La nova Llei educativa, la LOMLOE o més coneguda com a Llei Celaá, ha enfrontat aquest dimecres novament les formacions que van donar suport a la investidura de Pedro Sánchez a les tres forces de la dreta al Senat, on previsiblement quedarà definitivament aprovada aquest vespre. La Llei ja va superar el tràmit al Congrés el passat 19 de novembre amb només 177 vots, un més dels necessaris, gràcies al suport del PSOE, Podem, ERC, PNB, Més País i Compromís. Aquest dimecres, després de setmanes de mobilitzacions de la dreta i de sectors de l'escola concertada, les Corts donaran el vist i plau a la norma que prohibeix a les escoles concertades separar alumnes per sexe i elimina la referència del castellà com a llengua vehicular a Catalunya.
Les forces que donen suport a la reforma rebutjaran tant els vetos del PP, Vox i UPN com les prop de 650 esmenes presentades en una tramitació exprés al Senat que ha durat menys d'un mes. El debat culminarà amb votacions telemàtiques on previsiblement les forces del govern espanyol i els seus aliats donaran llum verda a la llei a l'entrada en vigor de la norma.
Amb la ministra Celaá a l'hemicicle, el senador del PSOE José Asensi ha defensat una reforma que "adapta el marc normatiu a la societat actual" i "millora la igualtat d'oportunitats". El seu company d'escó, José María Oleaga, que ha acusat les forces de la dreta d'exagerar i mentir en la seva crítica a la Llei Celaá.
Per contra, la portaveu de Cs a la cambra alta, Lorena Roldán, ha acusat el govern de Sánchez de "dinamitar el pacte d'Estat per l'educació" i portar a les Corts "una llei que amenaça els drets de les famílies i el futur de tota una generació d'alumnes". "Aquesta llei és tan dolenta per tot el que imposa" perquè "suposa un atac directe a l'educació concertada i elimina l'espanyol com a llengua d'ensenyament".
El senador de Vox José Manuel Marín Gascón ha assegurat que la Llei Celaá "destil·la odi, rancor i frustració", mentre que el senador del PP Pablo Ruz ha afirmat que la llei "treu llibertats" i "aprofundeix la crivella social que alguns necessiten per justificar la seva existència". "Avui comença la fi d'aquest malson per a milions d'espanyols", ha afirmat.
La senadora de JxCat Assumpció Castellví ha anunciat el vot en contra dels vetos de la dreta tot recordant que a Catalunya la llengua que està en perill no és el castellà, sinó el català. JxCat es tornarà a abstenir a la votació de la Llei al Senat perquè considera que malgrat l'acord assolit entre el PSOE, Podem i ERC al Congrés, la llei no garanteix la immersió lingüística a Catalunya.
La senadora d'ERC Adelina Escandell ha acusat la dreta de sentir "nostàlgia pel franquisme2 i de confondre la "llibertat" amb els seus "privilegis". Escandell ha denunciat les "mentides" i "falsedats" del PP, Vox i Cs, i el fet que les tres formacions apostin per la "crispació" i la via judicial en comptes del "diàleg".
La nova Llei educativa conté l'apartat pactat entre PSOE, Podem i ERC durant el tràmit al Congrés que estableix que les escoles concertades no podran separar els alumnes per sexe.
Pel que fa a la llengua, a la pràctica la norma estableix que les administracions educatives establiran la proporció de l'ús de la llengua castellana i de les llengües cooficials com a llengua vehicular, és a dir, les matèries que s'han d'impartir en castellà i en la llengua cooficial.
En concret diu literalment que "les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes i les alumnes a rebre els ensenyaments en castellà i en la resta de llengües cooficials als seus respectius territoris, amb conformitat amb la Constitució Espanyola, els Estatuts d'Autonomia i la normativa aplicable". Elimina la part del text que deia que "el castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars".
La reforma que substitueix la Llei Wert reforça el caràcter educatiu del cicle infantil de 0-3 anys i estableix tres cicles de dos cursos cadascun a l'educació primària. A més, fa desaparèixer la divisió que feia la LOMCE entre assignatures troncals, específiques i de lliure configuració a Primària i Secundària: tornen les matèries obligatòries i optatives.
La LOMLOE també elimina l'obligació de cursar una matèria alternativa a l'assignatura de religió, que ja no tindrà pes a la nota mitjana per a beques i accés a la universitat. Introdueix l'educació en valors cívics i ètics a Primària i Secundària. Les comunitats amb llengua pròpia podran dissenyar el 45% del currículum.
A més, la llei fixa que la repetició de curs passa a ser un recurs excepcional, i recupera també les Proves d'Accés a la Universitat (PAU). Introdueix la Filosofia com a matèria obligatòria i elimina les revàlides al final d'etapa.
