L'Audiència Nacional ha processat José Ramón Prado Bugallo, 'Sito Miñanco', i a altres 45 persones físiques i 5 jurídiques per la seva presumpta participació en dues operacions amb les que pretenien introduir a Espanya gairebé quatre tones de cocaïna i per la creació d'un entramat criminal per blanquejar els diners obtinguts amb la droga. Entre els processats es troba l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, a qui la magistrada atribueix un delicte de blanqueig de capitals en el si d'una organització criminal, procedent del narcotràfic, i un delicte continuat de falsificació de document oficial. Segons Tardón, Boye i dos advocats van maniobrar per justificar la procedència legal d'uns 900.000 euros en metàl·lic intervinguts a Barajas.
En la seva interlocutòria de processament, la magistrada del jutjat central número 3, María Tardón, atribueix als investigats, segons la seva participació en els fets, delictes contra la salut pública relatiu a substàncies que causen greu dany a la salut pública, amb l'agreujant de notòria importància, comès en el si d'organització criminal i d'extrema gravetat; blanqueig de capitals; delicte continuat de falsificació de document oficial o tinença il·lícita d'armes.
Un dels investigats, Manuel Pedro González Rubio, tirador professional, resulta processat per dos delictes d'homicidi en grau de temptativa, un delicte d'atemptat a agents de l'autoritat i lesions, ja que quan anava ser detingut, el 5 de febrer de 2018, va disparar nou vegades contra els agents de la Guàrdia Civil, i va ferir-ne dos. "Únicament va cessar en la seva acció quan es va acabar la munició de l'arma amb la qual disparava", explica la jutgessa.
La resolució imposa diferents fiances per cobrir les eventuals responsabilitats econòmiques que poguessin derivar-se dels fets i delictes atribuïts a cada acusat. Així, a Sito Miñanco i a altres 25 processats per delicte contra la salut pública, la jutgessa els imposa una fiança de 131,5 milions d'euros.
Sito Miñanco va seguir introduint droga mentre complia condemna
L'escrit, que recull la sol·licitud de la Fiscalia Antidroga, explica que aquesta investigació va començar al febrer de 2016, quan Sito Miñanco es trobava complint condemna de 16 anys al centre penitenciari d'Algesires per un delicte contra la salut pública i gaudia ja del tercer grau, cosa que li permetia treballar en un pàrquing d'aquesta localitat. La jutgessa indica que la seva activitat continuava sent la introducció i distribució de droga a Espanya, ja que mantenia els seus contactes en organitzacions subministradores de la droga a Sud-amèrica i la infraestructura personal necessària, "un ben nodrit grup d'individus, que, en molts casos , ja havien acumulat una apreciable experiència criminal en el negoci del narcotràfic, i que estaven disposats a participar en aquestes operacions, executant de forma gairebé reverencial qualsevol activitat".
L'entramat criminal el dirigia Prado Bugallo amb un marcat caràcter personalista, al costat de col·laboradors de la seva màxima confiança com Enrique García Arango i Juan Antonio Fernández Fernández, també condemnats per narcotràfic.
La resolució de la jutgessa detalla que arran d'aquesta investigació que es va desenvolupar durant els anys 2016 i 2017 ha estat possible identificar dues operacions concretes a través de les quals Sito Miñanco i el seu entramat pretenien introduir enormes quantitats de cocaïna a Espanya. Van ser les corresponents a la intervenció del vaixell 'Thoran', abordat el 2017 quan transportava 3,3 tones de cocaïna, i el decomís, al novembre del mateix any, d'un contenidor de cocaïna als Països Baixos que ocultava 615 quilos de la mateixa substància. A més d'aquestes dues operacions, la magistrada assenyala que fins el moment de la detenció, el febrer de 2018, Prado Bugallo va mantenir la planificació i execució constant d'altres operacions d'introducció, distribució i venda de droga.
Entramat per ocultar els beneficis de la droga
Al llarg de 75 pàgines la magistrada inclou l'estructura societària atribuïda a Prado Bugallo. Les propietats estaven a nom de tercers però, segons la jutgessa, "l'únic titular real i efectiu" era Sito Miñanco. Així, la interlocutòria inclou immobles i nombrosos vehicles que utilitzaven els membres de l'organització per no ser detectats per la policia. També s'explica la funció de les drassanes Astilleros Facho SL com a centre logístic per construir les embarcacions que feien servir i, al mateix temps, la drassana servia com a instrument per ocultar els beneficis de la droga. L'escrit detalla els immobles a Galícia on es reunien els membres de l'organització i explica la funció d'altres mercantils que servien a l'entramat per ocultar els beneficis generats per la venda de la droga.
A més de la via de les mercantils de Sito Miñanco, l'organització utilitzava empreses de tercers que li prestaven els seus serveis. La tercera via que utilitzava l'organització per ocultar els beneficis de la venda de la droga era a través de transports de diners, realitzat pels propis membres de l'organització "per alimentar els ingressos de les seves empreses, amagar així els diners producte de la venda de la droga, o bé altres transports d'efectiu coordinats amb Manuel Puente Saavedra amb la finalitat última d'ocultar els diners a Colòmbia, fent ús de correus humans".
Processament de tres advocats per blanqueig
La interlocutòria de la magistrada explica com en una de les operacions realitzades per aquests correus humans que el grup de Sito Miñanco utilitzava per enviar els diners a Colòmbia, va ser interceptat per la policia. El 6 de febrer del 2017 diversos dels investigats van ser detinguts a l'aeroport de Barajas quan transportaven amagats al fons del seu equipatge un total de 889.620 euros. La jutgessa relata com davant d'aquest decomís, García Arango i el també processat Puente Saavedra van iniciar les accions per recuperar els diners que pertanyia a Sito Miñanco.
Per trobar la forma de recuperar els diners, va tenir lloc una trobada en què van participar Puente Saavedra, Prado Bugallo i García Arango amb els investigats Gonzalo Boye i Jesús Morán Castro, els dos advocats. En la reunió, els lletrats els van informar que elaborarien uns documents i presentarien uns contractes de compra-venda de lletres de canvi d'acord amb els quals, un altre dels processats, González Rubio, les hauria venut a tercers uns dies abans del decomís dels diners a Barajas. Aquest suposat negoci, segons la jutgessa, "no presentava cap lògica comercial, ja que en alguns casos, les lletres de canvi ja estaven vençudes quan suposadament González Rubio les va vendre, i en altres la lletra era de data anterior al préstec hipotecari en virtut del qual s'emetia".
La jutge conclou que els advocats "Boye, Morán Castro i Guerra Medina, amb la participació determinant de Lara Bolarín, coneixent l'existència d'aquestes lletres canviàries i el caràcter fictici de l'operació comercial, van dissenyar i confeccionar els documents amb l'objectiu de simular que González Rubio havia venut aquestes lletres de canvi dies abans del decomís; les van presentar en l'expedient sancionador coneixent la seva falsedat i que les operacions de compra-venda eren fictícies, amb l'objectiu de recuperar els diners intervinguts i amagar que procedien del narcotràfic en última instància".
L'escrit de la magistrada recorda que per aquests fets, el 17 d'octubre del 2017, la Secretaria General del Tresor va imposar a González Rubio i a cadascun dels altres investigats una multa per infracció greu tipificada en la Llei de Prevenció del Blanqueig de Capitals. Per això, la jutgessa processa els tres advocats per blanqueig de capitals en el si d'una organització criminal, procedent del narcotràfic, i un delicte continuat de falsificació en document oficial.
