Evo Morales va creuar ahir la frontera entre Argentina i Bolívia per iniciar una caravana triomfal de dos dies que el portarà a Chimoré. Trepitjarà una altra vegada el terra d'aquesta localitat de la regió de Cochabamba un any després d'haver estat deposat i haver pujat a un avió amb destinació a Mèxic. «Estava segur que tornaria, no vaig pensar que tan aviat», va assegurar abans d'abandonar la ciutat argentina de La Quiaca per creuar la frontera i entrar a la boliviana de Villazón. L'aclaparador triomf electoral de Luis Arce va crear les condicions per al seu retorn. Les causes judicials en contra seu s'han convertit en paper mullat. Els seus enemics declarats, entre ells l'exministre d'Interior del sortint Govern de facto, Arturo Murillo, ara hauran de respondre davant els tribunals per les seves accions. Però abans que això passi, Morales i qui va ser el seu vicepresident, Álvaro García Linera, travessaran part de Bolívia acompanyats de dirigents del Moviment al Socialisme (MAS). La caravana s'aturarà a diferents punts per repetir el ritual de victòria.
«Gràcies a la unitat del poble bolivià i al suport de moltes autoritats del món», va assegurar Morales en tornar al seu país, on va tenir unes paraules d'agraïment per al president argentí, el seu «germà» Alberto Fernández, que li «va salvar la vida».
El mandatari argentí va assegurar que «ha estat un honor» acollir Morales, però va destacar que a l'altra banda del pont que separa els dos països hi ha «milers de bolivians que esperen abraçar-lo». En aquest sentit, va apuntar que Morales torna a una pàtria «de la qual no se n'hauria d'haver anat mai».
El president argentí, en acomiadar-lo al pont internacional i abans d'abraçar-lo, va assegurar que «el poble no s'equivoca i ha anat a les urnes a reivindicar el projecte d'Evo». Villazón pertany a la regió de Potosí. Una multitud va sortir als carrers en el moment de l'entrada de l'exmandatari. La consigna «hem tornat» es va llegir a diversos dels seus carrers. «Evo, Villazón et dona la benvinguda», establia un cartell a l'ajuntament del municipi. Va haver-hi balls i música. Globus i pancartes.
Els nous desafiaments
Morales va afrontar un cop d'estat el novembre del 2019 després de forçar una nova reelecció. El MAS ha recuperat ara el poder sense recórrer a la candidatura del seu líder exiliat. El binomi que integren Arce i David Choquehuanca ha permès deixar enrere la temptativa de restauració política conservadora. L'exlíder dels cocalers ha tingut molt a veure en el disseny de l'estratègia electoral. Es trobarà amb una Bolívia molt diferent de la que va haver d'abandonar precipitadament. Arce i Choquehuanca han rebut una herència complexa. «El nou temps vol dir escoltar el missatge dels nostres pobles que ve del fons dels seus cors, vol dir curar ferides, mirar-nos amb respecte», va dir el vicepresident durant la presa de possessió. El diari El Deber, de Santa Cruz, la regió més hostil al MAS, va qualificar d'«esperançador» aquest missatge. Però tant Morales com Arce saben que en qualsevol moment pot irrompre el conflicte.
El sector opositor encara no ha pogut pair la derrota electoral. Luis Camacho, que va tenir un alt protagonisme en la conjura contra Evo el 2019, encara no ha reconegut el triomf d'Arce amb els mateixos arguments que utilitza Donald Trump als Estats Units. El gran desafiament del flamant Govern és aïllar els grups radicals. No és l'únic front de possibles tempestes en potència. Els militars van jugar un paper estel·lar en la sortida de Morales. El Govern entrant ha de garantir ara la subordinació dels alts comandaments que estan associats amb el Govern de facto.
Per si fos poc, Arce rep una economia esquerdada. Les expectatives de canvis són altes. Les possibilitats de dur-los a terme immediatament, limitades. Caldrà veure quin paper juga Morales per contenir un eventual malestar de les bases. De moment, Arce s'espera que mantingui un perfil baix. En tot cas, Morales ha promès que no formarà part de l'administració i que no tutelarà el president.
