La segona onada de la pandèmia de coronavirus continua escombrant el continent europeu amb virulència tot i que sembla que ja ha arribat a l'anhelat pic màxim de la corba de contagis. La incidència es manté estabilitzada des de fa una setmana lleugerament per sobre dels 600 casos per 100.000 habitants, un nivell altíssim del qual serà difícil baixar aviat.

El fort descens dels contagis als països que han implantat confinaments més estrictes és una de les raons que explica una frenada que no fa oblidar que el nombre de morts està sent molt elevat. Des de l'1 de juliol puja ja a 98.308 i és probable que acabi superant els 175.509 de la primavera.

Dada optimista

Hi ha una dada que indueix especialment a l'optimisme. L'índex de reproducció, que revela quantes persones contagia cada infectat, està per sota de l'1 en gairebé tots els països, indicatiu clar que la incidència començarà a caure de manera imminent una vegada superada l'actual fase d'estabilització.

És una prova fefaent que les restriccions imposades estan donant fruit, especialment en els països amb confinaments molt restrictius, com França, Holanda, Irlanda, Bèlgica i Txèquia. Aquests dos últims països van arribar a xifres estratosfèriques, fins al punt que el 2% de la població podia infectar la resta. A Bèlgica s'han reduït a la meitat.

França era, dels cinc grans, el país amb la pitjor situació, amb incidències superiors als mil casos. A l'agost, Emmanuel Macron va declarar que no tornaria a prendre mesures dràstiques perquè perjudicaven molt l'economia, però fa un mes es va veure obligat a tancar els bars i fa dues setmanes va decretar el confinament total, mesura que li ha permès baixar l'índex de reproducció a 0,63. Més baix del 0,8 que Catalunya es va fixar com a objectiu, per exemple. Espanya, amb mesures més laxes, està ancorada en el 0,93. La corba francesa ha començat a baixar de manera pronunciada però segueix en uns 800 casos.

Una de les incògnites més inquietants és si el descens serà prou ràpid en tots els estats per afrontar amb garanties una possible tercera onada causada per arribada de l'hivern i la caiguda acusada de les temperatures, com ha alertat la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Hi ha un grup petit de països, entre els quals figuren Itàlia i Àustria, que no aconsegueixen contenir el virus tot i que es troben amb altes incidències, de 779 i 1.024 casos, respectivament. Tots dos han pres mesures dràstiques: confinament domiciliari en les set regions italianes més afectades i per a tot el país en el cas austríac, però encara no se'n noten els efectes. El país transalpí ha passat de ser un model de desescalada a submergir-se en pocs dies en escenes que recorden cada vegada més la primera onada.

«El cas d'Itàlia i de França ens demostren que no n'hi ha prou amb fer bones desescalades o un bon rastreig de contagis i contactes. Quan la situació es descontrola, cal prendre mesures dràstiques el més aviat possible. Si es retarden, la millora tarda a arribar i la suma de morts i hospitalitzats és més alta». Aquesta és la lliçó principal que deixa l'anàlisi de la situació actual d'Europa, segons Daniel López Codina, investigador del grup de BIOCOMS de la Universitat Politècnica de Catalunya, que elabora informes diàriament sobre la situació a Europa dels quals s'han tret les dades per a aquesta notícia.

Model d'èxit

El contraexemple d'Itàlia i França és Irlanda. Després d'arribar als 250 casos per 100.000 habitants i davant la ineficàcia de mesures més laxes, el 21 d'octubre va imposar el confinament domiciliari. Tres setmanes més tard, la xifra ha baixat a menys de la meitat, 120, superada per totes les autonomies espanyoles excepte les Canàries.

Alemanya ha intentat aplicar els mateixos principis però una mica més laxos i amb menys èxit. Al principi de mes, amb una incidència de 204 casos, va tancar bars, gimnasos i espectacles, però dues setmanes més tard ha pujat als 300 casos i Merkel proposa ja un confinament gairebé total que els lands han frenat a l'espera de l'evolució fins dilluns. El Regne Unit fa setmanes que va aplicar un dur confinament que encara no li ha permès arribar al pic però sí alentir el creixement de l'epidèmia. La seva incidència és a prop dels 500 casos.

En el panorama europeu, Espanya és el país més singular. Va ser el primer a submergir-se en la segona onada. Va encapçalar les xifres de contagis i morts al juliol, agost i setembre. A partir de la primera setmana d'octubre, com es pot veure al gràfic, van començar a superar-lo Bèlgica, Txèquia i França fins a situar-lo en el 17è lloc que ocupa ara.

La llarga durada de la segona onada i l'alta incidència contribueixen a un balanç molt negatiu en nombre de morts: prop de 13.000, el 13% dels registrats al territori considerat (UE més Suïssa, Noruega i el Regne Unit), mentre que només representa el 8,8% de la població.