Les expectatives generades al voltant del tradicional discurs del rei Felip VI de la nit de Nadal es van saldar amb una vaga referència a Joan Carles I en els últims minuts d'una locució que va estar centrada en les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia. Malgrat les nombroses notícies sobre la fortuna oculta del seu pare acumulades durant aquest 2020, el cap de l'Estat va preferir fer una defensa general dels «principis morals i ètics» que els ciutadans reclamen i que, va assegurar, obliguen «tots sense excepcions». «Aquests principis estan per sobre de qualsevol consideració, de la naturalesa que sigui, fins i tot de les personals o familiars», va afirmar com a única al·lusió a la presumpta corrupció de Joan Carles I.
Diversos membres de Govern, entre elles la vicepresidenta, Carmen Calvo, van assegurar que el discurs estaria «a l'altura» del que l'opinió pública esperava. I entre aquests missatges i el sector morat de l'Executiu demanant la república i denunciant sense condicions les activitats privades de Joan Carles, la perspectiva d'un discurs transcendental s'havia imposat.
No obstant això, per ara, i sense que se li hagi obert cap causa judicial en contra seu, Felip VI considera suficient la censura pública que ha fet del seu pare: va començar amb la renúncia a l'herència, el març passat; va continuar amb la negociació perquè s'exiliés als Emirats Àrabs Units a l'agost i ho va rematar aquest mes amb les indicacions que li van enviar tant el Govern com la Zarzuela perquè no tornés a Espanya per Nadal.
Després d'aquest paràgraf en què va passar de puntetes per la situació de l'emèrit, el Monarca va assegurar que «l'esperit renovador» inspira el seu regnat «des del primer dia». No obstant això, el seu full de serveis assenyala que no ha pres cap decisió per millorar la transparència de la institució des de les iniciatives que va aprovar en el seu primer any al tron, quan va prohibir, per exemple, que la família reial, a partir de 2015, pogués rebre regals en forma de diners, quelcom que el seu pare ha incomplert.
Joan Carles I va pagar aquest mes a Hisenda 678.393 euros per intentar neutralitzar la investigació fiscal oberta pels diners que li havia proporcionat el milionari Allen Sanginés-Krause.
Felip VI va dedicar la major part de la seva al·locució a la pandèmia. Va començar enviant un missatge d'«ànim i afecte» a les famílies que han perdut éssers estimats per la COVID-19 i als que lluiten contra la «malaltia o les seves seqüeles». El Rei va apel·lar a la responsabilitat individual per aturar el virus i va celebrar la gran esperança que suposen les vacunes. Als sanitaris els va agrair la seva «extraordinària professionalitat i la seva gran humanitat amb els malalts» i els va demanar que «mantinguin tot l'ànim i la fortalesa». En aquest context, va mostrar la seva preocupació per la «crisi tan seriosa» que els espanyols estan vivint i la necessitat urgent d'evitar que derivi en «una crisi social». Malgrat tot, el monarca va intentar insuflar ànim i va assegurar que ha vist a «una societat que s'ha sentit més unida que mai en la seva lluita». En aquesta part més optimista va assenyalar l'«oportunitat històrica» que suposaran per a la modernització de l'economia dels fons que arribaran de la Unió Europea.
En tot cas, Felip VI va continuar amb l'optimisme per assegurar que «comptem, per tant, amb una societat forta i també amb un Estat sòlid. Durant tot aquest temps, tant els serveis públics i bàsics, com les empreses a sectors essencials han funcionat bé, intentant posar tots els mitjans al seu abast». El Monarca no va voler amagar que la pandèmia «ens ha revelat aspectes que necessiten ser millorats i reforçats, però també ens mostra les nostres fortaleses com a Estat avançat». «Ho hem comprovat, per exemple, amb l'eficàcia i entrega de les nostres Forces Armades, dels nostres Cossos de Seguretat, Protecció Civil i serveis d'Emergències, i altres molts servidors públics que han demostrat la seva vocació de servei i la seva plena sintonia amb la nostra societat».
El cap de l'Estat també va evitar fer qualsevol apunt directe sobre les cartes que va rebre d'exmilitars que alertaven del «deteriorament» de la «cohesió nacional» i assenyalaven com a culpable el Govern de coalició entre PSOE i Podem. En un passatge de la seva intervenció, va destacar que les forces armades, com els cossos de seguretat i altres servidors públics, han demostrat «la seva vocació de servei i la seva plena sintonia» amb la societat espanyola, en una frase que es pot veure com un distanciament dels que anhelen temps passats.
Amb «tanta incertesa» al nostre voltant, va afegir després, el millor és recolzar-se en la Constitució, que «tots» han de complir. Va al·ludir a la Transició i al gran pacte entre diferents que va suposar per reclamar que aquest «respecte a la pluralitat i les diferències» i «la capacitat de dialogar i arribar a acords» no perdin vigència amb el pas dels anys. Una frase que a l'Executiu es podrà interpretar com una crítica a PP i Vox, que han carregat contra els pactes assolits amb ERC i Bildu.
