Han passat sis dies des que Joe Biden va guanyar les eleccions als Estats Units, però el canvi de guàrdia a la Casa Blanca segueix envoltat d'incògnites pel rebuig de Donald Trump a reconèixer la seva derrota. La postura del president ha impedit fins ara que pugui començar de forma ordenada el procés de transició. El republicà manté la seva batalla legal als tribunals i la seva Administració s'ha negat a certificar la victòria del demòcrata, un pas essencial perquè el seu equip pugui instal·lar-se a les oficines governamentals, tingui accés als seus sistemes informàtics, pugui rebre informes classificats o obrir comptes de correu oficials. No són els únics dubtes que planen sobre el futur de Biden, que es jugarà el proper mes de gener a Geòrgia el seu marge de maniobra per governar.

El candidat demòcrata no està esperant que s'aclareixin els obstacles. Ahir va confirmar el nomenament de Ron Klain com a futur cap de gabinet de la Casa Blanca, l'home que intentarà posar ordre en la gestió diària de l'Administració. Klain ja va ocupar aquest mateix càrrec com a lloctinent de Biden durant els seus anys com a vicepresident de Barack Obama, després d'haver treballat per a Bill Clinton, Al Gore o la fiscal general Janet Reno.

També es va encarregar de donar resposta a la crisi de l'Ebola el 2014, una experiència que l'ajudarà a lluitar contra la pandèmia de coronavirus, el desafiament més imminent que afrontarà el president electe. No només coneix el Congrés, sinó també el seu costat fosc, després d'haver exercit de lobbista i assessor legal de grans empreses durant la seva dilatada carrera a Washington.

Segona volta al Senat

«La seva profunda i variada experiència, així com la capacitat per treballar amb gent de tot l'espectre polític és precisament el que necessita un cap de gabinet de la Casa Blanca per fer front a aquesta època de crisi i unir el país», va afirmar Biden en un comunicat. Al demòcrata li queden uns mesos molt complicats per davant, que no només dependran de com es resolgui l'embolic judicial creat pels republicans, sinó també del desenllaç dels dos escons que falten per adjudicar-se al Senat. Tots dos estan pendents d'una segona volta, que se celebrarà el 5 de gener a Geòrgia, després que cap dels candidats superés el 50% dels vots.

Possible empat

Aquests dos escons en un estat que per primera vegada des de 1992 ha apostat per un demòcrata per a la presidència -encara que les seves autoritats ja han ordenat un recompte manual del resultat, que reflecteix una victòria de Biden per 14.000 vots- decidiran la seva capacitat per legislar. Les legislatives han deixat els republicans amb 50 escons al Senat, davant els 48 demòcrates. Un desavantatge que podria equilibrar-se si guanyen les segones voltes de Geòrgia. Si hi ha empat de forces a la Cambra, la vicepresidenta Kamala Harris tindria el vot de gràcia per trencar-lo.

«Geòrgia tindrà a les mans la decisió, però seran els EUA el que visquin amb les seves conseqüències», va dir el senador republicà Marco Rubio, un dels primers a aterrar a l'estat per participar en una campanya que es pressuposa èpica. I és que sense el control del Senat, Biden tindrà les mans lligades per legislar i donar forma als seus plans més ambiciosos, des del pla d'infraestructures a la seva pretesa transformació del teixit energètic del país.