Fins a 15 dies després d'unes eleccions en les quals ha perdut la presidència dels Estats Units davant de Joe Biden després d'un sol mandat, Donald Trump s'ha atrinxerat en el seu rebuig i el seu repte als resultats. Físicament s'ha tancat a la Casa Blanca, de la qual en dues setmanes només ha sortit per jugar a golf i per a un acte en homenatge als veterans de guerra i on es quedarà també per Acció de Gràcies després de cancel·lar un pla de celebrar la festa a Mar-a-Lago. Políticament la seva trinxera són tuits plens de falsedats, demandes que segons la majoria d'experts tenen escasses possibilitats d'arribar a bon port i recomptes que fins i tot en el seu partit pocs veuen amb opcions de canviar els resultats, un fossat recobert pel silenci o la complicitat de càrrecs del Partit Republicà.
No és que Trump no estigui tenint un impacte polític movent-se en aquesta «mentalitat de búnquer». La seva negativa a posar en marxa la transició té conseqüències nacionals, no només per a Biden. La seva estratègia d'assalt a la legitimitat del procés electoral està assestant cops que tindran efectes nocius duradors en la democràcia dels EUA, incloent la confirmada desconfiança d'un elevat percentatge de nord-americans en què els comicis fossin justos. I amb la purga contínua d'aquells als quals considera deslleials està desarticulant importants estructures de govern.
Dimarts, per exemple, Trump va anunciar via Twitter el cessament fulminant del director de Seguretat d'infraestructures i ciberseguretat, Christopher Krebs, un antic executiu de Microsoft que s'havia encarregat de coordinar amb autoritats locals i estatals les eleccions que després ha definit com «les més segures de la història», havia llançat iniciatives contra la desinformació i va rebutjar sistemàticament les acusacions infundades de frau de Trump. I la seva sortida i la d'altres tres alts càrrecs d'aquesta agència del Departament de Seguretat Nacional destituïts en els últims dies ha creat un buit de lideratge que es preveu especialment perillós en el període de transició.
Recomptes i demandes
Amb una agenda paupèrrima i quedant-se voluntàriament en segon pla fins i tot en l'anunci de decisions transcendentals com la de dimarts sobre el replegament de tropes a l'Afganistan i l'Iraq, la major part de l'atenció de Trump va dedicada, com mostra a Twitter, en el repte als resultats electorals.
La seva campanya va anunciar ahir que pagarà tres milions de dòlars a Wisconsin perquè es realitzin recomptes de vots a dos comtats. Biden ha guanyat l'estat per més de 20.000 vots i fins i tot l'exgovernador republicà Scott Walker recordava fa uns dies que els dos últims recomptes a l'estat només van moure els resultats en 300 i 131 vots, respectivament.
Trump té també la vista posada a Geòrgia i Pennsilvània. Al primer estat havia de concloure ahir el recompte manual dels prop de cinc milions de vots i, malgrat la troballa a quatre comtats favorables a Trump de diversos milers de paperetes que no s'havien comptat, s'espera que Biden mantingui més de 12.000 vots d'avantatge. Mentrestant, a Pennsilvània ha fracassat una de les seves demandes davant el Suprem però es manté viva una altra en un tribunal federal. L'avantatge de Biden, però, és de més de 58.000 vots.L'escenari improbable però aterridor
Malgrat les grises perspectives als jutjats segueix existint la por que Trump culmini altra possibilitat, un escenari improbable però que llançaria la crisi constitucional: que els republicans d'algun estat amb govern dividit no respectin la voluntat popular i seleccionin per al col·legi electoral a electors pro Trump encara que hagi guanyat Biden.
Aquest fantasma va viure durant unes hores el dimarts a la tarda, quan els dos republicans d'una junta electoral en un comtat de Michigan es van negar a certificar els resultats al·legant inconsistències entre els registres de votants i els vots emesos. Amb la certificació bloquejada es va obrir un període de comentaris públics on els va ploure una torrencial de crítiques per tractar d'eliminar els vots de Detroit, una urbs 80% negra, mentre es mantenien els de localitats petites amb dos terços de la població blanca. Finalment els dos republicans van accedir a certificar resultats amb la condició que hi hagi una auditoria. Trump, que havia celebrat la seva decisió inicial a Twitter, va callar. Aquest dimecres, però, ha parlat d'assetjament.
