Argentina ja té llei de l'avortament i es converteix en un dels pocs països d'Amèrica Llatina a permetre-ho. Un camí llarg, d'anys de lluites i intents frustrats que ara té final feliç després de la sanció al Senat d'un projecte considerat «històric» pels grups feministes i «inconstitucional» per part dels detractors.

Poc després de les 4 de la matinada i després de 12 hores de sessió parlamentària, la veu de l'expresidenta Cristina Fernández, actual vicepresidenta i titular del Senat, confirmava la notícia: «Resulta aprovat amb 38 vots afirmatius, 29 negatius i una abstenció. Es converteix en llei i es gira al Poder Executiu». El goig i les llàgrimes d'emoció es van apoderar dels milers de persones que, dins de la marea verda, com es coneix als grups que donen suport a la legalització, esperaven amb impaciència el resultat del debat a les portes del Congrés, a Buenos Aires, al costat dels seus característics mocadors verds i pancartes al·lusives.

El projecte sancionat, que va ser iniciativa del president Alberto Fernández -en el poder des de fa un any-, dona la volta per complet a la legislació que regeix des de 1921, quan es va aprovar el vigent Codi Penal i pel qual només es pot accedir a l'avortament si corre perill la vida de la mare o si l'embaràs va ser per una violació.

Quan entri en vigor la nova llei -hi ha deu dies hàbils perquè sigui promulgada i després haurà de ser reglamentada-, les dones podran avortar voluntàriament, de manera segura, legal i gratuïta, fins a la setmana 14 de gestació, i més enllà d'aquest termini en les dues causes fins ara permeses. També s'autoritza l'objecció de consciència dels sanitaris que no vulguin participar de l'avortament, però sempre que derivin a les pacients a altres professionals que sí que ho facin.

Amb aquest pas, l'Argentina, que en l'última dècada va aprovar també el matrimoni igualitari el 2010 i la llei d'identitat de gènere en 2012, es reafirma com un dels països amb majors avanços socials de Llatinoamèrica, regió on el dret a l'avortament és inexistent o molt limitat en la major part dels països. Només Cuba, l'Uruguai, Puerto Rico i Guyana, a més de Ciutat de Mèxic i l'estat mexicà d'Oaxaca tenen permesa la interrupció voluntària de l'embaràs.

Fins ahir i al llarg dels anys, diverses van ser les ocasions en què els col·lectius feministes van tractar que s'aprovés una llei a l'Argentina. Va ser en 2018 quan, per primera vegada, el Congrés va debatre un projecte que, elaborat per una plataforma civil, va obtenir el «sí» dels diputats però el rebuig del Senat.

Això va tirar per terra les il·lusions de moltes dones però no els va fer perdre l'esperança, menys encara quan l'any passat, en la seva carrera per la Presidència, Alberto Fernández es va comprometre a impulsar una nova llei i tornar a intentar-ho. «L'avortament segur, legal i gratuït és llei. A això em vaig comprometre que fora en els dies de campanya electoral. Avui som una societat millor que amplia drets a les dones i garanteix la salut pública. Recuperar el valor de la paraula obstinada. Compromís de la política», va escriure a Twitter. La sanció del projecte, amb un resultat menys renyit del que s'esperava, representa, després de les negociacions polítiques que van portar a collir més suports que fa dos anys, un èxit per al president per a rematar un complicat 2020.