Salvador Illa: "Ho he fet el millor que he pogut"

"Ho he fet el millor que he pogut", reconeix en una entrevista amb EFE en què fa balanç d'aquests gairebé dotze mesos de pandèmia i comenta els projectes que té planejats per al departament que dirigeix des del passat 13 de gener, axií que el malson de la Covid-19 "deixi espai".

En el que no "perdrà un minut" és en batallar amb cap comunitat autònoma, encara que hi hagi alguna que ho intenti. "La meva bel·ligerància se centra únicament contra el virus. La resta, ni un minut", conclou.

"TOTHOM VA ARRIBAR TARD, TAMBÉ ESPANYA"

Illa creu que el coronavirus "va sorprendre a tothom", i això va obligar a anar adoptant mesures en funció de la informació que s'anava rebent, disposicions que en aquell moment es creien les "correctes i adequades"; revisar ara decisions que es van prendre en la primera onada amb les dades actuals -creu- "no és molt honest".

"He de reconèixer que tothom va arribar tard, també Espanya", admet el ministre per puntualitzar, però, que tot i "anant tard i cometent errors, vam ser també els primers a reaccionar", decretant el primer estat d'alarma i el confinament de la població tot just dos dies després que l'OMS declarés la pandèmia.

Illa considera "obligat" fer una avaluació independent, "per descomptat, de l'acció del Ministeri, del Govern central, de les comunitats i dels sistemes sanitaris", però ha de ser "constructiva" i realitzada per experts de diferents disciplines.

A tal efecte es va constituir un grup de treball en el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, centrat en elaborar el marc en què es desenvoluparà aquesta avaluació, que vol "com més aviat millor".

"Hi ha qui està interessat des del primer dia, més que en combatre el virus, en combatre el Govern espanyol; ja s'ho faran. Nosaltres volem fer una avaluació constructiva, serena, pausada i que ens doni pautes d'actuació de cara al futur", afegeix.

ELS MOMENTS MÉS DIFÍCILS

Illa rememora dos dels moments més difícils als quals s'ha enfrontat: el primer, diu sense dubtar, és el del pic de finals de març i principis d'abril, quan els morts diaris es comptaven per centenars fins a gairebé el miler.

Un altre moment "gens fàcil" va ser el de restringir les assistències als funerals: "Si ja és molt dolorós perdre un ésser estimat, no poder-te acomiadar d'ell, no poder-li acompanyar, multiplica aquest dolor", lamenta.

I, a nivell intern, el dia de maig en què el llavors secretari general de Sanitat, Faustino Blanco, que des del primer dia li va demanar ser rellevat, va haver de ser atès d'urgències per un problema cardíac "a causa de la pressió soferta tots aquells mesos".

"Li vaig anar demanant que seguís, així que, quan va passar això, em vaig sentir una mica responsable". Afortunadament, recorda, "tot va sortir bé".

L'EXEMPLARITAT DE LA CIUTADANIA I ELS SANITARIS

Malgrat tots els disgustos, d'aquest any el ministre es queda amb el comportament de la ciutadania, que "ha estat exemplar", com ho ha estat també la resposta dels professionals sanitaris.

La pandèmia ha tret "el millor de nosaltres mateixos, i de vegades també el pitjor. Tots tenim imatges a la retina d'exemples de solidaritat", com va ser el sector automobilístic lliurat a la fabricació de respiradors o al tèxtil elaborant mascaretes.

"Hi ha hagut coses que posen la pell de gallina, perquè hi ha hagut reaccions molt espontànies en un moment de molta duresa, en què tothom ha entès que calia tornar a descobrir aquesta dimensió comunitària i que no vivim aïllats", conclou.

Illa va rebre "com un honor" l'oferiment del president del Govern, Pedro Sánchez, per substituir Maria Luisa Carcedo en Sanitat, un càrrec que tornaria a assumir fins i tot sabent la que estava per venir tot just uns dies després de ser nomenat.

"No em penedeixo d'haver acceptat l'oferiment del president; ho vaig sentir en aquell moment com un honor i he fet les coses el millor que he pogut. És clar que, si haguéssim sabut que passaria això, els plantejaments haguessin estat molt diferents, però no em penedeixo d'haver acceptat el càrrec i per a mi és un honor", reitera.

FERNANDO SIMÓN, UN TREBALLADOR INCANSABLE I MOLT HONEST

Mai el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, li ha demanat tirar la tovallola malgrat les crítiques, i d'ell destaca que "des del minut zero" ha exercit les seves tasques "de manera molt exemplar" i assumint decisions que "són molt difícils de prendre".

