El candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units s'acostava ahir a la victòria electoral després de recuperar alguns estats industrials (Wisconsin i Michigan), mentre el seu rival, el republicà Donald Trump insistia amb les acusacions de frau i llançava una ofensiva judicial amb l'objectiu d'aturar el recompte. Al tancament d'aquesta edició, el futur de les eleccions es decidia a Pennsilvània, Geòrgia, Nevada, Carolina del Nord, Arizona i Alaska, on encara es comptaven paperetes. S'espera que aquest divendres, Biden aconsegueixi sumar els vots electorals que li garantirien l'arribada a la Casa Blanca.
En els últims mesos, amb la seva campanya sacsejada per la crisi sanitària i econòmica del coronavirus i les protestes contra la injustícia racial, Trump ha intensificat els moviments per deslegitimar el procés. Les alarmes es van disparar i estaven justificades. En els dos últims dies, amb el món encara aguantant la respiració davant un feixuc recompte d'infart, Trump ha llançat l'escac a la democràcia que molts temien i predeien. I el manté i intensifica, sense donar senyals d'estar disposat a fer marxa enrere, per més explosiu que resulti en un país polaritzat fins a l'extrem.
Un dels teatres d'aquesta guerra és als tribunals. Allà els advocats del president estan plantejant diversos reptes que van des de demanar que tornin a comptar les paperetes on ha perdut per només uns milers de vots a sol·licitar que s'aturi el procés legítim per comptar-les en llocs on el seu avantatge es va erosionant a mesura que compten vots per correu. Però hi ha un altre teatre en què Trump es mou amb perillosa perícia: el de la desinformació i el de l'agitació de les seves bases més radicals.
Ahir, menys de 48 hores després que tanquessin les urnes, Trump redoblava les seves denúncies, sense proves, de frau electoral, un fenomen que als EUA és com a molt anecdòtic i de què no s'han detectat casos significatius en aquests comicis. Tornava a reclamar també que es cometi una il·legalitat: aturar el recompte de les paperetes, un procés laboriós que aquest any s'ha complicat encara més per l'allau de vot per correu enmig de la pandèmia, per normes en alguns estats que no van permetre començar a processar i comptabilitzar aquestes paperetes fins al dia 3 i pels calendaris ampliats en llocs com Pennsilvània per rebre aquests vots.
Mentrestant, el candidat demòcrata Joe Biden demanava «paciència» i assegurava sentir-se «bé» sobre les seves possibilitats, que la seva campanya identifica com una victòria «imminent» i que els ha portat ja a llançar un web per a la transició.
El missatge públic de Trump és el d'agitació. I arriba molt més enllà dels seus 88 milions de seguidors a Twitter gràcies a l'altaveu i l'atenció mediàtica que li dona la presidència.
En una compareixença dijous al vespre, Biden demanava «calma» i afirmava que «cada papereta ha de ser comptada».
Trump i els seus més propers aliats, al costat d'una florent i influent maquinària de mitjans ultraconservadors i «pseudomitjans» d'extrema dreta, estan encarregant-se de contribuir a propagar desinformació i teories conspiratòries. I com ha recordat el columnista de The New York Times Nick Kristof, ara són el mateix Trump, el seu fill Eric o la secretària de premsa de la Casa Blanca, Kaleigh McEnany, els que estan sembrant la confusió i la desconfiança en el sistema dels EUA.
Cada missatge de Trump agitant les acusacions sense base de frau i parlant directament de «robatori» anima els seus més enfervorits seguidors, que en alguns casos han anat ja a manifestar-se davant a llocs on es realitzen recomptes de vot, on també convergeixen els que defensen que es comptin totes les paperetes i es respecti el procés democràtic. I de moment no s'han complert les pors dels que temien que esclatés el polvorí que són els profundament dividits i desproporcionadament armats EUA, però la tensió batega a flor de pell.
El Suprem, possible àrbitre
Si Trump perd les eleccions no posarà gens fàcil això de fer les maletes i deixar la Casa Blanca. Ja ha posat en marxa el seu exèrcit d'advocats per presentar una dura batalla judicial que es presumeix llarga i de resultat incert, el que contribuirà a incrementar la incertesa i la desestabilització política de país. «Anirem al Tribunal Suprem. Volem que pari tot el procés de votació», va assegurar.
Formada per nou jutges, la màxima instància judicial de país és l'intèrpret últim de la Constitució i té l'autorització per avalar o no un procés electoral posat en dubte. L'alt tribunal està fortament polititzat (ara de majoria conservadora), ja que els magistrats es trien en un procés molt controlat pel president dels EUA.
