El Govern ha reactivat les repatriacions d'immigrants irregulars des de Canàries cap a Mauritània i el Marroc, encara que en aquest cas de manera molt limitada per les restriccions de mobilitat contra la covid-19. Des de principis de 2020, fins al 15 de novembre, han arribat a Espanya més de 33.000 persones, al voltant del 57% de totes les arribades irregulars a la Unió Europea (UE). Una mica menys de la meitat d'aquestes arribades han estat a les Canàries. La pandèmia de coronavirus va suposar una aturada en les repatriacions, que ara tornen a reactivar-se. Segons fonts oficials, nou de cada deu arribats a Canàries són expulsables als seus països d'origen.

Precisament, el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va descartar traslladar immigrants de Canàries cap a la península Ibèrica, destacant la seva vinculació amb «les polítiques migratòries, que són del conjunt de la UE, i no només d'Espanya». «Quan es parla de trasllat a la península cal lluitar contra l'emigració irregular, i evitar que s'estableixin vies d'entrada irregular a Europa», va assenyalar Marlaska durant la seva visita a Rabat, on es va reunir amb el ministre d'Interior alauita, Abdeluafi Laftit.

Des de Rabat, Marlaska va destacar l'«extraordinària coordinació» hispano-marroquina, posant l'accent en la política «integral» de tots dos que inclou l'intercanvi d'informacions, protecció dels més vulnerables, la lluita contra les organitzacions criminals i la política de retorn dels clandestins en situació irregular.

El ministre va afegir que la tensió actual al Sàhara Occidental no ha tingut cap impacte en el cas de les onades migratòries. Això «no entra en relació amb la immigració i amb el tema que la situació urgent que està tenint lloc a Canàries. Són qüestions que no tenen absolutament cap connexió», va tancar.

El focus al Marroc

Fonts diplomàtiques van reconèixer que la cooperació amb el Marroc té un ampli marge per millorar i confien que la visita de Marlaska contribueixi a reactivar aquesta cooperació en els propers dies. Amb Mauritània, en canvi, hi ha més repatriacions i a major ritme. Les fonts, que no van facilitar més detalls, van insistir que aquesta «diplomàcia de retorns» és una qüestió molt delicada també per als països que acullen els retornats i sensible per les seves opinions públiques. En tercer lloc, el Govern està treballant per activar les repatriacions amb Algèria, que és l'origen de l'àmplia majoria de les arribades a Espanya pel Mediterrani.

La ministra d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Arancha González Laya, va arribar ahir a Ginebra, on tenia previst demanar «suport» a l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) i a l'Alt Comissionat de Nacions Unides per gestionar les repatriacions. Posteriorment, González Laya emprendrà viatge amb destinació al Senegal, on, segons va explicar, impulsarà un diàleg amb les autoritats senegaleses per treballar en el tema migratori «des de la coresponsabilitat, que és el que caracteritza les relacions entre Espanya i els seus veïns d'Àfrica del nord i de l'oest».

Més places

D'altra banda, el Ministeri de Migracions habilitarà amb caràcter d'urgència campaments amb 6.000 places a les illes de Gran Canària, Tenerife i Fuerteventura per anar acollint els immigrants que ara es reparteixen per 17 complexos turístics i, de forma paral·lela, treballarà per dotar-se d'altres 7.000 places més estables a l'interior d'immobles. El ministre José Luis Escrivá va explicar que el pla es recolza en els terrenys i immobles cedits per Defensa a tres illes, l'Ajuntament de Las Palmas i Bankia. A més, va anunciar l'obertura d'un centre d'emergència a Gran Canària amb personal estable.Finalment, Escrivà ha destacat que "el 90%" dels 18.348 immigrants que han arribat en pastera a les illes en el que va d'any "són expulsables als seus països d'origen" i ha recalcat que els trasllats a la península que pot promoure el seu departament es cenyeixen exclusivament a persones en situació de vulnerabilitat.