Pau Donés, Rosa Maria Sardà, Isabel-Clara Simó o Maradona, pèrdues destacades del 2020

3 de gener: Mor als 64 anys d'un infart Martín Rodríguez, bateria del grup Sangtraït. Els últims anys va formar part de bandes com Los Guardians del Pont i Barbablanca.

8 de gener: Mor amb 83 anys Pilar de Borbó, la germana gran del rei emèrit Joan Carles I.

13 de gener: Mor l'escriptora Isabel-Clara Simó als 76 anys. Nascuda a Alcoi el 1943, Clara Simó ha estat una de les figures més prolífiques i populars de la literatura en català, amb una cinquantena llarga d'obres principalment de narrativa però també poesia, teatre, assaig i guions televisius. El 1999 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi, i l'any 2017 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

21 de gener: Mor als 59 anys Xavi Turull, percussionista d'Ojos de Brujo. Va impulsar el projecte Kejaleo amb Rosalía, Diego Cortés, Cristo Fontecilla i Roger Blàvia.

22 de gener: Mors als 86 anys l'humorista i imitador Santi Sans. L'actor es va donar a conèixer en programes com 'Filiprim' i 'Tres i l'astròleg' de TV3.

23 de gener: Mor Roser Rahola, presidenta i fundadora d'Editorial Vicens Vives. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi per la tasca d'elaboració de manuals pedagògics bàsics per a l'ensenyament de la cultura catalana.

4 de febrer: Mor el director de cinema José Luis Cuerda als 72 anys. Amb 40 anys de carrera, 'Amanece que no es poco' o 'La lengua de las mariposas' són dos dels seus films més recordats.

5 de febrer: Mor als 103 anys l'actor de Hollywood Kirk Douglas, el mític, entre d'altres, Espartac que va immortalitzar a la pantalla de la mà del director Stanley Kubrick. Va ser, a més, un referent en la lluita contra el macarthisme, la cacera de bruixes que el govern nord-americà va endegar a la meca del cine a la recerca i condemna a l'ostracisme de comunistes. Va protagonitzar 92 pel·lícules.

10 de febrer: Mor als 76 anys Diana Garrigosa, l'esposa de l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall. Va militar al PSC fins al 2006, quan es va donar de baixa poc abans que se sabés que el seu marit no seria candidat.

25 de febrer: Mor l'expresident d'Egipte Hosni Mubarak als 91 anys. El dictador va ser enderrocat arran de les protestes de la plaça Tahrir del 2011.

8 de març: Mor l'escriptor Luis Racionero als 80 anys. Nascut a la Seu d'Urgell, el novel·lista va ser director de la Biblioteca Nacional i premi Prudenci Bertrana l'any 1981 amb 'Cercamón'. També economista i urbanista, va ser un novel·lista prolífic i col·laborador de diversos mitjans de comunicació.

4 d'abril: Mor als 76 anys el cantautor Luis Eduardo Aute. El músic, de pare barceloní, es va apartar de la vida pública després de patir un infart el 2016. Va compondre més de 400 cançons, entre elles 'Al Alba', 'Rosas en el mar' o 'La belleza', i va ser un dels principals referents de la cançó d'autor a l''estat espanyol.

6 d'abril: El dramaturg Josep Maria Benet i Jornet moria als 79 anys. Considerat un dels renovadors del teatre català del segle XX, va debutar amb 'Una vella, coneguda olor' el 1964. Va ser autor d'obres com 'Cançons perdudes', 'Desig', 'E.R' o 'Testament'. Va rebre el Premi de la Crítica Serra d'Or de teatre en dues ocasions (1986 i 1900), el Premio Nacional de Teatro (1995), la Creu de Sant Jordi (1997) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2013), entre d'altres.

11 d'abril: Mor als 88 anys l'exministre de Justícia socialista Enrique Múgica. Víctima del coronavirus, el polític basc va ser Defensor del Poble entre els anys 2000 i 2010.

20 d'abril: Mor als 79 anys l'escriptor Jaume Queralt, periodista, assagista i militant cultural de la Catalunya del Nord. Perpinyà li va atorgar el premi Joan Blanca l'any 2009 pel compromís amb el catalanisme i la defensa de la llengua.

