Pedro Sánchez ha aconseguit la majoria per aprovar els pressupostos generals de l'Estat i garantir l'estabilitat de la legislatura. No obstant, això li ha suposat les crítiques ferotges de l'oposició i el descontentament de bona part del PSOE per haver pactat amb EH Bildu. Com a resposta, el president del Govern va reivindicar ahir el seu constitucionalisme i la història del seu partit.

Després d'unes setmanes en què ha rebut crítiques per part d'alguns barons socialistes per l'entesa amb EH Bildu i per l'acostament al vicepresident segon del Govern i líder de Unides Podem, Pablo Iglesias, el cap de l'Executiu va ser rotund en el seu compromís amb la carta magna. «Mentre el PSOE estigui en el timó del Govern, la Constitució regirà a Espanya d'un punt a un altre i de principi a fi», va sentenciar.

A l'acte L'Espanya que ens mereixem 2021-2026, unes dates que fan referència al període durant el qual Espanya rebrà més de 140.000 milions d'ajudes de la Unió Europea, Sánchez va fer un discurs de prop de 50 minuts durant el qual va apel·lar en diverses ocasions al passat del seu partit per recordar que al PSOE sempre han estat «lleials» a la Constitució i que la defensaran «en totes les situacions» .

Sánchez també va posar en valor els comptes públics, que, excepte sorpresa, seran aprovats a l'última setmana de desembre. Segons va dir, el «pas contundent» que es dóna amb aquests pressupostos ha comptat amb les formacions que han estat al costat del Govern, en referència a ERC, PNB i EH Bildu. En aquest sentit, va criticar que els partits de la dreta espanyola s'hagin instal·lat en l'oposició a l'executiu. «No hi ha un cas igual a tot Europa», va lamentar.

«Detestem els vetos i els fronts perquè som un partit que aspira a la màxima unitat», va defensar el líder dels socialistes, intentant treure importància als socis amb què tirarà endavant els comptes. Així, va demanar a les dretes que siguin «civils i europees» i no «silvestres i trumpistes».

Malgrat que Inés Arrimadas va assegurar dijous que votarà «no» als pressupostos, Sánchez va fer un gest de complicitat als taronges: «Rebem amb els braços oberts els que abandonin el front de l'odi i de l'exclusió». «No volem engrandir la foto de Colón, volem reduir-la a la mínima expressió», va continuar.

Per part seva, el president del PP, Pablo Casado, va tornar a llançar crítiques contra la gestió de Sánchez i contra la coneguda com a llei Celáa, una de les principals dianes dels atacs de PP. Casado va retreure al secretari general del PSOE que s'hagi desentès del rumb de la pandèmia mentre intenta ficar-se en competències que pertanyen a les comunitats autònomes.

Recurs davant el TC

El president del PP va assegurar que el cap de l'executiu «no permet desenvolupar la capacitat que tenen les autonomies per millorar la qualitat educativa», en referència a la llei Celáa. Casado va recordar que presentaran un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional un cop s'aprovi aquesta llei al Senat, que recorreran a les institucions europees, que legislaran a les comunitats en les quals governa el PP (Madrid, Castella i Lleó, Múrcia, Andalusia i Galícia) per frenar «els efectes més perversos» d'aquesta norma. i que quan arribi a la Moncloa es compromet a derogar-la.

Casado, segons Europa Press, va convidar «el socialisme moderat, l'esquerra patriòtica i sensata», a unir-se al PP en la construcció de l'alternativa a la reforma educativa, sobre la qual va dir: «guanyaran en aquesta llei, però no convenceran». Va asseverar que el PSOE «ja no és el Partit Socialista, és el Partit Sanchista», i va assegurar que ja no reconeix en ell l'esquerra que va contribuir a la història d'Espanya, a l'educació, a la sanitat o a la Transició.