L'anunci de Gabriel Rufián que un dels punts de l'acord d'ERC amb el Govern per donar suport als pressupostos del 2021 és acabar «amb el paradís fiscal de Madrid» i avançar en l'harmonització d'impostos no només ha trobat la resposta contundent de la presidenta de l'autonomia, Isabel Díaz Ayuso, sinó també la de tots els barons del PP. Sense una negociació amb data a l'horitzó, els dirigents del partit, amb el seu president, Pablo Casado, al capdavant, s'han conjurat per frenar el «lesiu» pla del Govern. «Donarem aquesta batalla, seguirem abaixant impostos i no tolerarem que Sánchez intenti obligar-nos a pujar-los allà on governem. Tenim a més la llei que ens avalà i tenim les sentències dels diferents tribunals que ens donen la raó, i deixarem molt clar que és la política econòmica que funciona», va afirmar Casado.

Paradoxes a banda (un partit independentista demanant harmonització i els conservadors donant suport a la diferenciació per territoris), al PP lamenten que el cap de l'executiu encoratgi que ERC passi de l'«Espanya ens roba» de l'anterior crisi al «Madrid ens roba» en plena pandèmia . «Fa 10 anys, el nacionalisme català va buscar la victimització i la identificació d'un culpable extern. Ara construeixen un altre enemic: l'enemic figurat de Madrid. I ho fan amb la connivència del PSOE», va denunciar el portaveu adjunt del grup parlamentari del PP i coordinador d'assumptes econòmics, Mario Garcés. Segons la seva opinió, «les empreses fugen de Catalunya» i Madrid l'ha pogut superar en producte interior brut (PIB), però «no per dúmping fiscal», sinó perquè «han fugit per l'estat de descomposició institucional i la degradació de la reputació com a conseqüència de la gestió dels últims governs catalans».

Una posició coneguda

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, defensa l'harmonització dels impostos cedits a les autonomies (en particular, el de patrimoni, successions i donacions) des que era consellera d'aquesta àrea en el Govern de la socialista Susana Díaz. El passat febrer, en seu parlamentària, ja va denunciar que Madrid, en «ostentar la capitalitat» d'Espanya, té la capacitat de fer aquesta competència deslleial i l'objectiu de l'executiu és revisar-ho en el pròxim sistema de finançament autonòmic. L'actual model està caducat des de 2014.

Ara, en un context econòmic molt difícil per la covid-19, el PSOE ha lliurat aquesta bandera a ERC perquè la pugui vendre en la seva guerra tradicional entre Madrid i Catalunya i de pas col·locar el focus en Ayuso i no en Sánchez en un període preelectoral, amb comicis el 14 de febrer. A l'autonomia es paga zero euros per l'impost de patrimoni i el de successions i donacions s'aplica bonificacions elevades.

Castella i Lleó i Andalusia, presidides pel PP i amb vicepresidències de Cs des de l'any passat, han entrat també en la carrera d'abaixar impostos. Lluny han quedat les reivindicacions de Juan Vicente Herrera (PP) o Díaz (PSOE) fa uns anys, quan criticaven la competència de Madrid.

Allau de reaccions

Juanma Moreno, actual president d'Andalusia, es va burlar ahir del fet que «un senyor independentista de Catalunya» demani apujar els impostos. «Si es vol equiparar, que s'equipari per baix, que abaixin els impostos a Catalunya», va apuntar Moreno, en una frase molt semblant a la del seu homòleg a Múrcia, Fernando López Miras (PP). En aquesta línia, el líder de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, va advocar per fixar una forquilla de màxims i mínims. «Pensar que l'harmonització és només apujar impostos doncs, home, això no és harmonitzar, és apujar impostos», va assenyalar el president de la Xunta.