Comandants militars han avançat que el president dels EUA, Donald Trump, anunciarà aquesta setmana una nova retirada de tropes de l'Afganistan i l'Iraq, que tindria lloc abans que el governant deixi la Casa Blanca, el proper 20 de gener. Segons va explicar ahir la cadena CNN, que va citar dues fonts nord-americanes familiaritzades amb l'assumpte, el Pentàgon va difondre un avís anomenat «ordre d'advertència» per començar a planificar la reducció de les seves forces a 2.500 soldats, tant a l'Afganistan com a l'Iraq. Actualment, els Estats Units mantenen prop de 4.500 militars a l'Afganistan i 3.000 a l'Iraq.

La cadena ABC News va assenyalar, per la seva banda, que la reducció de les tropes en aquests països està en línia amb el que l'assessor de seguretat nacional, Robert O'Brien, va anunciar a mitjans d'octubre passat. Aquell mes, Trump va donar a conèixer la retirada de la totalitat de les tropes nord-americanes desplegades a l'Afganistan abans de Nadal.

Reunió decisiva

D'altra banda, el president sortint dels Estats Units va voler atacar la setmana passada l'Iran pel seu programa d'enriquiment d'urani, però els seus assessors el van dissuadir, va informar ahir The New York Times. El rotatiu novaiorquès va detallar que Trump va tractar l'assumpte en una reunió dijous passat, un dia després que Nacions Unides, a través de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), informés d'un augment en les reserves d'urani enriquit de l'Iran.

A la reunió al Despatx Oval van participar el vicepresident, Mike Pence; el secretari d'Estat; Mike Pompeo; el nou secretari de Defensa en funcions, Christopher Miller; o el cap de l'Estat Major, general Mark Milley. Tots ells van dissuadir el mandatari de llançar un atac militar contra instal·lacions iranianes en considerar que aquesta agressió «podria provocar fàcilment un conflicte més ampli» en un moment d'incertesa política als Estats Units. En acabar la reunió, l'atac contra instal·lacions nuclears va quedar descartat, segons els funcionaris citats pel Times sota condició d'anonimat.

En un altre ordre de coses, diversos funcionaris electorals del comtat de Floyd, a Geòrgia, van informar que s'han trobat 2.600 paperetes que no es van escrutar a les eleccions presidencials del 3 de novembre, tot i que serien insuficients per posar en perill la victòria encara no oficial del president electe, Joe Biden, en aquest estat. És la primera irregularitat que s'ha detectat en l'auditoria del recompte de vots als estats amb els resultats més ajustats, com Geòrgia, on Biden se situa al capdavant amb una diferència del 0,03 per cent dels sufragis.El president del Partit Republicà del comtat de Floyd, Luke Martin, ho ha qualificat de "preocupant", però ha descartat que siga "un problema generalitzat", segons ha publicat el diari local 'Atlanta-Journal Constitution'.

"Celebre que l'auditoria ho haja revelat, i és important que es compten tots els vots", ha manifestat Martin.

Malgrat això, i en espera que el president dels Estats Units, Donald Trump, es pronuncie, amb aquestes 2.600 paperetes no n'hi hauria prou contra els 14.000 vots que el separen de Biden.