"És un treballador incansable i molt honest", recalca el ministre, que recorda que no va ser ell qui el va nomenar i que tothom sap qui ho va fer.

Per Illa, Simón "i els Fernando Simón que hi ha al nostre país en l'àmbit de la salut publica i en molts altres àmbits són servidors públics vocacionals i exemplars", i considera que les peticions perquè el destitueixi del càrrec "han estat minoritàries i poc representatives".

LA TERCERA ONADA

Superada la primera i després una segona, la tercera onada ha començat a despuntar fa uns dies amb un augment progressiu de la incidència, després que les comunitats relaxessin les mesures a principis de desembre, tot i que està convençut que totes han actuat "ràpidament" i que aviat es veuran els resultats.

Tot i això, remarca la importància de reduir al màxim la mobilitat i els contactes socials en aquestes festes nadalenques.

"No ens cansem de repetir que el Nadal, a casa, no ens moguem i estiguem amb la família més pròxima", abunda abans de valorar la tasca de les autonomies per frenar l'augment de casos, ja que estan actuant "correctament".

Creu que Espanya està preparada per afrontar "el que hagi de venir", però, apunta, el que cal fer sobretot, i on "cal posar l'accent i l'esforç", és en evitar que els contagis augmentin considerablement.

LA RELACIÓ AMB MADRID "ÉS BONA"

El ministre assegura que la relació amb la Comunitat de Madrid, que des de gairebé el principi ha estat una de les més combatives amb les decisions del Ministeri, "és bona". "En tot cas", avisa, no "perdre un minut en bel·ligerància amb cap comunitat autònoma".

Sobre la petició que li ha fet l'Executiu d'Isabel Díaz Ayuso, per fer test ràpids d'antígens a les farmàcies, Illa reitera que "aquestes coses cal fer-les bé".

"Es pot estudiar, clar que sí", i de fet el Ministeri està analitzant la proposta madrilenya, però encara "hi ha tot un seguit de detalls que han estat objecte d'aclariment i veurem com podem resoldre'ls".

Així i tot, insisteix que "les coses amb seguretat, amb calma i sense apressar-se".

FATIGA PANDÈMICA

Per intentar mitigar els efectes de la fatiga pandèmica en el personal sanitari i a la resta de la ciutadania, recorda que "ja tenim un horitzó", que són les vacunes, les quals començaran a administrar-se a Espanya diumenge que ve.

"És un horitzó de cinc o sis mesos", anima el ministre, que el considera el principi de la fi, quan ja hi hagi una població immunitzada suficient per poder començar a relaxar mesures "de manera important".

Segons la informació de què disposa sobre les noves soques del coronavirus detectades al Regne Unit i Sud-àfrica, no sembla que invalidin la vacuna ni que hi hagi una "evidència incontestable" que siguin molt més letals ni que siguin més transmissibles.

De moment, no hi ha constància que hi hagi casos a Espanya amb aquestes variants, però Sanitat ha encarregat aquesta setmana a l'Institut de Salut Carles III i a la Direcció General de Salut Pública que actualitzin el programa de seqüenciació de soques "per estar atents".

EUTANÀSIA, ATENCIÓ PRIMÀRIA i TABAC

L'Atenció Primària està sent un dels serveis assistencials més castigats per la pandèmia, de manera que els pressupostos contemplen mil milions d'euros per al seu reforç, i la intenció d'Illa és, a més, seguir amb el pla aprovat durant la gestió de la seva antecessora en el càrrec, María Luisa Carcedo.

"És un marc estratègic consensuat amb les comunitats i els implicats molt operatiu, amb una sèrie d'objectius i reptes i fites; em sembla que és el punt de partida per invertir aquests diners, prendre aquest marc estratègic", assevera.

Precisament, Carcedo ha estat la ponent de la recentment aprovada llei d'eutanàsia al Congrés, amb la qual Illa va sentir que s'estava donant resposta al "clam" que existia en la societat espanyola.

"No és obligar a ningú a fer res, és donar un dret" a aquelles persones que pateixen una "malaltia crònica incurable o tenen un patiment insuportable i crònic a què puguin, si així ho consideren i amb les degudes garanties de la sanitat pública, posar fi a aquest sofriment indestructible que tenen".

Després d'aquesta fita, un altre dels reptes de Sanitat és endurir el més aviat possible la llei antitabac, ja que al voltant de 68.000 morts a l'any estan associades a aquesta substància.

"Ho farem el més aviat possible en la mesura que la Covid-19 ens deixi espai, que ens el deixarà ben aviat, espero", conclou.