El coronavirus va dinamitar l'agenda legislativa del Govern. La urgència d'encarar la pandèmia i els seus estralls socials i econòmics va obligar Pedro Sánchez a aparcar els seus plans normatius només dos mesos després que l'executiu bicolor comencés a caminar. El setembre passat, la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, va presentar el nou programa de treball de la coalició per a l'últim trimestre del 2020. Un document molt ambiciós que recollia més de 50 lleis ordinàries, tres d'orgàniques i una reforma de la Constitució. Però, ¿quines han quedat pendents per al 2021?

El Tribunal Suprem va condemnar els líders del procés, acusats del delicte de sedició, a penes de fins a 13 anys. Des d'aleshores s'ha obert un debat sobre la necessitat d'adaptar aquest tipus penal al d'altres països europeus. Fa mesos que la reforma sobrevola l'escenari polític sense arribar a concretar-se. Tot i que encara no hi ha data per a la seva tramitació, a principis de desembre, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va anunciar que es podrien rebaixar les penes actuals assimilant aquest delicte a conductes de resistència greu castigades en altres països amb no més de cinc anys de presó.

La lluita entre socialistes i morats per la derogació de la reforma laboral es va concretar en el pla del Govern en una reforma parcial de la normativa que el PP va aprovar al 2012, fent servir la seva majoria absolutat, per assegurar la pròrroga automàtica dels convenis col·lectius quan aquests han caducat. Aquesta iniciativa, igual com la coneguda com a «llei rider» per protegir els treballadors de les plataformes digitals, està bloquejada a l'espera que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, arribi a un acord amb la patronal i els sindicats.

Serà al febrer quan el Consell de Ministres aprovi l'avantprojecte de la llei d'habitatge, va assegurar el ministre de Transport, José Luis Ábalos, a mitjans de novembre. Aquesta normativa ha sigut un motiu de topada entre el PSOE i Unides Podem després que els de Pablo Iglesias introduïssin en la negociació dels pressupostos la condició d'incloure en aquesta llei la regulació dels lloguers i limitar-ne la pujada a les zones declarades com a «mercats tensats».

Des de fa anys, el PNB porta demanant reformar la llei de secrets oficials aprovada el 1968, durant l'última etapa del franquisme, i modificada el 1978. La seva intenció d'estipular un termini màxim durant el qual duri el secret dels documents no ha prosperat cap de les quatre vegades que ho han intentat. No obstant, el Ministeri de Defensa està elaborant una nova llei que acceleraria la desclassificació dels documents.

Amb la coneguda com a llei del «només sí és sí», una altra dels projectes insignes de la ministra d'Igualtat, Irene Montero, és la llei orgànica per a la igualtat de les persones LGTBI. La seva intenció és establir les mesures i mitjans per aconseguir la igualtat «real i efectiva» d'aquest col·lectiu i dels seus descendents. Tot i que estava programada per arribar abans de l'estiu, Montero va assegurar que segueix en elaboració i anirà al Consell de Ministres en els pròxims mesos.

El Govern de coalició també va incloure en el seu pla normatiu una llei «de reconeixement i protecció integral a les víctimes del terrorisme», amb què pretenen aprofundir en la millora dels seus drets. No obstant, amb prou feines s'ha sabut res d'aquesta iniciativa legislativa ni de quan el Consell de Ministres aprovarà l'avantprojecte que elaborarà el Ministeri de l'Interior dirigit per Fernando Grande-Marlaska.

Una de les lleis que prepara la vicepresidència segona de Pablo Iglesias és la llei de benestar animal, que té com a principal objectiu construir un marc normatiu d'àmbit estatal. Entre els principals propòsits d'aquesta futura normativa hi ha el de crear un DNI animal obligatori per millorar el registre dels animals i evitar-ne l'abandonament. L'avantprojecte de llei que l'executiu volia aprovar el 2020 es va obrir a consulta pública a principis de gener.