07 de novembre de 2020
07.11.2020
Diari de Girona

Trump i el Tribunal Suprem

Per entendre el que podria passar, cal recordar el «Bush vs Gore» de fa 20 anys i estar pendent dels estats amb disputes pel còmput de vots

07.11.2020 | 00:08
Un simpatitzant de Trump en una mobilització, ahir.

Donald Trump es considera guanyador de les eleccions, i pretén bloquejar el còmput de vots allà on li pugui ser desfavorable. Per a això recórrer als tribunals dels estats, amb l'esperança d'arribar al Suprem. No sembla que tingui molt èxit per ara, i, en tot cas, li queda camí per recórrer abans de poder portar un cas al Tribunal Suprem.

El Suprem dels EUA no és la primera instància per dirimir controvèrsies electorals. La raó és que en aquell país no hi ha una normativa federal comuna per a les eleccions presidencials. L'article II, secció 1, de la Constitució dels EUA disposa que cada un dels estats que componen la federació «nomenarà, de la manera que la seva Cambra legislativa disposi, un nombre d'electors igual al total dels senadors i representants a què l'Estat tingui dret al Congrés». El vot popular designa aquests electors, que al seu torn trien el president, en la manera que estableixi la legislació de cada estat. Aquesta legislació pot diferir d'un estat a un altre, i són els tribunals de cada un dels estats federats que, segons la legislació específica, vresoldran els litigis que es produeixin allà.

La legislació federal s'ocupa de la data de la votació (el primer dimarts després del primer dilluns de novembre) i de la data en la qual els estats han de remetre al Senat els noms dels electors (elquart dimecres de desembre). Entre aquestes dues dates es poden plantejar les controvèrsies sobre el còmput dels vots, i, per entendre el que podria passar, hem de recordar un famós cas de fa 20 anys: Bush vs Gore. En les eleccions del 7 de novembre de l'any 2000 tot es va decidir pel resultat de Florida, que finalment va decantar la presidència en favor de George W. Bush davant el demòcrata Al Gore.

En aquelles dates el governador de Florida era Jeb Bush, germà de George W. I qui s'ocupava de la gestió de les eleccions al Govern de l'estat era Katherine Harris, que compaginava aquesta tasca amb la de copresidir la direcció de la campanya de Bush.

El còmput dels vots es va conèixer tres dies després de tancar-se les urnes. Bush semblava guanyar, però es van impugnar els resultats d'alguns comtats. Els recursos van arribar finalment al Tribunal Suprem de Florida, que, el 8 de desembre de l'any 2000, va decidir que s'havien de prendre en compte els resultats en els recomptes realitzats més tard de la data límit de el 14 de novembre establerta per la legislació de l'estat. Immediatament, els advocats de Bush van recórrer al Tribunal Suprem dels EUA, que va admetre la impugnació el 9 de desembre i va dictar sentència el dia 12.

La decisió de Tribunal Suprem va revocar la sentència de Florida, i va obrir la porta a l'elecció de Bush. Va tenir una forta controvèrsia interna, amb una majoria de cinc a quatre. Un dels magistrats dissidents, Stephen Breyer, va retreure a la majoria que hagués acceptat a tràmit una qüestió més política que jurídica com és una elecció presidencial.


Plena discrecionalitat

Cal tenir en compte que el Suprem dels EUA té plena discrecionalitat per acceptar o no dels casos, sense necessitat de justificar el rebuig. Potser per la delicadesa de la sentència, en la mateixa s'estableix que els seus efectes es limiten al cas concret. Per tant, hauríem de suposar que no senti precedent. Però potser no és així. El Suprem va dictar el 26 d'octubre una sentència sobre terminis electorals: Democratic National Committee et al. v. Wisconsin State Legislature. El vot particular concurrent del magistrat Brett Kavanaugh cita el cas Bush vs Gore per destacar la deferència que els tribunals han al que les lleis electorals disposen. Segur que sap del que parla, perquè es dóna la circumstància, recordada el dia 28 pel New York Times, que en el recompte de Florida de fa 20 anys Kavanaugh va formar part de l'equip d'advocats que van assessorar els republicans.

I allà va coincidir, en el mateix bàndol, amb altres dos membres de l'actual Tribunal Suprem, Amy Barrett, recentment nomenada per Trump, i el president de la cort, John Roberts.

Hem, doncs, de seguir amb atenció el que passa en els estats on hi hagi disputes pel còmput dels vots. Caldrà veure si aquestes disputes acaben en els tribunals suprems d'aquests estats. I si el que resolen aquests tribunals s'impugna davant del Tribunal Suprem, llavors l'atenció caldrà augmentar-la. Més que res, per verificar si el raonament de la seva decisió és prou bo perquè ens oblidem del compromís polític que van tenir fa dues dècades Kavanaugh, Barret i Roberts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit