Canàries frega el col·lapse per l'arribada de pasteres i piragües, que ja ofereixen xifres que saturen ONGs, cossos de seguretat de l'Estat, sanitaris i advocats que atenen els immigrants. Fins i tot l'Església ha dit prou: les illes no poden ser un gueto. En només una setmana han arribat a les seves costes més persones que en tot el 2019, més de 3.000 davant de les 2.698 de l'any passat. En 11 mesos ja se superen els 16.000 immigrants.

Carolina Darias, canària i ministra de Política Territorial i Funció Pública, va comparèixer divendres al costat del president autonòmic, Ángel Víctor Torres, per presentar diferents mesures que ajudessin les illes davant aquest repte, ja que les embarcacions no deixen d'arribar a l'arxipèlag. El 57% dels que entren de forma irregular a Europa ho estan fent a través de les illes. Milers de persones -les que han tingut sort i no han mort al mar- han estat rescatades per les patrulleres i traslladades al moll d'Arguineguín, al sud-oest de Gran Canària, on s'ha instal·lat un campament amb 14 carpes, el «campament de la vergonya».

No hi ha sostre per a tots els immigrants que s'han arribat a concentrar allà, més de 2.000. A les carpes només hi caben 560 persones, de manera que més de 1.500 han dormit a la intempèrie, amb dues mantes -una per estirar-se i una altra per tapar-se- i un entrepà en cada àpat. Aquest campament provisional es va muntar davant la manca d'espais per acollir els nouvinguts, i amb la COVID-19 han de romandre-hi almenys 48 hores per fer-los els tests PCR i prendre'ls la filiació. Tan gran és el caos que les autoritats estatals van deixar marxar a primera hora de la tarda d'ahir sense cap control 227 migrants que es trobaven tancats al campament tot i la ferma oposició de l'alcaldessa de Mogán, Onalia Bueno.

Embolic ministerial

El repunt migratori va començar a intuir-se fa un any, però no es van habilitar espais per a aquestes persones. Així, es mantenen tancats antics recintes militars que les institucions canàries han estat demanant tot aquest temps. Els ministeris competents no es posaven acord. Ni Defensa cedia les instal·lacions ni Interior donava solucions, i menys encara Migracions, pràcticament desaparegut en combat. Després de molta pressió i crítiques a la improvisació de l'Estat des del Govern canari -del mateix color polític que el de Pedro Sánchez-, dels cabildos insulars, els ajuntaments i el Parlament autonòmic, Defensa ha cedit recentment quatre infraestructures al Ministeri de Migracions, i això que José Luis Escrivá es va traslladar a les illes a l'octubre, però no va aportar respostes.

El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, havia visitat Canàries al febrer precisament pel repunt migratori, però res va canviar, al contrari, es va accentuar. Nou mesos després, a principis de novembre, davant la indignació de la societat canària, va tornar a les illes i es va comprometre a tancar el campament de la vergonya, habilitar altres espais i activar les repatriacions. Va viatjar acompanyat de la comissària europea d'Interior, Ylva Johansson, qui va dir que la seva intenció és tornar els immigrants no susceptibles d'asil polític als seus països.

La ministra Carolina Darias és coneixedora de la situació perquè li va tocar afrontar la crisi de les pasteres el 2006 sent subdelegada del Govern a les illes. Divendres va anunciar, com a portaveu d'Interior -va explicar-, més control a les fronteres, repatriacions, viatges diplomàtics al Senegal i el Marroc, i més espais.

De les cessions de Defensa, l'única que es pot fer servir ara mateix és l'antic polvorí de la caserna de Barranco Seco, a Las Palmas, on hi ha un altre campament provisional amb 23 carpes per a 800 persones, per acollir els migrants en condicions dignes en les primeres 72 hores després de la seva arribada.

Mentrestant, les ONGs i totes les institucions canàries segueixen reclamant a l'executiu de Pedro Sánchez i la UE ja no només que activin les repatriacions, sinó que realitzin derivacions a centres de la Península amb baixa ocupació, de manera que els immigrants puguin seguir el seu camí cap al continent, però l'Estat és reticent per por a l'efecte crida i els trasllats es limiten a persones en situació vulnerable (mares amb nens). Les administracions insulars ho tenen clar: Canàries no es pot convertir en una presó per als immigrants, com Moria (Grècia) i Lampedusa (Itàlia), i asseguren que mantindran les seves peticions al Govern central mentre les solucions no arriben.

Poques repatriacions

Amb la COVID-19, les repatriacions amb els països amb els quals Espanya té convenis són mínimes: només 22 persones han estat retornades a Mauritània, i el Marroc continua sense obrir les seves fronteres. Aquest tancament està fent que creixi el nombre de magribins que es traslladen en pasteres, al costat de subsaharians, en saber que no poden ser retornats al seu país. Per a acollir aquests milers de persones, la Delegació del Govern ha arribat a acords amb hotels tancats per la crisi sanitària, que poden estar acollint més de 2.400 persones, però és una solució transitòria.

La resta estan repartits a diferents infraestructures de Gran Canària, Tenerife, Lanzarote i Fuerteventura, com naus, centres esportius, hostals i cases que gestiona la Creu Roja, a més d'ONGs. També s'han reobert els dos Centres d'Internament a Gran Canària i Tenerife, tancats per la pandèmia, per a les persones que poden ser repatriades. Però no n'hi ha prou i tampoc aporta una solució a un problema que no pararà perquè la fam no entén de fronteres.