5 de maig: Mor Joan Vehí, fotògraf de Dalí, als 90 anys.

7 de maig: Mor per coronavirus l'expolicia franquista acusat de tortures Antonio González Pacheco, conegut com 'Billy el Niño'. Mantenia les condecoracions per les quals cobrava un plus de pensió.

16 de maig: Mor Julio Anguita als 78 anys. L'excoordinador general d'Izquierda Unida (IU) va morir a l'hospital, després de patir una parada cardiorespiratoria.

21 de maig: Mor el dibuixant i dissenyador de moda Lluís Juste de Nin. Creador del personatge dibuixat de la Norma, va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2019.

1 de juny: Mor als 73 anys el periodista musical Jordi García-Soler a causa d'un infart. Especialista en la 'Nova cançó', havia estat impulsor de la tercera via en el marc del procés independentista.

9 de juny: Pau Donés, el cantant i líder de Jarabe de Palo, moria als 53 anys a causa d'un càncer que se li va diagnosticar l'any 2015. La banda acabava de publicar l'últim disc, 'Tragas o escupes' amb el single 'Eso que tu me das'. El grup s'havia acomiadat dels escenaris el desembre del 2018 a la Tàrraco Arena Plaça de Tarragona.

11 de juny: L'actriu i directora teatral Rosa Maria Sardà moria a Barcelona als 78 anys a causa d'un càncer. Vinculada a la televisió, el cinema i el teatre, va rebre dos Goya a millor actriu de repartiment per 'Sin vergüenza' i '¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?', la Medalla d'Or de l'Acadèmia Espanyola i el Gaudí d'Honor. També va rebre la Creu de Sant Jordi el 1994, un premi que va retornar el 2017.

15 de juny: El periodista Manuel Cuyàs moria als 67 anys. Llicenciat en Història de l'Art, va ser gestor cultural, va escriure diversos llibres sobre Mataró i el Maresme i va col·laborar en la redacció dels tres volums de les memòries de Jordi Pujol. Col·laborador de diversos mitjans, l’any 2010 va guanyar el premi Manuel Bonmatí de periodisme; el 2012 el premi Ploma d’Or de la facultat de periodisme de la UAB, i el 2013 el premi a la trajectòria de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català.

19 de juny: Mor a Los Ángeles l'escriptor Carlos Ruiz Zafón als 55 anys. L'autor es va convertir en un dels fenòmens literaris contemporanis amb la publicació de la novel·la 'L'ombra del vent', traduïda a més de cinquanta idiomes.

6 de juliol: Mor l'actriu Carme Contreras als 87 anys. Va participar en una desena de pel·lícules i va posar veu a E.T. i a la Marge dels Simpson.

19 de juliol: Mor l'escriptor Juan Marsé als 87 anys. L'autor de 'Últimas tardes con Teresa' era un dels novel·listes més importants de la Barcelona de la postguerra. 'Si te dicen que caí' (Premi Internacional de Novel·la a Mèxic 1973), 'La muchacha de las bragas de oro' (Premi Planeta, 1978), 'Ronda del Guinardó' (Premi Ciutat de Barcelona, 1985) i 'El embrujo de Shanghai (Premi de la Crítica 1994 i portada al cine per Fernando Trueba), són altres títols del barceloní. El 2008 va rebre el Premi Cervantes, el guardó més preuat de la llengua castellana.

26 de juliol: Mor als 80 anys Paco Frutos, exsecretari general del PCE. Va liderar la formació comunista de 1998 a 2009.

26 de juliol: Mor als 89 anys Lluís Serrahima, pioner de la Nova Cançó. El 2007 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, juntament amb els components d'El Setze Jutges. Va escriure la icònica cançó 'Què volen aquesta gent?', popularitzada per Maria del Mar Bonet.

31 de juliol: Mor als 100 anys Conxita Zendrera, editora i introductora de 'Tintín' a Catalunya. Va publicar obres com 'Els cinc' d'Enid Blyton al capdavant del departament infantil d'Editorial Joventut.

