L'ajustat recompte durant les primeres hores posteriors al tancament de les urnes als EUA en la contesa que encara mantenen Donald Trump i Joe Biden evoca les controvertides eleccions de l'any 2000, quan el demòcrata Al Gore va perdre els comicis davant el republicà George W. Bush per un grapat de vots, en concret 537 paperetes. Van haver de passar 35 dies.

En aquella ocasió tot es va dirimir a l'estat de Florida, on el Govern de Bill Clinton (del qual Gore era vicepresident) va patir un fort desgast a causa del cas Elián, el nen cubà que va arribar als EUA el 1999 en una travessia en la qual va perdre la vida la seva mare i que les autoritats nord-americanes van decidir que fos retornat al seu país d'origen.

El gir llatí

Arran d'aquell episodi, la comunitat llatina va decantar moltes paperetes a favor de Bush i va acabar donant-li la victòria davant els demòcrates, o això van dir almenys als tribunals, que van ser els que van resoldre una contesa que la nit electoral es desviava només pel 0,5% dels vots. També ara Donald Trump ha sabut esprémer els suports hispans més anticastristes en aquella regió llançant el missatge que ( Se non è vero, è ben trovato) Biden portarà el comunisme a Amèrica del Nord.

Fa dues dècades, les primeres hores del recompte electoral a Florida, el governador del qual era Jeb Bush, donaven la victòria a Gore, però a mesura que passaven els minuts van començar a canviar les tendències. Fins a tal punt que tot es va veure immers en un remolí tan gran que es va produir una circumstància inèdita en la història dels comicis nord-americans: el candidat demòcrata va arribar a trucar per telèfon al seu rival per felicitar-lo per la victòria (acció que en aquell país s'interpreta com el gest definitiu que el resultat està decidit), però després se'n va desdir en una altra trucada i va retirar la felicitació al seu adversari. En els cercles polítics va quedar encunyada més que mai l'expressió Too close to call, massa ajustat per trucar.

Aquella atapeïda baralla electoral a Florida va acabar judicialitzant-se i va arribar al Tribunal Suprem dels Estats Units, que no va dictar sentència fins a 35 dies després. Per cinc vots a quatre, els magistrats van donar la victòria a George Bush per una diferència de només 537 paperetes. Llavors Gore va decidir no presentar més batalla i va acabar admetent la derrota. Segons va dir, ho va fer pel bé del país, amb l'únic objectiu d'evitar que es veiés envoltat per la incertesa durant encara més setmanes.

Jutges a favor

A les eleccions de l'any 2020, en canvi, els dos candidats ja s'han proveït d'un gran equip d'advocats, disposats a lluitar cada vot fins a les últimes conseqüències. Donald Trump, a més, ja ha mogut fitxa durant el seu mandat en el món judicial amb el nomenament per al Tribunal Suprem de tres jutges marcadament conservadors: Neil Gorsuch, Brett Kavanaugh i Amy Coney Barret. A més, aquests dos últims estaven en l'equip d'advocats que van actuar en representació de Bush en el seu litigi de l'any 2000 amb el candidat demòcrata.

Amb una cort judicial a la seva mida (sis jutges conservadors i tres una mica menys), a més del currículum d'aquest trio de magistrats designats per ell, el líder republicà tindria les cartes marcades a favor seu per imposar-se sense gaire esforç a Biden en aquest terreny.