La sorprenent resistència electoral del president dels Estats Units, Donald Trump, va arribar també al Congrés, on, a falta encara de conèixer-se els resultats finals, els republicans semblen salvar el Senat, que es renovava en una tercera part, i reduir el seu desavantatge a la cambra baixa, amb tots els escons en joc. Amb l'escrutini encara en marxa al tancament d'aquesta edició, les enquestes que en les últimes setmanes donaven als demòcrates el control total del Congrés, mantenint la cambra baixa i recuperant el Senat sis anys després, semblen haver estat tan equivocades com les que vaticinaven la còmoda majoria de Joe Biden a la presidència.

El control republicà del Senat permetrà a aquest partit seguir donant suport a Trump en el cas que arribi a la presidència o bloquejar les iniciatives que promogui Biden, en cas que sigui el demòcrata qui ocupi la Casa Blanca. El líder dels republicans a la cambra alta, Mitch McConnell, va ser dels primers a revalidar el càrrec amb folgat avantatge. A McConnell el van acompanyar Lindsey Graham a Carolina de Sud i John Cornyn a Texas, entre altres noms destacats. D'altra banda, els demòcrates sí que van aconseguir guanyar amb l'astronauta retirat Mark Kelly l'antic càrrec del difunt John McCain a Arizona i amb l'exgovernador John Hickenlooper a Colorado.

A l'hora del tancament d'aquesta edició, l'escrutini indicava un empat a 47 senadors a la cambra alta, amb sis escons encara per assignar. Però els demòcrates anaven per darrere en tots els còmputs.

Els demòcrates sí retindran el control de la Cambra de Representants i la seva líder, Nancy Pelosi, repetirà com la tercera autoritat del país. A falta de 218 escons per assignar, les projeccions indiquen que els demòcrates guanyaran 195 escons i els republicans es quedaran amb 185. Els demòcrates aspiraven a guanyar fins a 15 escons més, però els serà difícil mantenir el seu actual marge de 232 a 197, tot i les milionàries campanyes en què es van embrancar els mesos previs a les eleccions.

Com a congressista republicana fa la seva entrada a la cambra de representants per l'estat de Geòrgia Marjorie Taylor Greene, representant del moviment ultradretà i conspiranoic QAnon. Greene compta amb el suport sense fissures del president Trump, que no ha dubtat a qualificar-la de «futura estrella republicana».

Taylor Greene creu que hi ha una «invasió islàmica al Govern», que els negres són «esclaus» dels demòcrates o que l'atac en una marxa supremacista a Charlottesville el 2017 va ser una operació de les «elits» de l'«Estat profund». El mateix FBI ha advertit que aquesta teoria pot derivar en una amenaça de terrorisme domèstic. De fet, alguns actes de violència amb armes de foc han estat vinculats a aquest moviment. Encara que després va dir distanciar-se de la QAnon, l'ara congressista no ha criticat el moviment que va ajudar a promoure i ha penjat vídeos posant amb armes i instant a destruir el socialisme.

Supremacisme

La victòria de Taylor Greene és també una victòria dels grupuscles supremacistes sorgits arreu del país i nascuts a les clavegueres d'internet, que a finals del 2017 van impulsar delirants teories.