Els nord-americans van viure ahir la seva cita amb les urnes per elegir qui serà els pròxims quatre anys el seu president. Han estat els comicis més tensos, caòtics i envoltats d'incertesa que es recorden. Al tancament d'aquesta edició els col·legis electorals seguien oberts en una jornada d'elevada participació i tant la candidatura de Trump com la de Biden es mostraven convençuts de la seva victòria. El que és innegable és que el vot anticipat va batre tots els rècords, amb més de cent milions de sufragis.

Ahir mateix, un jutge federal dels EUA va ordenar al servei postal que verifiqués que en les seves instal·lacions no quedava vot per correu emès per votants i, en el cas que sí que n'hi hagués, que l'enviessin immediatament per ser recomptat. En concret, el jutge es va dirigir als inspectors postals del centre de Pennsilvània, Filadèlfia, Detroit, Colorado, Atlanta, Houston, Alabama, nord de Nova Anglaterra, Gran Carolina de Sud, sud de Florida, Lakeland i Arizona. Molts estats exigeixen la recepció dels vots enviats per correu abans que acabi el dimarts per poder ser tinguts en compte en l'escrutini.

Les eleccions que enfronten Donald Trump i Joe Biden arribaven enmig d'una pandèmia que ja ha deixat als EUA més de 9,2 milions de contagiats, més de 231.000 morts i una reguera d'atur i penúria econòmica. Per més que Trump el retrati ara com un artifici mediàtic, el coronavirus continua fuetejant amb força el país i fent que els experts mèdics adverteixin d'un perill que ni de bon tros s'està «deixant enrere» com assegura el republicà.

Les eleccions arriben a uns EUA que en els últims sis mesos han viscut el moviment de protesta ciutadana més gran en dècades, manifestacions multitudinàries i predominantment pacífiques contra la injustícia racial i la brutalitat policial que també s'han vist afectades per episodis de violència, enfrontaments i una agressiva resposta de les forces de l'ordre.

El president dels Estats Units, Donald Trump, s'ha passat gran part de la seva campanya soscavant la confiança en el sistema electoral i sembrant dubtes sobre el vot per correu, la qual cosa suscita dubtes que, després de la nit electoral, accepti una possible derrota davant el seu rival demòcrata, Joe Biden.

Trump fins i tot ha insistit que només podria perdre aquests comicis per un frau electoral, fent sonar les alarmes entre els experts constitucionalistes sobre la possibilitat que l'escrutini obri una crisi pitjor de la protagonitzada en l'any 2000 per George W. Bush i Al Gore pel recompte de vots a Florida.

Preguntat al setembre si, en cas de perdre, es comprometia a una transferència pacífica de poder, es va negar a fer-ho.

«Haurem de veure què passa (...) No hi haurà transferència, francament, hi haurà una continuació. Les paperetes estan fora de control», va dir en referència al vot per correu, la legitimitat del qual ha posat en dubte repetidament tot i que és un sistema totalment instaurat al país.

Un dia després, en una iniciativa inusual, el Senat va aprovar per unanimitat una resolució que reafirmava el seu compromís que «no hi hagi interrupcions per part del president ni de cap persona en el poder per anul·lar la voluntat del poble nord-americà».

«El guanyador de les eleccions del 3 de novembre serà investit el 20 de gener. Hi haurà una transició ordenada, tal com l'ha hagut cada quatre anys des de 1792», va assegurar llavors el líder de la majoria republicana al Senat, Mitch McConnell.