El reial decret llei que està preparant el Govern per garantir la plena absorció dels 140.000 milions d'euros dels fons europeus assignats a Espanya incorpora una autèntica revolució dels procediments administratius. L'objectiu és que en els sis propers anys es pugui dur a terme una eficaç aplicació d'aquests fons, amb els quals l'executiu pretén impulsar la recuperació i modernització de l'economia i de la societat després de la sacsejada de la pandèmia.

Les mesures incorporades en l'esborrany del reial decret retallen terminis, agilitzen tràmits, eliminen colls d'ampolla, redueixen la paperassa, simplifiquen els mecanismes de control i introdueixen noves regles del joc per a la col·laboració del sector públic amb les empreses privades.

El Govern preveu que aquest reial decret llei estigui aprovat abans d'acabar l'any i concedeix un mes, després d'això, perquè cada ministeri elabori la seva pròpia planificació per a canalitzar la gestió dels fons en forma de projectes. A partir d'aquí, tota la maquinària es posarà en marxa:

Portal web i finestreta única

Es preveu la creació d'un portal web únic del Pla de Recuperació, com a instrument a partir del qual centralitzar i canalitzar la distribució de tota la informació destinada als diferents interessats. Aquest portal ha de servir com a «finestreta única» del pla, facilitant les sol·licituds i la tramitació dels procediments als interessats, com a punt formal de relació amb l'Administració. A més, oferirà un servei d'atenció a les persones o entitats interessades a participar en les convocatòries derivades de l'instrument de recuperació per a Europa.

Projectes estrella: els «PERTEs»

D'ara endavant, haurem d'incorporar una nova sigla al registre econòmic. Es tracta dels PERTEs, acrònim de Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica. I constitueix la nova figura de col·laboració público-privada que ha dissenyat el Govern per canalitzar els projectes de caràcter estratègic, amb un important potencial d'arrossegament per al creixement econòmic, l'ocupació i la competitivitat, que exigeixin la col·laboració entre administracions, empreses i centres d'investigació.

Es podria pensar, per exemple, en el projecte per desenvolupar la cadena de valor del cotxe elèctric. En tot cas, la declaració d'un projecte com a PERTE es farà per acord del Consell de Ministres.

L'esborrany de reial decret llei preveu la creació d'un registre públic estatal de PERTEs, en el qual s'inscriuran totes les entitats públiques i privades vinculades a cada projecte. L'entitat registrada en un PERTE serà considerada preferent per a la col·laboració amb totes les administracions públiques en relació amb el desenvolupament d'aquest projecte i per ser nominada per Espanya per a la participació en altres programes europeus. També tindran accés al cobrament de subvencions directes i es podrà cobrar per avançat fins al 90% de les quantitats del conveni.

Tràmits administratius més ràpids

Tots els procediments administratius vinculats a l'execució dels fons es declaren de tramitació urgent, amb la consegüent reducció de terminis i agilització del procediment. Per a això, s'eleven els llindars econòmics per recórrer a procediments oberts simplificats, ordinaris i abreujats, de manera que siguin aplicables a un major nombre de contractes, per agilitzar la seva tramitació. A més, es promourà l'elaboració de plecs-tipus.

També es redueixen i simplifiquen tots els terminis i tràmits de declaració mediambiental. Per canalitzar la superior càrrega de treball dels empleats públics, l'esborrany de reial decret preveu la creació i modificació de llocs de treball relacionats amb la gestió dels fons, la contractació de personal laboral, la reorganització de personal per departaments i l'establiment de complements salarials vinculats a l'assoliment d'objectius per al personal adscrit a les unitats de gestió d'aquests fons europeus.

Subvencions més fàcils

Es preveu la utilització del procediment d'urgència en la tramitació de subvencions relacionades amb l'ús de fons europeus, al mateix temps que s'eliminen requisits d'informes i autoritzacions preceptives. A més, es preveu la possibilitat d'atorgar subvencions de concurrència no competitiva (a dit), a càrrec del Fons de Recuperació, per aquells casos que no requereixin valoració comparativa amb altres propostes. En aquests supòsits, es poden dictar les resolucions de concessió per ordre de presentació de sol·licituds, fins a l'esgotament del crèdit pressupostari assignat a la convocatòria.

També es simplifica la documentació que han de presentar els beneficiaris de les subvencions per justificar l'aplicació de les mateixes.

Agències estatals

El reial decret llei recupera la figura de les agències estatals, com a organisme públic dotat d'un major nivell d'autonomia en l'organització i de flexibilitat en la gestió. Aquesta figura va ser suprimida formalment el 2015.

Convenis administratius

Simplificació dels convenis de col·laboració entre les administracions públiques o amb el sector privat. Es podria pensar, per exemple, en un conveni entre el Ministeri de Transició Ecològica i empreses energètiques per desenvolupar una xarxa d'electrolineres a tot el territori.

L'esborrany del reial decret llei suprimeix la preceptiva autorització dels convenis pel Consell de Ministres, redueix terminis per a l'emissió d'informes preceptius, i estableix que el conveni serà eficaç des del moment en què les dues parts prestin el seu consentiment, sense perjudici de la seva publicació al BOE. A més, permet la tramitació anticipada dels expedients de convenis que hagin d'executar-se en l'exercici següent o d'altres posteriors (per exemple, si la xarxa d'electrolineres comencés a desplegar-se a l'any següent). Es preveu també la possibilitat de percebre bestretes per les operacions preparatòries que siguin necessàries per realitzar les actuacions finançades, fins al límit del 50% de la quantitat total a percebre.

Control del Consell de Ministres

L'esborrany de decret llei descriu els instruments que, segons el parer de Govern, han de garantir l'àgil execució i control dels fons, així com la transparència i coherència de les actuacions. L'òrgan màxim de decisió i control residirà en el Consell de Ministres (després d'haver desterrat la idea inicial d'una comissió interministerial d'onze departaments, entre els quals no es trobava la Vicepresidència Segona de Pablo Iglesias).

Per sota d'aquest primer nivell, l'esquema de governança inclou un Comitè Tècnic; una Unitat de Seguiment polític i estratègic; i fons i consells consultius d'alt nivell en els principals sectors implicats en el pla, amb presència d'agents socials, sector privat i societat civil.

Es preveu reactivar la Conferència Sectorial de Fons Europeus, amb les comunitats autònomes, que liderarà la ministra d'Hisenda, per canalitzar el Pla de Recuperació en àrees com ara habitatge, educació, polítiques socials, polítiques actives d'ocupació o medi ambient, que són competències territorials.

La Direcció de Fons Europeus, integrada al Ministeri d'Hisenda, exercirà com a Autoritat de Gestió responsable davant les institucions europees de cara a la rendició de comptes i el control de diners europeus

Compromisos plurianuals

Per flexibilitzar la gestió, es proposa autoritzar l'adquisició de compromisos de despeses que s'hagin d'atendre en exercicis posteriors i es flexibilitza l'assumpció de compromisos plurianuals per a qualsevol tipus d'expedient que es financiï amb aquests fons europeus.

De la mateixa manera, es fixaran els criteris per determinar la distribució de fons per a subvencions gestionades per les autonomies amb caràcter plurianual per permetre una millor planificació de la seva gestió.

A més, es flexibilitza la possibilitat de realitzar pagaments anticipats dels fons compromesos, amb caràcter previ a l'execució i justificació dels projectes, podent arribar fins al 50% de la quantitat total a rebre.

Fiscalització en cinc dies

El règim de fiscalització i intervenció prèvia d'aquests projectes gaudirà de prioritat, i han de pronunciar-se el òrgans de control en el termini de cinc dies hàbils. Si per acumulació d'expedients no fos possible complir aquest termini de cinc dies, es podran aplicar tècniques de mostreig per a la fiscalització i intervenció prèvia d'aquests expedients.

Avaluació mediambiental

En aquest capítol, l'esborrany de decret busca reduir els terminis. Així, el termini d'elaboració del document d'abast de l'informe ambiental passa de tres a dos mesos. El termini de consultes prèvies a les administracions afectades baixa de 45 a 30 dies hàbils. El d'elaboració de l'estudi ambiental i informació pública baixa de 15 a 12 mesos. L'òrgan ambiental ha de formular el seu informe en el termini improrrogable de tres mesos i la publicació de les resolucions s'ha de fer en un màxim de 10 dies.