La batalla de Podem amb el PSOE va per llarg i pot ser que es converteixi en un dels eixos principals de la legislatura. Després de diversos dies en què els de lila han airejat sense pausa les seves diferències amb els socialistes (sobre el salari mínim, les pensions, la reforma laboral, el Rei, els desnonaments i els talls de subministraments), aquest dissabte va ser el mateix Pablo Iglesias, que fins ara havia romàs en un pla discret, qui es va col·locar al capdavant d'aquesta estratègia de tensió.

Davant el Consell Ciutadà del seu partit, el vicepresident segon va ressaltar el seu «conflicte» amb Pedro Sánchez i va cridar a sindicats i activistes a pressionar al PSOE, una formació que, va concloure, «a vegades té interessos molt diferents» als de Podem. La paciència es comença a esgotar en les files socialistes. El malestar és major dins del partit que al voltant de Sánchez, que tendeix a rebaixar l'actitud de Podem per aparèixer en l'últim moment com a pacificador. Però aquesta vegada la Moncloa també es mou incòmoda davant els de lila.

Per Podem, el PSOE és un partit antic i timorat, una organització que es resisteix als canvis i és permeable a les pressions dels «poderosos». Prohibir els desnonaments, limitar els preus del lloguer i aprovar l'ingrés mínim vital són mesures reeixides, continuen en el partit d'Iglesias, gràcies a la seva pressió. Els socialistes es regiren contra aquesta tesi. Consideren que amb els pressupostos aprovats, Podem tem quedar desdibuixat, en un moment en el qual les enquestes els donen mals resultats, i necessita lluir perfil d'esquerres. Però totes dues parts neguen que els recents xocs puguin desembocar en ruptura. Encara menys ara que els comptes de l'any que ve han tirat endavant, alguna cosa que permetrà esgotar la legislatura, i el bloc d'esquerres i nacionalistes es mostra en el Congrés més unit que mai, donant suport als pressupostos, l'estat d'alarma i la Llei d'eutanàsia.

La pugna es preveu intensa, en múltiples fronts, amb Sánchez tenint l'última paraula. L'actualització del salari mínim, que defensa Podemos i el PSOE, a través de la vicepresidenta segona, Carmen Calvo, ha deixat clar que rebutja. La reforma laboral i la revisió de les pensions, potser l'assumpte més conflictiu, amb els de lila en contra de la proposta del ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, d'incrementar fins als 35 el nombre d'anys per a calcular la prestació inicial dels jubilats, disminuint així la seva quantia.