Ha calgut de nou una llarga i complicada nit de negociacions però els caps d´Estat i de Govern de la UE han aconseguit superar les reticències dels països més dependents del carbó, com Polònia, i tancar un acord polític sobre una altra de les grans prioritats de la legislatura europea: retallar l´almenys un 55%, respecte al nivell de 1990, les emissions de gasos amb efecte hivernacle per a l´any 2030. «Per a mi ha valgut la pena privar-nos d´una nit de son. No sé què hauria passat si no haguéssim arribat aquest objectiu», va celebrar la cancellera alemanya, Angela Merkel, en el seu comiat com a presidència de torn de la UE.

Per cantar victòria, Merkel i la resta de dirigents europeus van haver de passar de nou la nit en blanc, per elevar l´ambició europea i aconseguir un objectiu «creïble». L´objectiu de reducció actual és del 40%, insuficient perquè la UE arribi la neutralitat climàtica l´any 2050, tal com s´han compromès. D´aquí la tisorada de fins al 55%, el mateix percentatge que el proposat per la Comissió Europea i lleugerament inferior al 60% que ha reclamat el Parlament Europeu. Es tracta d´un percentatge que el gruix de delegacions fa mesos que havien assumit però que plantejava problemes a països com República Txeca i Hongria i, particularment, a una Polònia, molt dependent del carbó que ha reclamat fins a l´últim minut més claredat i garanties que la UE mantindrà el seu suport financer per acompanyar la transició ecològica en aquests països. Aquests estats també han rebut garanties que podran incloure l´energia nuclear en el seu mix energètic per reemplaçar als combustibles fòssils.

Varsòvia va ser de fet l´únic país que en el Consell Europeu de finals de 2019 no es va comprometre amb l´objectiu de neutralitat climàtica el 2050 i va demanar més temps per a la transformació energètica que, segons les seves estimacions de llavors, els costarà als polonesos més de 500.000 milions d´euros. Finalment, al tall de les vuit del matí el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, va aixecar el seu bloqueig facilitant el compromís amb un objectiu que s´aconseguirà «col·lectivament», en el qual tots els Estats membres participaran però tenint en compte «consideracions de justícia i solidaritat i sense deixar ningú enrere».

Això que vol dir que algunes nacionalitats poden fer un ajust més gran per compensar el menor esforç d´altres. La decisió és el preludi d´una altra llarga batalla, que es produirà el 2021, una vegada que Consell i Parlament Europeu negociïn i acordin l´objectiu final i que Brussel·les detalli les seves propostes sector per sector. De moment, però, permet a la Unió Europea acudir a la cimera virtual de l´ONU que commemorarà aquest dissabte el cinquè aniversari de l´Acord de París, amb un ambiciós objectiu sota el braç.

«Europa és líder en la lluita contra el canvi climàtic. Hem decidit reduir les nostres emissions d´efecte hivernacle a l´almenys un 55% per al 2030», va anunciar res més collir l´acord el president de el Consell Europeu, Charles Michel.

«En vigílies de l´cinquè aniversari de l´acord de París, els europeus ens comprometem a reduir les nostres emissions de gasos d´efecte hivernacle a l´almenys un 55% d´aquí al 2030. Deu anys és demà així que fem tot el possible per tenir èxit. Ara, junts, perquè no hi ha pla B», va reclamar el president francès, Emmanuel Macron.