L'advocat de la família Franco, Antonio Gil, ha traslladat, en la vista sobre les mesures cautelars decretades pel Jutjat de Primera Instància número 1 de la Corunya amb relació al pazo de Meirás --l'inventari dels béns i la prohibició de traslladar-los fins que l'acordi la jutgessa--, que els seus clients estarien oberts a la possibilitat de permetre que els béns quedin en l'immoble mitjançant un acord previ "i el pagament d'un preu raonable, encara que sigui simbòlic".

Ho ha fet davant la pròxima execució provisional de la sentència per la qual van ser condemnats a lliurar l'immoble a l'Estat, un lliurament fixat per al 10 de desembre i en la vista després del seu escrit d'oposició a l'inventari dels béns acordat pel jutjat i després de demanar també que se'ls doni més termini per al lliurament provisional de l'immoble, una petició que rebutgen els demandants.

Als escrits de la família Franco, es va sumar una altra petició de l'Estat reclamant el dipòsit judicial dels béns mobles fins que no hi hagi una sentència definitiva, argument rebutjat pels hereus del dictador. Per a aquesta petició, a la qual s'han adherit la Xunta, els ajuntaments de Sada i la Corunya i la Diputació de la Corunya, ha argumentat l'advocat de l'Estat, Javier Suárez, l'"alarma" generada per l'anunci que anaven a retirar els béns de l'immoble.

"Hi havia dades que ens feien aventurar que anava a haver-hi un buidatge complet", ha exposat. A més, els demandants l'han relacionat amb la necessitat de dirimir, en el seu moment, que béns estarien vinculats a la declaració del pazo com a Bé d'Interès Cultural (BIC).

"No van ser objecte de la sentència", ha replicat el lletrat dels Franco, qui ha desvinculat els béns del propi immoble. "La major part de les coses les van posar ells", ha dit sobre la família Franco, la petició de destrucció de la qual de l'inventari, una vegada realitzat, ha estat rebutjada també per les administracions personades.

Dipòsit judicial

En una vista que s'ha prolongat durant una mica més de tres hores, totes dues parts han exposat els seus arguments per a confirmar les seves respectives peticions. Així, el lletrat dels Franco ha rebutjat que els béns i l'immoble es puguin considerar com una "unitat" i ha negat que part dels seus clients hi hagués intenció de portar "50 camions" per a traslladar el que hi ha a l'interior.

"No és veritat, però, encara que ho fos, se'm dirà que la inquietud els sorgeix a partir del publicat en premsa", ha manifestat per a rebutjar, com ha fet durant les seves diferents intervencions, que existís una alarma que justifiqui la petició de l'inventari, acordat pel jutjat, i del dipòsit judicial.

"I per què sa senyoria ens va donar 22 dies hàbils", s'ha preguntat. "Un no triga 22 dies hàbils per a lliurar unes claus", ha esgrimit també com a argument per a insistir que els béns no van ser objecte de la demanda presentada per l'Estat per a reclamar el pazo de Meirás.

Declaració BIC

En el seu al·legat, ha rebutjat, així mateix, que puguin associar-se aquests béns mobles a la declaració BIC del pazo, per al que s'ha remès a la legislació autonòmica. En ella, ha manifestat, "no hi ha un esment als béns i a la seva eventual vinculació a l'immoble".

En una exposició en la qual ha apel·lat a la "bona fe" dels seus clients, per no oposar-se al lliurament provisional del pazo --a l'espera que es resolgui el seu recurs davant l'Audiència Provincial de la Corunya--, ha qualificat d'"improcedents" les qüestions plantejades pels demandats.

El mateix argument han utilitzat les administracions per a rebutjar el plantejat pels Franco. L'advocat de l'Estat ha posat en qüestió que els hereus del dictador puguin emportar-se de l'immoble "els escuts, els relleus, els hórreos, els creuers,...".

"Hi ha coses que es van emportar i es van traslladar al pazo", ha dit sobre obres d'art i històriques que, segons informes realitzats, s'haurien emportat fins allí de llocs com el "pazo de Dodro", va citar com a exemple.

"Perdre la pista" dels Béns

"L'inventari abasta la totalitat dels béns, de l'exterior i l'interior", ha exposat, al seu torn, el lletrat de la Xunta, qui, com el de l'Estat, s'ha remès a sentències de diferents òrgans judicials per a confirmar la seva exposició.

"Correm el risc de perdre la pista de béns que han de romandre en aquest", ha afirmat sobre el pazo i el seu contingut i coincidint amb l'Estat en què ha d'esperar-se a una sentència definitiva i, de ser favorable a les pretensions dels demandants, determinar quins béns han de ser del patrimoni públic.

"Gran part dels béns es trobaven en el pazo", ha dit l'advocat de l'ajuntament de Sada (la Corunya), on es troba l'immoble, en referència a l'adquisició del mateix per part de la Junta Pro Pazo en 1938. Els arguments d'aquestes parts han estat recolzats també pel consistori herculino i la Diputació de la Corunya, instant a la jutgessa a rebutjar les peticions dels Franco i "preservar la integritat" de l'immoble i el seu contingut.