Eren gairebé les 10 de la nit de dissabte en un barri residencial de Detroit. La secretària d´Estat de Michigan, Jocelyn Benson, acabava de decorar l´arbre de Nadal amb el seu fill de quatre anys, quan un grup de manifestants armats es va plantar davant de casa per cridar amb megàfons consignes contra el «robatori» de les eleccions. La van titllar de «traïdora» i «criminal» i li van demanar que s´entregués a les autoritats, segons els vídeos penjats a les xarxes socials. Gairebé en paral·lel, i en aquest mateix estat, la legisladora estatal Cynthia Johnson, també demòcrata i afroamericana, va començar a rebre missatges anònims al seu telèfon. «Estàs acabada, hauries de penjar d´una fotuda soga», deia una dona a l´altre costat del telèfon en una diatriba esquitxada d´insults racistes i amenaces de mort.
No són fets aïllats. L´actitud adoptada per Donald Trump des que es confirmar la seva derrota a les eleccions presidencials ha provocat una campanya d´intimidació i amenaces de violència per part dels seus seguidors contra desenes de funcionaris, interventors i responsables del recompte electoral a diversos estats. De moment, la sang no ha arribat al riu, però creix la preocupació davant l´insistent rebuig del president a reconèixer el resultat i repudiar la campanya d´assetjament iniciada pels seus seguidors. «Això ha de parar», va clamar la setmana passada el responsable dels sistemes de votació a Geòrgia, el republicà Gabriel Sterling. «Senyor president, ha de deixar d´inspirar la gent per cometre actes de violència. Algú resultarà ferit, algú rebrà un tret, algú acabarà mort», va afegir.
Però res ha canviat. Trump ha seguit pressionant els dirigents dels estats on es van decidir les eleccions perquè reverteixin el resultat i donin per bones les seves acusacions no demostrades de frau. Al secretari d´Estat de Geòrgia, el també republicà Brad Raffensberger, va arribar a descriure´l com a «enemic del poble, un dels qualificatius que sol dedicar a la premsa.
