Pedro Sánchez ja ho té fet. El bloc de la investidura es consolida i donarà suport als Pressupostos Generals de l'Estat de 2021, els primers que el dirigent socialista tirarà endavant tot i portar dos anys i mig a La Moncloa. ERC i PNB van prémer ahir l'accelerador per confirmar el seu suport als comptes públics i intentar treure de l'equació Ciutadans. No ho han aconseguit, almenys fins ara, perquè, malgrat aquests acords i l'anunci de Bildu que també els avalarà, els d'Inés Arrimadas asseguren que seguiran negociant amb l'executiu de coalició fins a l'últim moment. Sánchez té socis de sobres.
Entre els diputats de PSOE (120), Podem (35), PNB (6), ERC (13) i Bildu (5), el president del Govern ja compta amb 179 «sís», tres més de la xifra màgica de 176 que li assegura que se'n surten. Si a més Ciutadans (10) acaba avalant-los perquè «ara és d'esquerres», en paraules burletes de Gabriel Rufián, encara millor per a Sánchez i els seus ministres, que han repetit moltes vegades, sobretot després de l'inici de la pandèmia, que volen uns pressupostos «transversals», pactats «a dretes i a esquerres». La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i la portaveu del PSOE a la cambra baixa, Adriana Lastra, continuaran els contactes amb altres grups com Més País i els partits regionalistes de Canàries, Cantàbria i Terol perquè aquesta majoria sigui encara més àmplia. El tràmit al Congrés acabarà amb una votació per seccions el 3 de desembre.
El matí va començar amb una roda de premsa del portaveu del PNB, Aitor Esteban. «Han estat dies intensos, de moltes trucades, d'intercanvi de documents. A última hora hem aconseguit acordar un segon paquet d'esmenes», va explicar. La formació nacionalista ja havia arribat divendres en una primera tanda d'acords amb el Govern, entre els quals la supressió de l'impost al dièsel, però ahir va afegir que ha aconseguit incorporar un altre conjunt d'esmenes centrat en inversions per a infraestructures logístiques, aeroportuàries i ferroviàries a Euskadi (entre altres, la supressió de diversos passos a nivell i un túnel de desviament per evitar inundacions); iniciatives per impulsar la competitivitat, les energies renovables i la innovació econòmica i, finalment, l'alienació de les casernes de Loiola (Sant Sebastià). Les instal·lacions passaran del Ministeri de Defensa a l'Ajuntament abans que acabi l'any que ve.
ERC parla de «preacord»
Quatre hores després va arribar el torn d'ERC. Rufián va concretar que dilluns havia arribat a un «preacord» amb Montero i Lastra per donar suport als comptes públics a canvi de, per ara, aquestes condicions: «La fi del control financer a la Generalitat de Catalunya», la creació d'un «comitè bilateral» per elaborar una reforma fiscal «justa» i acabar amb el «paradís fiscal de Madrid», la liquidació del deute existent de la partida de beques des de 2005 i l'ampliació de la moratòria de les cotitzacions a la seguretat social per als autònoms fins al març de 2021. Rufián espera poder incloure més peticions per qualificar-lo d'«acord» i donar per liquidada la negociació. La direcció d'ERC es reunirà avui al matí per donar el seu vistiplau i conèixer el document complet. Més tard, Rufián i Pere Aragonès, president interí de la Generalitat, oferiran una roda de premsa per comunicar la seva decisió definitiva i anunciar alguna novetat més del que han aconseguit pactar. A la cúpula republicana donen per fet que la campanya de Junts per haver arribat a un acord amb Moncloa serà «duríssima».
ERC, que s'enfronta a unes eleccions autonòmiques el 14 de febrer, espera que l'aixecament del control sobre les despeses de la Generalitat pugui confirmar-se (i escenificar-se) al gener, en precampanya. Al juny de 2018, quan va decaure el 155 pel qual Mariano Rajoy va intervenir l'executiu català, va desaparèixer la fiscalització més estricta que la Moncloa exercia sobre els comptes de la Generalitat. No obstant això, es va mantenir la vigilància reforçada sobre les partides de despesa per evitar vel·leïtats independentistes.
Minuts després de Rufián va comparèixer a la sala de premsa el portaveu parlamentari de Ciutadans, Edmundo Bal, que va assegurar que el seu partit segueix negociant també amb el Govern, ja que ha acceptat diverses de les seves propostes, entre d'altres, la creació de la targeta sanitària única.
Cs branda la targeta sanitària
Ciutadans havia plantejat els pressupostos com un dilema per a Sánchez: «O ERC o nosaltres». Ha triat el president els republicans?, se li va preguntar. «ERC no té cap acord encara», va respondre Bal traient importància a les paraules de Rufián. «La targeta sanitària és una de les reivindicacions històriques del meu partit. És una molt bona notícia», va insistir, defensant els seus contactes amb la Moncloa malgrat que alimenti la via d'ERC. No obstant això, davant la insistència de la premsa, va afirmar: «És impossible una foto final en què estiguin ERC i Bildu, i també Ciutadans».
Per part seva, el vicepresident segon del Govern i líder de Unides Podem, Pablo Iglesias, va celebrar el suport que EH Bildu i ERC han traslladat per tirar endavant els pressupostos per al proper any i l'«aliança» que això implica, segons Europa Press. «Els pressupostos seran històrics; l'aliança encara més», va destacar el líder de la formació morada en un missatge al seu compte personal de Twitter. «La disponibilitat d'EH Bildu i ERC per donar el sí als comptes consolida el bloc de la moció de censura de 2018 i de la investidura de 2020, com a majoria progressista a l'Estat», va assenyalar el vice-president segon.
