Si d'alguna cosa li han servit a la Unió Europea els quatre anys que ha passat Donald Trump a la Casa Blanca com a president dels Estats Units és per saber amb quin tipus de dirigent polític prefereix no haver de coexistir al capdavant de la major potència del món. En aquest sentit, l'arribada de Joe Biden a l'administració nord-americana és vista a Brussel·les com una oportunitat de curar ferides, rebaixar tensions i reconduir unes relacions transatlàntiques que han tocat fons amb el magnat immobiliari. Mai abans s'havien sentit paraules tan gruixudes a l'altre costat de l'Atlàntic, ni desafiaments, desaires i atacs tan directes ni la desconfiança havia estat tan profunda. No obstant això, l'arribada de Biden al Despatx Oval a partir del 20 de gener tampoc serà la panacea.

«El senyor Biden és un multilateralista que vol conformar una aliança de democràcies i reformar l'Organització Mundial del Comerç (OMC) en comptes de debilitar-la o destruir-la», però «no hauríem de ser gaire entusiastes a la UE» perquè la seva arribada no significarà el retorn «a la vella normalitat», sinó que caldrà reinventar «una nova normalitat», sosté sense ingenuïtat el president de la Comissió d'Exteriors del Parlament Europeu, el demòcrata-cristià alemany David McAllister.

La victòria de Biden obrirà la porta a restaurar velles aliances o, almenys, reparar part de les destrosses causades en seguretat, defensa, relacions amb la Xina, l'Iran i l'Orient Mitjà o la política digital i el comerç. L'exvicepresident amb Obama ha promès que els Estats Units tornaran al multilateralisme i a l'Acord de París, una prioritat absoluta per a la UE, la qual cosa augura un enfocament més constructiu i una agenda més positiva. «Les relacions entre Europa i els Estats Units seran més positives», va assegurar l'alt representant per a la política exterior, Josep Borrell. No obstant això, polítics i analistes europeus no es fan il·lusions davant la possibilitat de revertir tots els canvis. Especialment en relació amb l'«America first» i, menys encara, si es té en compte que la gran prioritat del demòcrata no serà Europa sinó lluitar contra una pandèmia de coronavirus descontrolada i reconciliar un país absolutament dividit.

Per això, les crides a la UE a desenvolupar el que han batejat com a «autonomia estratègica» i que, segons Borrell, vol dir defensar «interessos i valors» de manera autònoma, sense esperar el lideratge nord-americà, assumint una major responsabilitat i protagonisme en l'esfera internacional i convertint-se d'una vegada per totes en la tercera gran potència mundial. «És en interès de la nostra pròpia seguretat poder fer front a crisis a la nostra porta» i «això s'aplica més que mai després de les eleccions, independentment de qui guanyi», deia fa uns dies el ministre alemany d'Exteriors, Heiko Maas.

Nou discurs de Biden

D'altra banda, el president electe es va mostrar contundent en la seva primera intervenció després del discurs de la victòria de dissabte: «Us ho suplico. Porteu mascareta. Feu-ho per vosaltres i pels vostres veïns». «Una mascareta no és una declaració política, però sí una bona manera de començar a unir el país», va afegit en referència a l'ús del tapaboques entre els demòcrates i la no utilització entre els negacionistes de bàndol republicà.

Els Estats Units van superar ahir el llindar dels 10 milions de contagis de COVID-19 des de l'inici de la pandèmia, segons el recompte realitzat per la Universitat Johns Hopkins, que situa l'augment en un milió de casos en els últims 10 dies. La intervenció de Biden es va produir després de reunir-se amb el recentment nomenat grup de treball de la COVID-19, que serà l'encarregat d'assessorar el president nord-americà sobre com fer front a la pandèmia.

Per part seva, segons Europa Press, Donald Trump va anunciar ahir el cessament de Mark Esper com a secretari de Defensa i va nomenar Christopher Miller com a substitut, en una decisió per sorpresa adoptada mentre segueix negant-se a reconèixer la seva derrota a les eleccions celebrades la setmana passada.