17 de novembre de 2020
17.11.2020
Diari de Girona

Hongria i Polònia provoquen una crisi a la UE en vetar el fons de recuperació

Budapest qualifica de «xantatge polític» el fet que es condicionin els ajuts per superar la pandèmia del coronavirus al respecte de l'Estat de Dret Varsòvia adverteix que «si continuen les amenaces i pressions, defensarem de manera expressa els nostres interessos vitals»

16.11.2020 | 23:56
El primer ministre hongarès va confirmar el veto del seu país als pressupostos.

El primer ministre d'Hongria, el nacionalista Viktor Orban, va confirmar a la cancellera alemanya, Angela Merkel, i al president del Consell Europeu, Charles Michel, que el seu país vetarà el pressupost plurianual de la Unió Europea i el fons de recuperació de la COVID-19. Polònia també té previst vetar els comptes, segons va explicar el ministre polonès de Justícia, Zbigniew Ziobro.

D'aquesta manera, Budapest compleix la seva amenaça i bloqueja el pressupost comunitari per als propers set anys i el fons de recuperació de 750.000 milions d'euros, en considerar un «xantatge polític» el mecanisme aprovat per condicionar l'entrega d'ajudes financeres al respecte de l'Estat de Dret.

En una carta enviada a Merkel i Michel, Orban va reiterar que Hongria votarà contra tots els elements legals relacionats amb el pressupost plurianual, així com contra el fons de recuperació, «incloent els que necessiten vot unànime», va informar Bertalan Havasi, cap de premsa del primer ministre hongarès.

Per la seva banda, el ministre de Justícia polonès va afirmar que el seu país també tenia intenció d'aplicar el veto. «Si continuen les amenaces i pressions, Polònia defensarà de manera expressa els seus interessos vitals», va explicar Ziobro.

Ahir a la tarda va tenir lloc la reunió d'ambaixadors dels governs davant la UE, una trobada perquè els socis comunitaris avaluessin el recent acord sobre el Marc Financer Plurianual (MFP) per al període 2021-2025. L'objectiu de la reunió era obtenir una aprovació de principi dels resultats de les negociacions amb el Parlament Europeu -en què es va aprovar un mecanisme per vincular les ajudes financeres a l'acompliment d'estàndards de l'Estat de Dret-, abans de presentar-los oficialment per a la seva votació definitiva. Abans de la trobada, segons Europa Press, un alt diplomàtic europeu havia advertit que la UE entraria en una nova «crisi» si aquests països compleixen l'amenaça de bloquejar el paquet pressupostari. «Si bloquegen el pressupost comunitari i la decisió sobre recursos propis, estem de nou en una crisi», va assenyalar el diplomàtic.

Polònia, un altre perill

Budapest i Varsòvia no poden bloquejar aquesta normativa, que ha de ser aprovada per majoria qualificada, però poden bloquejar l'aprovació del pressupost plurianual o la decisió sobre recursos propis, ja que necessiten llum verd de tots els estats membres per tirar endavant.

Els dos països afronten procediments oberts per la UE en contra seu per incompliment dels valors fonamentals comunitaris en matèria de Justícia i estàndards democràtics.

Retard de les ajudes

En aquest escenari es retardaria encara més l'arribada d'unes ajudes que en el supòsit més optimista s'esperen per al final del segon trimestre del 2021.

Quan es confirmi el no als pressupostos, aquest assumpte passarà a les mans del president del Consell Europeu, Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per estudiar els propers passos. La qüestió podria fins i tot arribar a la reunió per videoconferència dels caps d'Estat i de Govern de dijous, prevista únicament en un principi per parlar sobre la gestió de la segona onada de la pandèmia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook