09 de desembre de 2020
09.12.2020
Diari de Girona

La regularització fiscal de Joan Carles I: entre el cas Monedero i el cas Messi

El rei emèrit està intentant posar-se al dia amb Hisenda per esquivar el possible delicte fiscal El monarca podrà evitar la causa penal si la negociació amb l'administració tributària s'està realitzant abans que el fiscal li hagi fet saber que l'està investigant, quelcom que sembla difícil

08.12.2020 | 23:37
El rei Joan Carles I, que ara es troba a l?estrange r, en una fotografia d?arxiu.

Hi ha algunes coses que sabem sobre les pretensions del rei emèrit, Joan Carles I, de regularitzar part de la seva situació fiscal i n´hi ha moltes més que es desconeixen. L´anàlisi d´experts, a partir de les informacions d´El País, porta a la conclusió que la negociació dels representants legals del rei emèrit situen aquest entre l´article 305.4 del Codi Penal (buscant una excusa absolutòria que li eviti el delicte fiscal) i el 305.6 (conformant-se amb evitar la pena de presó). És a dir, la situació penal bascula entre el cas Monedero (305.4) i el cas Messi (305.6). Tot depèn de si abans de la proposta de regularització el fiscal va enviar algun escrit a Joan Carles I en què quedés clar que estava investigant la seva situació fiscal o si encara, sorprenentment, no s´ha produït aquesta comunicació.

Implica presentar una declaració per conceptes no declarats dins de termini, pagar la quota tributària resultant i assumir la posterior liquidació del recàrrec per presentació extemporània (de fins al 20%) i dels interessos de demora corresponents.

Seria una declaració voluntària presentada fora de termini. S´evita la imposició de sancions (o d´una pena, si es tracta d´un procés judicial) pels conceptes declarats. A més, la regularització impedeix perseguir el contribuent per les possibles irregularitats comptables i altres falsedats instrumentals vinculades al deute objecte de regularització.

La regularització es pot presentar abans d´aquestes circumstàncies: abans que el contribuent rebi una notificació de l´Agència Tributària informant que s´ha obert un procediment de comprovació per un determinat impost i sobre un determinat exercici; abans que el Ministeri Fiscal, l´advocat de l´Estat o el representant processal de l´administració autonòmica, foral o local de què es tracti, interposi querella o denúncia contra el contribuent; o abans que el Ministeri Fiscal o el jutge d´instrucció facin alguna actuació (notificació) que permetin al contribuent tenir certesa que se l´està investigant.

S´està parlant de regularitzar la recepció de quantitats de diners entre els anys 2016 i 2018 presumptament donades per l´empresari mexicà Allen Sanginés-Krause, quan el rei ja havia abdicat (des de juny de l´any 2014) i havia perdut la seva immunitat. Joan Carles I, Sofia i altres membres de la família reial (entre els quals no hi ha els actuals reis ni les seves filles) haurien fet ús d´aquests fons mitjançant targetes de crèdit opaques.

No se sap amb certesa. Tot apunta que no. Una regularització implica presentar una declaració i pagar i no sembla que això s´hagi produït.

Les informacions periodístiques apunten en la direcció que el rei emèrit, a través del seu representant legal, hauria presentat una proposta de regularització (no una regularització, que implica previ pagament) en el marc de les actuacions seguides per la Fiscalia del Tribunal Suprem, que ha de ser acceptada o no, en el si del procés judicial.

No i sí. Quan es tracta d´un procediment administratiu (una inspecció d´Hisenda) no hi ha lloc per negociar. En el cas d´un procés judicial, les regles són diferents. I aquest és el cas en qüestió.

Un cop estimat el frau, el normal és que l´advocat de l´Estat es personi en la causa per delicte fiscal oberta en representació de l´Agència Tributària. És en aquest moment quan el contribuent pot oferir saldar el seu deute atenent a la quantitat que l´AEAT consideri que serveix per rescabalar el dany causat. Si el contribuent paga i reconeix judicialment els fets, el jutge el condemnaria com a autor del delicte rebaixant la pena en dos graus i acceptant el pagament del deute com a reparació del delicte (cas Messi). Ara bé, si no hi hagués hagut prèviament inici formal d´actuacions judicials, entraria en joc l´excusa absolutòria i decauria la causa penal, com va passar en el cas Monedero.

Si la negociació amb l´administració tributària i el pagament del deute es produeixen abans que el fiscal hagi fet saber al contribuent que està fent esbrinaments sobre la seva situació fiscal, sí estaria a temps de tancar la causa penal. Però resulta difícil d´entendre que el fiscal encara no hagi fet cap actuació en aquest sentit.

Sembla que no. La investigació periodística parla de regularitzar 500.000 euros d´ingressos opacs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook