanca, però hi ha altres on l'electorat no és tan fidel. Són precisament aquests, als quals es coneix com a 'swing states' o 'estats frontissa', els que decanten la balança d'un o altre costat.

La seva importància rau principalment en el fet que l'elecció de president no és directa, sinó que el que voten els ciutadans és als seus representants en el Col·legi Electoral, que fet i fet seran el que elegeixi al president. Cada estat compta amb un nombre de representants en funció de la seva població i atès que en tots ells --excepte Nebraska i Maine-- el guanyador es queda amb tots ells, perdre mai és una opció.

La victòria en un d'aquests estats, encara que sigui per un grapat de vots, pot ser determinant, com va passar en les eleccions de 2000, quan el republicà George W. Bush es va acabar emportant la Presidència després d'aconseguir la victòria a Florida per només 537 vots, previ pas pel Tribunal Suprem, i amb això el nombre suficient de compromissaris en el Col·legi Electoral.

Però, quin és l'origen del terme 'swing states'? L'ús d'aquest terme ho va encunyar el 1936 el 'New York Times' durant la campanya de Franklin D. Roosevelt, però no va ser fins a les ajustades eleccions de 2000 quan va començar a cobrar força i els 'estats frontissa' es van convertir en el principal focus d'interès no només dels candidats, sinó també de la premsa.

Encara que varien entre eleccions, en general es tracta del voltant d'una dotzena d'estats, ja que des de 2000 en 38 dels estats del país el vot en les presidencials ha anat a parar al mateix partit. Això fa que sigui més predictible si un estat serà 'blau' o 'vermell' i explica per què els candidats solen centrar els seus esforços, tant publicitaris com de campanya, en els 'swing states'.

Segons l'organització National Popular Vote, durant les vuit primeres setmanes de campanya --fins al 22 d'octubre--, el 98 per cent dels actes dels candidats presidencials i vicepresidencials es va concentrar en només dotze estats. Més concretament, el 80 per cent dels 122 actes va tenir lloc a set estats: Florida, Pennsilvània, Michigan, Carolina de Nord, Wisconsin, Nevada i Arizona.

FLORIDA 

En general, experts i mitjans coincideixen aquest any en què els 'swing states' són Arizona, Wisconsin, Michigan, Pennsilvània, Carolina de Nord i Florida. D'entre tots aquests estats, sens dubte el que més importa és Florida, ja que en joc estan 29 dels compromissaris del Col·legi Electoral.

Tal com estan les coses, amb Biden amb un avantatge d'uns 10 punts a nivell nacional, si Trump encara vol donar la campanada el 3 de novembre, les seves opcions passen en gran mesura per Florida.

Segons FiveThirtyEight, si el candidat demòcrata guanya a Florida, les seves opcions d'aconseguir la majoria al Col·legi Electoral augmenten un 99 per cent, mentre que en el cas de Trump, només augmentarien en un 39 per cent. No obstant això, com subratlla el seu director, Nate Silver, si el president guanya en aquest estat, en el qual els sondejos el situen lleugerament per darrere, també podria fer-ho en altres en què es troba en la mateixa situació.

PENNSILVÀNIA

El segon d'aquests estats més cobejat és Pennsilvània, ja que atorga 20 compromissaris. L'estat natal de Biden --que després va créixer en Delaware-- va ser per Trump el 2016 --la primera vegada que un candidat republicà guanyava des de 1988--, però no per una contundent majoria i ara el candidat demòcrata sembla partir amb avantatge per alçar-se amb la victòria, entre altres coses gràcies al major pes demogràfic que tenen ciutats com Pittsburgh i Filadèlfia.

MICHIGAN

Pel que fa a Michigan, qui guanyi en aquest estat es durà 16 vots en el Col·legi Electoral. Aquí, Trump va aconseguir una minsa victòria que no obstant això va ser clau --juntament amb Pennsilvània i Wisconsin-- per arribar a la Casa Blanca.

Els experts creuen que Biden té força opcions d'imposar-se en aquest estat, més després que fa unes setmanes l'FBI evités un pla per segrestar a la governadora, la demòcrata Gretchen Witmer, per part de membres d'un grup d'extrema-dreta. A més, l'estat s'ha vist durament colpejat en el pla econòmic per la pandèmia de coronavirus, amb una major destrucció de llocs de treball i negocis que en altres zones de país.

CAROLINA DEL NORD

Carolina del Nord és un altre dels estats en disputa per aquestes eleccions. Aquí hi ha en joc 15 compromissaris que en nou de les deu últimes presidencials han anat a parar per als republicans, amb l'excepció de Barack Obama el 2008. En aquesta ocasió, les opcions de Trump passen per mobilitzar el vot rural com va fer el 2016 i comptar amb que el pes de les ciutats, que s'inclinen cap a Biden, sigui menor.

ARIZONA

Pel que fa a Arizona, un altre dels estats que els experts coincideixen a considerar com 'frontissa' aquest any, hi ha 10 compromissaris en competició. Aquest estat fronterer amb Mèxic ha votat republicà en totes les presidencials des de 1952, excepte el 1996 quan va donar suport a Bill Clinton.

Ara, però, Arizona sembla inclinar-se cap Biden, cosa que s'explica per l'estirada que els demòcrates tenen entre els votants de les zones suburbanes i del canvi en el seu electorat, amb un pes creixent dels votants hispans. En 2016, aquests últims van representar a un de cada cinc votants i van donar suport amb contundència a Hillary Clinton.

No obstant això, donat l'augment de les comunitats de jubilats, el seu electorat també és lleugerament més gran que la mitjana de país. Encara que a priori això podria beneficiar Trump, la pandèmia, que aquí ha colpejat amb força, li ha pres part del suport del segment major de 65 anys, fins i tot al feu tradicional conservador del comtat de Maricopa.

WISCONSIN

Finalment, un altre dels 'swing states' que entra a totes les travesses és Wisconsin. Aquest estat de l'anomenat 'rust belt' (el cinturó d'òxid) és un dels més castigats per la pandèmia i va ser a més escenari el passat agost de protestes en el marc del moviment Black Lives Matter després de disparar un policia contra un afroamericà a Kenosha.

Encara que demogràficament, amb la seva població majoritàriament de classe obrera i rural de raça blanca, hauria de ser un estat fàcil per Trump --en 2016 va ser l'estat que va inclinar la balança a favor--, la veritat és que els sondejos situen a Biden amb avantatge. Per materialitzar aquest avantatge, el demòcrata necessitarà una alta participació a Milwaukee, la principal ciutat de l'estat.

En total, aquests sis estats sumen 101 compromissaris. Partint de la base que per arribar a la Casa Blanca calen 270 vots en el Col·legi Electoral, això explica per què són claus tant per Biden com per Trump i per què qui vulgui sortir airós necessitarà guanyar al menys en tres d'ells.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook