Després de 44 dies de guerra i destrucció i prop de 5.000 morts, la guerra al Caucas va acabar ahir. Les dues parts -Armènia i Azerbaidjan- van signar, juntament amb Rússia, un acord d'alto el foc que, a diferència dels anteriors, sí que serà respectat. La raó és simple: aquest pacte s'assembla a una rendició d'Armènia, que veia, impassible, els avenços constants dels soldats azerbaidjanesos cap al cor de l'Alt Karabakh, la regió en disputa entre els dos països.

«Estimats compatriotes, germanes i germans. He pres una decisió molt difícil, per a mi i per a tots nosaltres. He signat una declaració amb els presidents de Rússia i l'Azerbaidjan que acaba amb la guerra del Karabakh. No tinc paraules per explicar com de dolorós és per a mi i la nostra gent el text, que ja ha estat publicat», va assegurar en un discurs de matinada el primer ministre armeni, Nikol Pashinyán, que va argumentar que «aquesta era la millor solució a la situació actual».

Aquest acord té diferents aspectes: A la primera guerra d'el Karabakh, acabada el 1994, Armènia va conquerir set províncies azerbaidjanes on, a diferència del Karabakh, només vivien azerbaidjanesos. El Karabakh, dins del territori internacionalment reconegut de l'Azerbaidjan, és de majoria armènia.

Ara, amb aquest nou acord, les forces armènies han de retirar-se en els pròxims dies d'aquestes set províncies que envolten el Karabakh, que seran ocupades per l'Azerbaidjan. En una d'elles, Lachin -la que connecta el Karabakh amb la República d'Armènia-, es desplegaran soldats russos, que controlaran, a partir d'ara i durant els propers cinc o deu anys, la carretera, que quedarà oberta perquè els armenis puguin accedir a Stepanakert, la capital de l'Alt Karabakh.

Shusha, conquerida fa dos dies per Azerbaidjan, passarà a mans dels azerbaidjanesos. Shusha, que abans de la primera guerra del Karabakh era de majoria azerbadjana, estava poblada fins fa uns dies per desenes de milers d'armenis.

En l'acord, a més, s'estipula que Armènia permetrà que, dins del seu territori nacional, s'obri una nova carretera que serveixi de corredor perquè Azerbaidjan pugui connectar-se a Najicheván, un tros de territori azerbaidjanès separat dels altres territoris de país per una franja de territori armeni.