L´equip de fiscals liderat pel fiscal de Sala del Suprem Juan Ignacio Campos, a càrrec de les diligències d´investigació relatives a Joan Carles I, no ha perdut el temps per començar a estudiar la declaració per un import de 678.393 euros que va presentar per intentar evitar la responsabilitat penal que li poguessin implicar les despeses realitzades per ell i alguns dels seus familiars, com diversos nets, amb una targeta opaca que no estava al seu nom. Després d´una primera reunió, els representants del ministeri públic que participen en les indagacions van anunciar en un comunicat que valoraran l´«abast» d´aquesta «declaració tributària» i, en concret, «la seva espontaneïtat, veracitat i completesa, en el marc d´una investigació més àmplia», que seguirà en mans de la Fiscalia del Tribunal Suprem.

El ministeri públic va informar oficialment al novembre al rei Joan Carles, a través del bufet del seu advocat, Javier Sánchez-Junco, de les diligències d´investigació obertes en contra seva, en concret, de la relativa a l´ús de targetes a nom de qui havia estat el seu ajudant de camp, el coronel de l´Exèrcit de l´Aire Nicolás Murga, que figurava com investigat, al costat de l´empresari Allen Sanginés-Krause, que era qui proporcionava els fons.

Ja amb aquesta notificació, l´emèrit presentar la declaració tributària abans que el ministeri públic formalitzés una querella en contra seu. Que algú presenti una regularització no implica que amb ella acabin amb tots els seus problemes fiscals i judicials.

La Fiscalia, que la revisarà pel que fa a quantia, períodes impositius i temporalitat, continuarà investigant per decidir què fa a les tres diligències d´investigació relatives a l´emèrit que té obertes: la de les targetes, el trasllat de la qual al Suprem va determinar la comunicació que se l´investigava; la dels 65 milions d´euros, que segons va confessar la seva examant Corinna Larsen a l´excomissari José Manuel Villarejo, li va pagar la monarquia saudita per la construcció de l´AVE a la Meca, i la més recent, relativa a un fons a l´illa de Jersey.

Fonts de l´alt tribunal assenyalen que un dels extrems que es tindrà en compte per determinar el futur d´aquestes diligències és l´entitat de la comunicació que el fiscal va remetre a rei emèrit per informar-lo que l´investigava. Mentre fonts fiscals es remeten a la garantista jurisprudència del Suprem per entendre que només s´evitaria la regularització amb la presentació prèvia d´una querella o denúncia, altres fonts consultades recorden una sentència del Suprem de 2019 en la qual es va entendre notificació suficient per impedir la comunicació fiscal.

D´altra banda, la Zarzuela i el Govern espanyol van desmentir que estiguessin estudiant retirar a Joan Carles I el títol de rei, tal i com havia avançat a mitja tarda Televisió Espanyola citant fonts de la Casa Reial. Aquest plantejament s´hauria fet, segons la cadena pública, davant la voluntat de Joan Carles I de tornar a fixar la seva residència a Espanya el més aviat possible.