El Partit Demòcrata tenia les enquestes al seu favor per posar fi a quatre anys de Donald Trump. No obstant això, el lent recompte dels vots de les presidencials i l'ajustat resultat en estats clau eclipsa l'avantatge de Joe Biden, que ha vist com col·lectius tradicionalment demòcrates no li han donat suport a el nivell que s'esperava i que tem no comptar amb una majoria afí al Senat.

A falta que conclogui el recompte, Biden està considerat ja el candidat més votat de la història dels Estats Units, per sobre del rècord obtingut pel seu amic Barack Obama el 2008. Si Obama va obtenir llavors gairebé 69,5 milions dels seus conciutadans, les dades de Biden ja se situen per sobre dels 71.600.000.

No obstant això, el que semblava que havia de ser un passeig no ha estat tal, ja que Trump també ha millorat les seves dades de 2016, quan va aconseguir gairebé 63 milions de vots. Ara ja supera els 68 milions, per davant dels 65,8 que va aconseguir fa quatre anys l'exsecretària d'Estat Hillary Clinton i dels 65,9 que va obtenir Obama per arribar a la Casa Blanca.

Les dades evidencien una creixent mobilització social -la taxa de participació rondaria el 65 per cent, la major des de 1908, segons US Elections Project-, però també que aquest arrossegament no ha afavorit tan sols el candidat demòcrata, ja que els simpatitzants de Trump han acudit igualment de forma massiva a les urnes.

Així mateix, durant la nit electoral va arribar a témer-se que els sondejos tornarien a fallar com va passar el 2016 amb Clinton i Trump venceria de nou, després que l'actual president s'imposés en estats clau com Florida i que el retard en el recompte de paperetes , atribuït al massiu vot anticipat i per correu, deixés en l'aire altres zones com Michigan, Wisconsin o Pennsilvània, amb marges estrets o fins i tot desfavorables per a Biden.

L'exvicepresident també s'ha trobat amb un rival combatiu, que lluny de reconèixer la derrota o al menys apel·lar a la calma denuncia sense proves un frau i reclama la paralització de el recompte de vots. Independentment del que passi en les pròximes hores, la victòria de Biden quedarà marcada per sempre per la bel·ligerància de Trump.

Els llatins, més repartits

En plena expansió de el moviment Black Lives Matter contra la brutalitat policial, Biden semblava haver perdut part de l'embranzida demòcrata de l'etapa Obama, tot i que tot i així ha arrasat entre la població afroamericana, obtenint un nivell de suport del 87 per cent, segons sondejos a peu d'urna publicats per The Washington Post. Entre les dones la dada es dispara encara més, fins al 91 per cent.

No obstant això, l'arrossegament electoral demòcrata no s'ha estès en la mateixa mesura entre la comunitat llatina, considerada ja la minoria més gran d'Estats Units gràcies als seus 32 milions de potencials votants, on el marge entre Biden i Trump es redueix a 34 punts percentuals, cosa que li hauria passat factura en estats com Florida. De fet, Trump hauria acoseguit més vots entre els llatins que l'any 2016.

La dada no ha passat desapercebut per a figures emergents com Alexandra Ocasio-Cortez, que dimarts va revalidar el seu escó a la Cambra de Representants després d'obtenir gairebé el 69 per cent dels vots. La mateixa nit electoral, Ocasio-Cortez va fer «sonar l'alarma» a Twitter i va recriminar les «vulnerabilitats» del seu propi partit cap a la comunitat hispana: «Tenim feina a fer».

Les dones, per la seva banda, han donat suport majoritàriament a Biden -13 punts més que a Trump-, mentre que el president ha demostrat que segueix sent fort entre els blancs -15 punts més- i entre els que han votat tenint com a principals preocupacions l'economia o la inseguretat, grans emblemes de la campanya republicana. El vot rural s'ha decantat també de la banda republicana.

El repartiment del Congrés

El delicat equilibri de poders als Estats Units deixarà a el pròxim president a mercè també del que passi en altres punts de Washington, entre ells el Tribunal Suprem, un òrgan decisiu i dominat per la tendència conservadora després que Trump hagi aconseguit col·locar en només quatre anys a tres jutges que ostentaran els seus respectius càrrecs de forma vitalícia.

Al Congrés, el poder legislatiu, el Partit Demòcrata arribava a aquestes eleccions amb el repte de mantenir el control de la Cambra de Representants, cosa que a priori ha aconseguit, i recuperar la majoria al Senat, una hipòtesi encara en l'aire.

Amb diversos escons encara per determinar i la possibilitat que el repartiment no conclogui fins al gener, demòcrates i republicans estan empatats a 47 senadors. Sense el control del Senat, Biden veuria molt limitat el seu marge legislatiu, al contrari del que li ha passat a Trump aquests quatre anys.