El Govern espanyol ha tornat a ensopegar amb l'espinós debat sobre la regulació de les notícies falses, també conegudes com a «fake news». La prima línia que separa aquest objectiu del que podria considerar-se control de la informació que publiquen els mitjans de comunicació ha desencadenat la tempesta després de conèixer-se el pla de l'executiu per combatre la desinformació.
La Comissió Europea va anunciar ahir que l'està estudiant davant els atacs de l'oposició, que ha sortit en tromba contra una iniciativa de la qual també recelen les associacions de periodistes i mitjans, que la veuen com un torpede a la llibertat d'expressió. El PP va amenaçar amb portar l'assumpte davant la Unió Europea malgrat que el Govern de Mariano Rajoy va plantejar alguna cosa similar al 2017, arran del referèndum unilateral de l'1 d'octubre.
El pla del Gabinet de Pedro Sánchez preveu monitoritzar la informació que es publica pels diferents canals de comunicació i sol·licitar, sempre que sigui necessari, la col·laboració dels mateixos mitjans per perseguir la «difusió deliberada, a gran escala i sistemàtica de desinformació, que persegueixen influir en la societat amb fins interessats i espuris ». La Secretaria d'Estat de Comunicació va aclarir que la finalitat del pla és «evitar la ingerència estrangera en processos electorals i detectar campanyes promogudes des de l'exterior que puguin danyar els interessos nacionals de país».
Rajoy ja ho va fer
Un portaveu de la Comissió Europea va assenyalar que coneix la mesura i l'està «estudiant», ja que s'ha aprovat al marge de l'estat d'alarma: «Estem vigilant l'aplicació de les mesures de emergència durant la pandèmia ». El PP va titllar de «mentida» que el pla respongui a les peticions de la UE. «La norma europea (que és contra el terrorisme) està bloquejada precisament per l'oposició del grup socialista», va afirmar l'eurodiputat popular Esteban González Pons. El líder de PP, Pablo Casado, va acusar l'executiu de crear un «orwellià Ministeri de la Veritat» -metàfora que també va usar Vox- per «vigilar» els mitjans.
No obstant això, el desembre de 2017, el Govern de Rajoy va posar en marxa una campanya de «desmentits ràpids per evitar que es generalitzin notícies falses» i va proposar la creació d'un centre d'operacions que respongués a les ciberamenaces i combatés la desinformació.
El pla del Govern central també ha causat malestar entre els professionals de la informació. L'Associació de Mitjans d'Informació ha expressat la seva «profunda inquietud» pel procediment i denuncia que va contra la llibertat d'expressió i informació. La Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya ha instat al Govern a «aclarir com més aviat millor» les funcions i comeses de el comitè contra la desinformació.
