«Alleugeriment» era la sensació que repetidament asseguraven sentir els nord-americans que van sortir al carrer el 7 de novembre a celebrar Joe Biden com a president electe i ha estat també la sensació dominant entre constitucionalistes, analistes, polítics i altres mentre, en les quatre últimes setmanes, el sistema democràtic ha anat aguantant els embats de Donald Trump, el seu equip legal i els seus aliats polítics i mediàtics. Al costat de l´alleujament, però, hi ha preocupació. L´intent de cop ha fracassat però encara no ha acabat; ha exposat múltiples errades i debilitats del sistema i en alguna cosa sí que ha triomfat: Trump, amb el silenci o la complicitat d´un lideratge del Partit Republicà acovardit per la lleialtat al president de les seves bases, ha erosionat ja la confiança en un element bàsic de la democràcia com les eleccions i fa que milions de persones qüestionin la victòria legítima de Biden.

No hi ha hagut sorpresa en el que Trump i els seus aliats han estat fent perquè el mandatari ha seguit el full de ruta que havia marcat: posar traves al vot per correu en meitat de la pandèmia de coronavirus, posant en dubte després els resultats als tribunals atiant fantasmes d´un frau inexistent, pressionar els càrrecs locals en la certificació i després els legisladors per intentar que enviïn al col·legi electoral electors que trenquessin amb la voluntat popular expressada a les urnes i intentar que acabi sent el Congrés, o el Tribunal Suprem, qui determini el guanyador. És el que Thomas Mann, de l´Institut d´Estudis Governamentals de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, va definir com la «versió d´un cop d´estat educat».

Trump i els seus han fracassat, en alguns casos estrepitosament. Als tribunals, per exemple, han hagut de retirar-se, han perdut o han vist desestimats ja més de 30 casos. Jutges de tota ideologia han emès decisions en contra esquitxades de demolidores crítiques per «acusacions especulatives» que un magistrat va arribar a titllar de «monstre de Frankenstein cosit a corre-cuita» o si més no antidemocràtiques peticions d´anul·lar milions de vots per suposats i no demostrats incidents -com a molt anecdòtics- de frau. «Dir que una elecció és injusta no fa que ho sigui», va escriure un jutge federal nomenat pel mateix Trump a Pennsilvània. «Els càrrecs requereixen acusacions específiques i després proves. No tenim cap de les dues coses», afegia. Trump ha fracassat també a convèncer amb les seves pressions republicans càrrecs locals vinculats a les eleccions, des de membres de juntes de certificació de vots a secretaris d´Estat.

Els EUA han suportat el cop però s´han mostrat més febles del que es pensava, vulnerables, i potser insuficients si qui realitza el proper atac és un autòcrata més disciplinat que Trump. S´ha demostrat una dependència d´individus que realitzen treballs que haurien de fer les institucions. I es repeteixen arreu variants d´una mateixa idea: «la propera vegada podria ser pitjor», va escriure l´expert en dret electoral Edward Foley; «La propera vegada pot ser que els EUA no tinguin tanta sort», es va llegir a The New York Times.