La Comissió Europea considera que el pla pressupostari del 2021 relatiu al conjunt de les administracions presentat pel Govern d'Espanya «s'ajusta globalment» a les recomanacions europees i que la majoria de les mesures incloses en l'esborrany serveixen per impulsar l'activitat econòmica en el context actual de màxima incertesa a causa de la pandèmia de coronavirus. Brussel·les alerta, però, que, donat l'elevat nivell de deute públic i els desafiaments a la sostenibilitat de les finances públiques a mig termini, Espanya s'ha d'assegurar que «les mesures pressupostàries preservaran la sostenibilitat» de les finances públiques «a mig termini».
És el missatge que va traslladar ahir l'executiu comunitari al Govern de Pedro Sánchez en una avaluació econòmica i fiscal «qualitativa» del semestre europeu una mica especial. Més enllà d'una primera anàlisi sobre el paquet de mesures remès el passat 15 d'octubre, Brussel·les ha tingut en compte l'elevat nivell d'incertesa i la desacceleració econòmica provocada pel coronavirus, però també la suspensió de les regles de dèficit i deute públic del Pacte d'Estabilitat i Creixement, com a conseqüència de la pandèmia i que seguirà suspès almenys fins a finals de 2021.
La conclusió és que els governs, inclòs el d'Espanya, han de seguir aplicant les mateixes receptes: mantenir les polítiques d'estímul a l'economia, donar suport a la recuperació a curt termini i preparar els plans de reforma i inversions per quan es posi en marxa el fons de recuperació de 750.000 milions, bloquejat per Hongria i Polònia, i que un cop en funcionament permetrà a Espanya accedir a un avançament de 6.400 milions el 2021. Tot això, però, sense deixar de mirar cap al futur. «Cal garantir que les mesures no es retiren prematurament, però cal mirar més enllà», va recordar el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis.
Revisió «periòdica»
Brussel·les convida Espanya a «revisar periòdicament» l'ús i l'eficàcia de les mesures de suport a l'economia adoptades aquests últims mesos, a comprovar que segueixen sent adequades i a «adaptar-es» si les circumstàncies canvien. «Els nivells de deute augmentaran de forma inevitable i per això els Estats membres han d'adoptar mesures que no suposin una càrrega permanent per als comptes publics», va recordar Domvrovskis, al·legant que «això només faria més difícil tornar a una posició fiscal prudent» quan la crisi de la COVID quedi enrere.
Es tracta d'un terreny en el qual Espanya juga amb molt desavantatge. Segons les últimes previsions de la Comissió, el deute públic espanyol es dispararà aquest any fins al 120,3%, al 122% el 2021 i al 123,9% el 2022. Tot i això, Espanya és, al costat de Xipre, Bèlgica i Luxemburg, el país de l'Eurozona que menys mesures d'emergència planeja adoptar el 2021, per sota de l'1% de PIB, i molt lluny del gairebé el 5% que destinaran Eslovàquia i Àustria o el 4% de Lituània, Irlanda i Itàlia.
El dictamen també destaca que molts dels plans sectorials del govern espanyol no han estat detallats en l'esborrany i rebaixa les previsions d'ingressos del Govern en relació a la taxa a les transaccions financeres -de 850 a 425 milions -, als serveis digitals -de 968 a 800 milions-, així com l'impacte de les mesures de la lluita contra el frau, que Brussel·les xifra en 425 milions davant els 828 previstos.La mateixa recomanació que Espanya respecte a la sostenibilitat a mig termini també han rebut Bèlgica, Grècia, Itàlia i Portugal. L'Executiu comunitari destaca que el gruix dels plans pressupostaris nacionals contenen mesures de caràcter temporal amb algunes excepcions com és el cas de França, Itàlia Lituània i Eslovàquia que, segons l'anàlisi preliminar, "no semblen ser temporals". Les recomanacions no inclouen, però, deures ni petició d'ajustos concrets donada la suspensió de les regles de l'pacte. "Tots els projectes estan en general en línia amb les recomanacions", conclouen.
Desequilibris macroeconòmics
L'avaluació dels plans pressupostaris coincideix amb la presentació de l'informe d'alerta primerenca sobre desequilibris macroeconòmics, un exercici instaurat el 2011 per identificar potencials riscos com una caiguda de la competitivid
