El chavisme va guanyar sense sorpreses els comicis parlamentaris celebrats diumenge a Veneçuela, marcats per l´alta abstenció i la crida al boicot que va fer el sector de l´oposició que dona suport al líder Juan Guaidó, i va afermar el seu poder, tot i que també va perdre credibilitat, tant davant la comunitat internacional com entre l´esquerra del país, amb la qual en un altre temps va formar ?aliança. El Consell Nacional Electoral (CNE), un ens al qual els opositors veneçolans acusen de presumpta parcialitat amb el Govern de Nicolás Maduro, va anunciar que el chavisme va obtenir el 67,6% dels vots emesos, uns 3.558.320.

La coalició Alternativa Democràtica, que agrupa partits opositors que van acudir a les eleccions després que el Tribunal Suprem de Justícia els designés noves juntes directives, va obtenir 944.665 vots, el 17.95%. Aquest és el primer butlletí oficial, emès després del recompte del 82,35% de les paperetes, mentre que la dada oficial de participació es va situar en el 31%.

«Hem obtingut una gran victòria electoral», va assegurar el president Nicolás Maduro després del primer informe, tot i que no es coneix encara el nombre exacte d´escons que va aconseguir el Gran Pol Patriòtic, la plataforma de partits que li dona suport. Els resultats electorals estableixen, a més, que figures de l´oficialisme, com Diosdado Cabello, la primera dama Cilia Flores, María León, el presentador de televisió Mario Silva i l´expresident del Parlament Jesús Soto van aconseguir un lloc a la cambra.

Amb aquest panorama, el chavisme reprèn el control del poder legislatiu, l´òrgan que va servir als opositors per llançar la seva ofensiva contra l´administració de Nicolás Maduro, un ex-xofer d´autobús de 58 anys que governa la nació sud-americana des de 2013.

Guaidó, qui va acusar el Govern de Caracas d´«extorsionar» el poble veneçolà amb «fam i necessitat», va assegurar que «la majoria de Veneçuela ha donat l´esquena a Maduro i al seu frau, que va començar fa mesos. Maduro i el seu règim han perdut el suport popular».

Paral·lelament, el líder opositor veneçolà va lamentar el suport ofert per l´expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero a les eleccions parlamentàries de diumenge a Veneçuela i el va acusar de ser «còmplice» dels abusos que ha comès el règim de Nicolás Maduro.

Segons l´opinió de Guaidó, Zapatero s´ha convertit en «advocat de la dictadura» i va defensar que «no és possible relativitzar amb la violació de drets humans», com segons ell han fet tant l´expresident espanyol com l´equatorià Rafael Correa, que han exercit d´observadors internacionals dels comicis convidats per Maduro.

Amb això, es converteixen en «còmplices de violació dels drets humans», va destacar. «No entenc com hipotequen el que els quedava de prestigi», va reblar el líder opositor, denunciant que al país hi ha desapareguts i que l´oposició ha estat objecte de persecució i abusos per part de Maduro, a qui s´ha acusat d´haver comès possibles crims de lesa humanitat.

Paral·lelament, la majoria de la comunitat internacional no va reconèixer els resultats dels comicis. Així, la Unió Europea va assenyalar que no reconeix el resultat en considerar que no s´han complert els estàndards internacionals «mínims» i es va donar un termini fins al gener per definir la seva relació amb l´Assemblea Nacional que ara mateix dirigeix el president encarregat, Juan Guaidó.

Segons la declaració dels Vint-i-set, «la falta de respecte al pluralisme polític i la inhabilitació i enjudiciament dels líders de l´oposició no permeten que la UE reconegui el procés electoral com a creïble, inclusiu o transparent, i els seus resultats com a representatius de la voluntat del poble».

En aquest sentit, el secretari d´Estat dels EUA, Mike Pompeo, va demanar als seus aliats que segueixin reconeixent com a president interí Juan Guaidó. «Instem tots els països compromesos amb la democràcia a unir-se als EUA per condemnar la farsa de diumenge», va afegir.