8 d'agost: Mor el bisbe Pere Casaldàliga als 92 anys. Residia al Brasil des del 1968 i va fundar una missió a São Félix de Araguaia. Es va convertir en un dels màxims exponents de la Teologia de l'Alliberament i de la lluita per les desigualtats al país centreamericà fins al punt d'arribar estar amenaçat de mort en més d'una ocasió. L'any 2012, amb 84 anys, va haver de fugir de casa seva a São Félix de Araguaia per la lluita a favor dels indígenes. El 2006 va rebre el Premi Internacional de Catalunya de mans de l'aleshores president Pasqual Maragall.

9 de setembre: Mor als 75 anys el pare Manel. Creador de la fundació del mateix nom, treballava per a la reinserció de les persones preses, en especial al centre penitenciari de dones de Wad-ras. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i la Medalla d'Honor de Barcelona.

14 de setembre: Mor el ninotaire Josep Antoni Fernández, Fer, als 71 anys. L'històric dibuixant d''El Punt Avui', va ser director d’'El jueves', revista de la qual en va ser un dels fundadors el 1982, i d''El Papus'. Va rebre el premi Ivà al millor dibuixant humorístic el 1996.

25 de setembre: Mor el director teatral i actor Hermann Bonnín als 84 anys. Va rebre el Premi Ciutat de Barcelona en l’apartat de teatre i el Premi Nacional de Cultura del CoNCA, entre d'altres reconeixements. Era membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i el 2019 va ser nomenat acadèmic d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català.

1 d'octubre: Mor el monjo de Montserrat i historiador Hilari Raguer als 92 anys. Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2014 i la Medalla d'Or de la UB el 2016.

4 d'octubre: Mor als 101 anys Juan Romero, últim supervivent espanyol del camp de concentració nazi de Mauthausen. També va combatre a la batalla de l'Ebre.

7 d'octubre: Mor als 80 anys el director, guionista, productor, distribuïdor i crític de cinema Francesc Betriu. Va rebre el Gaudí d'Honor del 2020 i va dirigir films com 'Furia española', rècord de talls de la censura.

12 d'octubre: Mor l'exconseller i exdirigent d'Unió Ignasi Farreres. Va dirigir el Departament de Treball durant tres legislatures, entre 1988 i 1999.

19 d'octubre: Mor als 96 anys l'arquitecte barceloní Federico Correa, considerat pel Col·legi d'Arquitectes un dels "més influents" del segle XX. Va ser autor d'obres com l'ordenació de l'Anella Olímpica de Montjuïc i va participar en la reforma de l'Estadi Olímpic.

31 d'octubre: Mor l'actor escocès Sean Connery als 90 anys. Entre d'altres papers, havia interpretat el famós espia britànic James Bond en set pel·lícules. Va guanyar un Oscar al millor actor de repartiment pel paper a 'Els intocables', de Brian de Palma.

14 de novembre: Mor als 90 anys Josep Lluís Vilaseca, figura clau de Barcelona '92 i de l'esport català. Va ser el primer secretari general de l'Esport (1988-1995) i directiu del Barça durant la presidència d'Agustí Montal.

24 de novembre: Mor als 90 anys l'actriu Montserrat Carulla. Una de les intèrprets més destacades de l'escena catalana, va treballar en el teatre, el cinema i la televisió. El 2016 es va acomiadar dels escenaris amb l'obra 'Iaia!', escrita pel seu fill Roger Peña, que va coprotagonitzar amb el seu net Aleix Peña.

25 de novembre: Mor als 60 anys d'un atac de cor Diego Armando Maradona. El 'pelusa' va jugar al Futbol Club Barcelona del 1982 al 1984.

3 de desembre: Mor als 94 anys l'expresident francès Valéry Giscard d'Estaing. Havia estat hospitalitzat diverses vegades en els darrers mesos per problemes cardíacs i va morir afectat de covid.

9 de desembre: Mor l'historiador econòmic Jordi Nadal. Una de les seves obres més conegudes és 'El fracàs de la revolució industrial a Espanya 1814 - 1913'.

13 de desembre: Mor als 89 anys l'escriptor britànic John Cornwell, més conegut com a John Le Carré. Conegut per les seves històries d'espionatge, en molts casos ambientades en l'època de la Guerra Freda, 'L'espia que tornava del fred' o 'La casa Rússia' són alguns dels seus títols més coneguts.