La vuitena reforma educativa de la democràcia està fent els seus últims passos al Congrés, on ahir al matí es va parlar molt de política i poc d'educació. Els nervis es van crispar a la cambra baixa. El debat va acabar amb molts diputats de PP, Cs i Vox aixecats, colpejant els seus escons i cridant «llibertat». A la bancada blava només hi havia la ministra d'Educació, Isabel Celaá, el vicepresident del Govern, Pablo Iglesias, i el titular de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes (tots dos presents a l'hemicicle perquè després del debat de la llei d'educació defensaven projectes dels seus respectius ministeris). Mentre la dreta cridava «llibertat», els ministres es van aixecar per aplaudir la llei, el mateix que van fer des dels escons de PSOE i Unides Podem.

La votació de la LOMLOE va sortir endavant amb els vots de PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, Més País, Compromís i Nova Canàries. En total, 177 vots, només un més dels 176 que es necessiten en tractar-se d'una llei orgànica, que requereix majoria absoluta. En realitat, els «sís» haurien d'haver estat 178, però el president del grup parlamentari d'Unides Podem, Jaume Asens, es va equivocar en votar i va apretar la tecla del «no». Les paperetes negatives van ser 148 (PP, Cs, Vox, Coalició Canària, PRC i UPN) i les abstencions, 17 (entre elles, les de CUP i Bildu). En tot cas, el text encara ha de ser ratificat al Senat i després tornarà al Congrés per a la seva llum verda definitiva.

Durant les setmanes que ha durat el tràmit parlamentari previ, la llei ha incorporat 300 esmenes. No obstant això, en la sessió d'ahir només es va aprovar una única esmena. La firmen Més País i Compromís amb l'objectiu que la nova assignatura obligatòria per als alumnes Valors Cívics i Ètics inclogui ensenyaments sobre els impostos i justícia fiscal, a més de la Constitució i la igualtat entre homes i dones. Aquests són els aspectes fonamentals de la Llei Celaá.

Model d'escola

La pública com a eix del sistema

La llei pretén convertir l'educació pública en l'eix vertebrador del sistema. A Espanya, l'escolarització pública és del 67%, mentre que la mitjana de la UE arriba al 81%. L'objectiu és aproximar-se al percentatge europeu. Tot i que la LOMLOE no implica la desaparició dels centres concertats, aquestes escoles estan en plena guerra. Consideren que la llei Celaá és ambigua i que deixa en mans de les comunitats autònomes la possibilitat de treure places en la concertada per augmentar les de la pública. La llei anima a la cessió de sòl públic per construir només escoles públiques i insta la concertada a assumir el seu compromís amb l'educació, inclosa l'escolarització d'alumnes de famílies més desfavorides econòmicament.

Educació segregada

Final del concert en separar per sexe

Les escoles concertades que separin els nens per sexe no poden continuar rebent fons públics. El projecte de llei que va sortir del Ministeri d'Educació establia que «preferentment» és concertaran els escoles que no separin per sexe. Al debat parlamentari, de la mà d'una esmena d'ERC, és va pactar prohibir el concert a aquest tipus d'educació. Possiblement, el Govern trobarà aquí un problema legal perquè el Tribunal Constitucional va resoldre en el seu dia que l'educació diferenciada és un model educatiu més.

Educació especial

Centres on tots tinguin lloc

Tots els diputats del PSOE i Unides Podem asseguren que les escoles d'educació especial no es tancaran. No obstant, els partits polítics de l'oposició i les famílies de nens amb necessitats especials s'han posat en peu de guerra. Segons la seva opinió, la norma és ambigua i, en el fons, pretén buidar aquests centres. La llei aposta per la inclusió. En cap moment es parla de tancar aquests centres, sinó de concedir un termini de 10 anys perquè les escoles ordinàries es dotin de prou recursos com per atendre nens amb algun tipus de trastorn. Actualment, hi ha famílies que aposten per escolaritzar els seus fills en centres ordinaris i altres al contrari. En tot cas, són dues opcions en les quals té molt a veure el grau de dependència i el diagnòstic mèdic de les seves criatures.

Política lingüística

El blindatge de l'escola catalana

Els dos partits del Govern van pactar una esmena amb ERC per eliminar la referència expressa que el castellà sigui la llengua vehicular a l'ensenyament. És un dels aspectes que més bronca política ha originat, tot i que, en realitat, poques coses canviaran en el dia a dia. L'objectiu d'ERC és blindar la immersió lingüística, un mètode que evita la segregació social i que els partits de la dreta sempre han intentat torpedinar. En realitat, el que implicarà la llei és el que ja succeeix: que els alumnes acabin l'educació obligatòria amb perfecte coneixement tant del castellà com del català. Si algun alumne o alumna té mancances en algun dels dos idiomes, els centres educatius impulsaran mesures per compensar aquestes llacunes. L'objectiu és el ple domini bilingüe. És a dir, la immersió continua vigent, però serà flexible i compensada.

Batxillerat

Passar curs amb un suspens

Ara mateix hi ha tres tipus de batxillerat: Humanitats i Ciències Socials, Arts i Ciències (disciplina aquesta última a la qual s'afegirà Tecnologia). Una vegada que la nova LOMLOE entri en vigor hi haurà un quart tipus: el batxillerat general, en el qual els estudiants podran rebre continguts combinats dels tres models ja vigents. Els estudiants de les quatre modalitats podran obtenir el títol malgrat tenir una assignatura suspesa (només una). En casos molt excepcionals, el batxillerat es podrà estudiar en tres anys en lloc de dos. La llei elimina les revàlides (quatre dies d'exàmens) imposades en l'època del ministre José Ignacio Wert.

La nova normativa també fa desaparèixer els anomenats itineraris en l'educació secundària, que implicaven que els alumnes amb menys capacitats prenguessin un camí escolar de menor rang acadèmic. La norma pretén reduir l'alt índex de repetició (28% davant l'11% de l'OCDE), així que a partir d'ara repetir curs serà completament excepcional.