30 de desembre de 2020
30.12.2020
Diari de Girona

Els permisos de paternitat de 16 setmanes perpetuen el rol de «pare ajudant»

Espanya fa un pas històric en igualar a partir de l'1 de gener les baixes laborals dels dos progenitors després del naixement d'un bebè

29.12.2020 | 23:13
Josep Puigdefàbregas amb un dels seus bessons, l'Artal, a casa seva a Sant Celoni

A partir del pròxim 1 de gener, els permisos de paternitat seran de 16 setmanes, un avanç clau en igualtat i en drets que era impensable fa només uns anys i que situa a Espanya entre els països europeus més avançats. De fet, en poc temps el permís ha passat d'una durada de quatre setmanes, en 2017, a equipar-se completament amb el de maternitat, de manera que tots dos progenitors puguin disposar de quatre mesos per a la cura del bebè i les mares no es vegin penalitzades en les seves ocupacions, atès que els dos tindran el mateix tipus de concessió laboral.

A més, el permís és intransferible a l'altre progenitor i pagat al 100%, com exigia el moviment feminista perquè els pares no traspassin aquest temps a les mares ni es vegin perjudicats en els seus salaris i, per tant, atrets a no deixar les seves ocupacions.

Si bé, el camí fins aquí ha estat ple de dificultats i encara s'albiren pedres en el camí que poden fer que es perpetuï el rol de «la mare cuidadora i el pare ajudant», segons denúncia la Plataforma pels Permisos Iguals i Intransferibles per Naixement o Adopció (PPiiNA), integrada per 150 organitzacions i creada en 2005 amb l'única reivindicació d'implantar a Espanya els permisos de maternitat i paternitat igualitaris, un propòsit revolucionari en aquella època.

En aquesta lluita, 85 organitzacions civils s'han unit a la PPiiNA a l'hora de sol·licitar al Govern que elimini els «paranys» de la nova normativa abans de l'1 de gener o que almenys es comprometi a realitzar-ho en un futur. La plataforma fa mesos que denuncia que el text presenta problemes, però fins ara no ha aconseguit avanços, atès que fonts del Govern els «vénen a dir» que això «afecta l'organització de les empreses i cal discutir-ho en el diàleg social», segons explica María Pazos, coportaveu de la PPiiNA.

El problema de la nova equiparació, segons assenyalen aquestes organitzacions, és que conté «una lletra petita» que pot «frustrar aquest pas històric» i perpetuar «una desigualtat sibil·lina, al mateix temps que sembla que s'avança», segons Pazos. I és que el disseny conté, al seu judici, dos «paranys»: en primer lloc, la simultaneïtat forçosa de les sis primeres setmanes, que pot provocar que en aquest període molts homes siguin «simples ajudants» en les cures i que les empreses «tirin d'ells perquè saben que estan també les mares» a càrrec del bebè, encara que sigui amb teletreball o labors informals.

I, en segon lloc, la necessitat que les empreses autoritzin en quina data els progenitors poden gaudir a temps complet de la resta del permís (les altres 10 setmanes). A més, si es gaudeix de les 16 setmanes seguides, les companyies han de fer una única comunicació a la Seguretat Social, però si el permís es fracciona, per cada tram cal emetre un certificat nou. «Si l'empresa es nega, al treballador li quedarà poc marge», sosté Pazos.

D'aquesta forma, s'impedeix que el pare pugui prendre's 14 setmanes (les dues primeres és aconsellable que es realitzin després del part mentre la mare es recupera) quan l'altre progenitor s'incorpori al seu treball, de manera que el bebè estigui el màxim temps possible a cura dels seus pares, si tots dos treballen. Així mateix, es dificulta que els homes siguin corresponsables de les cures al 100%.

La PPiiNA avisa que si la societat s'acostuma als permisos amb el disseny actual, és molt difícil que s'introdueixin canvis en el futur. «Es perd una oportunitat històrica», denuncien.

La creació dels permisos de paternitat es remunta a la llei d'igualtat de 2007, que va suposar la creació a Espanya d'una baixa laboral per als nous pares com a mesura de suport a la conciliació, amb una durada de dues setmanes. Abans d'aquesta fita, els pares disposaven de «dos dies a càrrec de l'empresa, com si l'arribada d'un bebè fos com una mort o canviar-se de casa», rememora la coportaveu de la PPiiNA.

A partir del reconeixement legal que va portar amb si la llei, «tots els polítics deien que estaven d'acord a igualar els permisos, però que el seu partit no el secundaria», explica Pazos.

Així van anar passant els anys i com no hi havia avanços, la PPiiNA va elaborar, en 2011, una llei completa, llista per a ser aprovada, que en un inici va donar suport al PSOE, IU i alguns minoritaris, però de la qual finalment es va descavalcar el primer. Un any després, l'Esquerra Plural i altres partits van registrar la proposició de llei en el Congrés, però mai es va admetre a tràmit.

A partir d'aquesta data, «es van succeir els pronunciaments a favor, però l'argument era que no hi havia diners suficients per a posar-ho en marxa». El març de 2016, en l'acord entre Pedro Sánchez i Albert Rivera, es recollia una ampliació de les 18 setmanes entre els dos progenitors a 26, però amb una part transferible del pare a la mare.

I per fi l'1 de gener de 2017 va entrar en vigor l'ampliació a quatre setmanes que contemplava la llei d'igualtat, però que s'havia anat retardant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook