Nicolas Sarkozy es va asseure ahir al banc dels acusats del Tribunal de Cassació de París processat per «corrupció» i «tràfic d'influències» en el cas Bismuth. Per primera vegada a la història judicial francesa, un expresident s'enfronta a aquestes imputacions, la pena màxima de les quals és de deu anys de presó i un milió d'euros de multa. L'alt magistrat Gilbert Azibert i el lletrat Thierry Herzog, amic íntim i advocat de l'exmandatari, també compareixeran com a acusats.
L'audiència va començar a dos quarts de dues de la tarda, si bé va ser ràpidament suspesa fins dijous que ve, atès que Gilbert Azibert no va acudir al tribunal per problemes mèdics que li impedirien comparèixer. El Tribunal de Cassació ha sol·licitat un informe mèdic per determinar si l'acusat es troba en condicions d'assistir al procés judicial. Aquest peritatge s'ha de presentar en un termini de 48 hores.
El cas Bismuth, conegut com l'«afer de les escoltes», és un cas dins d'un altre cas, una història digna d'una pel·lícula de misteri. Tot va començar a finals de 2013, quan el Tribunal Judicial de París investigava el presumpte finançament libi de la campanya presidencial de Nicolas Sarkozy el 2007. El jutge d'instrucció, Serge Tournaire, va decidir posar sota escolta l'expresident i va descobrir l'existència de dues targetes de prepagament utilitzades sota pseudònim entre Sarkozy i el seu advocat Thierry Herzog. La línia telefònica de l'expresident va ser oberta amb el nom fictici de Paul Bismuth.
Agendes personals de Sarkozy
Lluny del finançament il·lícit lligat al règim libi, els investigadors van descobrir una nova trama que afectava, aquest cop, un altre dossier judicial protagonitzat també per Sarkozy: l'«afer Bettencourt», on s'acusava l'exmandatari d'«abús de debilitat» respecte a la multimilionària hereva de l'Oréal, Liliane Bettencourt. Si bé la imputació de Sarkozy va ser finalment desestimada, l'expresident tenia una preocupació particular: el parador i l'ús de les seves agendes, confiscades en el marc d'aquesta investigació.
Llavors, Sarkozy va reclamar a la justícia recuperar les seves agendes per protegir el seu contingut, que podria ser utilitzat en altres investigacions, en concret en el procediment contra Christine Lagarde, exdirectora del Fons Monetari Internacional (FMI) i exministra d'Economia, en el cas d'arbitratge de Bernard Tapie. És aquí on l'alt magistrat Gilbert Azibert, llavors primer advocat general de la Segona Sala Civil del Tribunal Suprem, entra en escena.
La justícia sospita que Thierry Herzog, amic i lletrat de Sarzoky, va obtenir informació confidencial sobre el recurs de cassació de les agendes gràcies al magistrat, qui hauria accedit a filtrar elements judicials a canvi del patrocini de l'expresident per aconseguir un càrrec a Mònaco. Imputats per «corrupció» i «tràfic d'influències», Azibert i Herzog també són acusats de «violar el secret de sumari».
Azibert no va aconseguir el seu càrrec a Mònaco i Nicolas Sarkozy no va recuperar les seves agendes, ni hauria, a priori, intervingut per avalar el seu eventual nomenament al principat. Així doncs, la justícia no té cap prova material del corrupte muntatge. No obstant això, per als magistrats no cal «que el pacte corrupte es dugui realment a terme» per ser una infracció.
