El govern de Gibraltar veu «bastant possible» que no hi hagi un acord fronterer amb Espanya abans del 31 de desembre, però està disposat a continuar les converses després de l'1 de gener per superar la crisi creada pel Brexit i evitar un «impacte negatiu» en el comerç, va dir ahir el ministre de Desenvolupament Econòmic i Telecomunicacions del Penyal, Joseph Bossano.
«La posició en aquest moment és que les converses s'han alentit i és bastant possible que no tinguem un acord per al 31 (de desembre), però no tenim una data límit i, que jo sàpiga, tampoc el Govern espanyol, així que continuarem conversant si fos necessari després del 1», va indicar Bossano en diàleg telefònic des de Gibraltar.
El polític, que va ser ministre principal de Gibraltar entre 1988 i 1996, va fer aquesta observació després que la ministra espanyola d'Afers exteriors, Arancha González Laya, indiqués el dilluns que Espanya buscarà l'acord «fins a l'últim segon» amb l'objectiu de trobar «un encaix» que garanteixi la fluïdesa a la frontera.
La dificultat d'aconseguir un acord sobre la tanca de Gibraltar, una negociació a contrarellotge que ha d'aconseguir-se abans de l'1 de gener, és reflex de la complexitat d'envolta a aquest enclavament, que, curiosament com ara, ha tingut fites de la seva història coincidint amb epidèmies i plagues.
«Cal remuntar-se a 1713, al mateix Tractat d'Utrecht, per a començar a situar la complexitat de la situació», explica el professor de Dret Internacional de la Universitat de Cadis (UCA) Jesús Verdú, que es mostra «optimista» i creu que finalment hi haurà un acord en una negociació en la qual, en la seva opinió, Espanya està jugant les seves cartes «de manera molt intel·ligent».
«És bo no tenir informació, mostra certa professionalitat en l'exercici de la diplomàcia, la discreció és una característica de la bona diplomàcia», assenyala aquest historiador, bon coneixedor de la història de l'última colònia en sòl europeu i de les seves relacions amb el Camp de Gibraltar, sobre la reserva amb la qual porta les negociacions el ministeri d'Afers exteriors espanyol que dirigeix Arancha González Laya.
Ja la redacció de l'article 10 del Tractat d'Utrecht, signat el 13 de juliol 1713 i pel qual Espanya va cedir Gibraltar al Regne Unit, va posar en safata una història que convidava als problemes sobre la delimitació dels espais cedits.
En ell escitava que se cedia una fortalesa «sense cap jurisdicció territorial i sense comunicació alguna oberta amb el país veí per part de terra».
És per això que Espanya mai dirà «frontera» al «Reixat», que va ser construïda el 1909 per gendarmes militars britànics en un terreny arenós i que s'inundava periòdicament.
«Es conta una anècdota que els gendarmes britànics cada nit feien un pas més en la seva ronda pel límit», compte l'historiador.
La veritat és que amb aquell Reixat es va consolidar l'ocupació britànica de l'istme no inclòs en el Tractat, una ocupació que es va iniciar en 1815 quan durant una epidèmia de febre groga Espanya va acceptar que s'instal·lés en aquest àrea un campament sanitari.
