Han passat només dos dies des que els mitjans de comunicació donessin per tancada la victòria de Joe Biden sobre Donald Trump en les eleccions dels Estats Units, però han sigut suficients per posar de manifest les enormes diferències entre l’actual president i el seu successor a l’hora d’afrontar els problemes més imperiosos del país. Segons publica El Periódico de Catalunya, del mateix grup editorial de Diari de Girona, mentre el demòcrata anunciava un pla propi dels temps de guerra per mobilitzar tots els recursos necessaris contra la crisi del coronavirus des del seu primer dia com a president electe, el republicà continua ignorant una pandèmia que està totalment fora de control per concentrar els seus esforços en litigar el resultat dels comicis. Una estratègia judicial que s’està desinflant a marxes forçades, a mesura que els tribunals desestimen les seves demandes per falta de proves.
Hi ha alguna cosa de justícia poètica en l’ocàs de la presidència Trump. El de Nova York ha sigut fonamental per donar forma a l’anomenada època de la postveritat, la mateixa que està sent ara repudiada frontalment en els tribunals, on els rumors, les especulacions i les teories conspiradores no serveixen de res llevat que vagin acompanyades de proves. «No és permissible que es perjudiqui la ciutat de Detroit quan no hi ha proves per recolzar les acusacions de frau electoral», va dir la setmana passada el jutge Thimothy Kenny per desestimar un dels casos. Els republicans afirmaven que els membres de les taules s’havien dedicat a «arreglar» en contra seu les paperetes rebutjades per les màquines que processen els vots, una cosa que pot succeir si estan tacades o arrugades.
Però el jutge va dictaminar que les al·legacions es van basar en «meres especulacions», entre altres coses, perquè la llei permet duplicar aquestes paperetes perquè la còpia passi sense problemes per l’escàner i sigui tabulada correctament. Tampoc estan fructificant les demandes per impedir que es completi l’escrutini a l’al·legar que s’hauria impedit als interventors republicans accedir als col·legis electorals. «No es va permetre l’accés als interventors als centres on es van comptar els vots», va escriure Trump dissabte a les xarxes. «Coses dolentes passen quan no es permet als nostres observadors veure el que passa».
Acusació peregrina
Però l’acusació ha resultat ser tan peregrina que ni tan sols l’han pogut encapçalar els seus advocats. «N’hi havia més d’un a l’habitació», va reconèixer un en una cort federal. «Ho sento, però ¿quin és el seu problema llavors?», li va respondre el jutge. L’estratègia està punxant en tots els estats impugnats: Michigan, Geòrgia, Nevada, Arizona i Pennsilvània. I és que la campanya de Trump només ha encapçalat el fantasma del frau allà on ha perdut. Altres estats com Florida semblen haver celebrat uns comicis modèlics.
El president està callat des de divendres, si es descompta el seu incessant escataineig tuitaire. Manté el recolzament del seu partit, però alguns poderosos aliats comencen a saltar pel camí, particularment als mitjans de Rupert Murdoch, el magnat australià que ha sigut un dels artífexs de la postveritat al permetre que el seu univers mediàtic es convertís en una mena de ministeri de propaganda del trumpisme. És gràcies a ‘Fox News’ que milions de republicans s’han cregut a ulls clucs la teoria del frau o que hagi de passar molt temps fins que es pugui restaurar la confiança en el procés electoral. Aquesta mateixa cadena va donar recentment ordres als seus periodistes perquè evitin l’etiqueta de «president electe» a l’hora de referir-se a Biden.
Però la música comença a canviar. Tant la Fox, com el ‘New York Post’ i el ‘Wall Street Journal’, l’únic mitjà respectable de la garjola, li demanen ara a Trump que deixi enrere la teoria «infundada» de les «eleccions robades» i «abandoni el càrrec amb dignitat». El president està furiós i hi ha qui diu que a l’abandonar la Casa Blanca podria crear el seu propi canal de televisió, una cosa així com MAGA TV, per mantenir viu el seu moviment i de passada ajustar comptes amb Fox robant-li part de l’audiència.
Cessament del secretari de Defensa
El que han començat ja són les purgues en la seva Administració. Trump ha acomiadat aquest dilluns el seu ministre de Defensa, Mark Esper, un antic executiu de la indústria armamentística que estava en el càrrec des del 2018, quan James Mattis va dimitir en protesta per la seva decisió de retirar les tropes de Síria. El destí d’Esper estava escrit des que es va oposar públicament el mes de juny als plans del president per utilitzar l’Exèrcit en les protestes antiracistes.
Per acabar de complicar les coses, un mes després el Pentàgon va prohibir el desplegament de banderes confederades a les seves instal·lacions militars a tot el món, una mesura que es va interpretar com un repudi implícit a les polítiques de la Casa Blanca per preservar inalterats els símbols racistes de la guerra de Secessió i els anys de Jim Crow.
I entremig segueixen contagiant-se de coronavirus els membres del Govern Trump. Després del positiu del seu cap de gabinet, Mark Meadows, ara li ha arribat el torn al secretari de la Vivenda, Ben Carson.
