El Govern preveu seguir aplicant polítiques «anticícliques» i aspira a aprovar uns pressupostos de nou «expansius» el 2022, postergant el pla d'ajust dels comptes públics a quan hi hagi recuperació i «ho exigeixi la Comissió Europea». Així ho va afirmar ahir la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que va avançar que el dèficit va tancar l'any passat en línia amb la previsió de l'executiu que estigués «al voltant de l'11,3% del PIB», amb una caiguda d'ingressos del 7,6%.
En una entrevista amb Europa Press, Montero va defensar que l'Executiu «mai» ha abandonat el camí de consolidació fiscal i va esgrimir com a prova que per a aquest any preveu una caiguda del dèficit de l'11,3% al 7,7%, la més gran registrada en un sol exercici, després d'haver estat «prudent» en l'elaboració dels comptes públics.
«Totes les administracions han de tenir present el fet que anem en una corba descendent, però ens ha d'acompanyar la situació econòmica», va argumentar abans de mantenir que el Govern no repetirà els «errors» del passat implementant les polítiques de retallades que es van traduir en una major desigualtat.
La ministra va afirmar que el full de ruta de l'executiu passa per continuar estimulant el creixement amb polítiques anticícliques per «no deixar ningú enrere», al mateix temps que s'emprèn una revisió de la despesa pública per fer-la més eficient. D'aquí que prevegi que els pressupostos de 2022 també siguin expansius i que ajorni el pla de reequilibri a quan «les circumstàncies econòmiques així ho aconsellin i quan Brussel·les ho plantegi», si bé va admetre que la Comissió Europea no ha anunciat si la suspensió de les regles fiscals seguirà vigent l'any que ve.
La també portaveu de l'executiu va assegurar que la reforma del finançament autonòmic serà una «prioritat» del Govern aquest any i que els treballs podrien iniciar-se al febrer. L'objectiu, va defensar, serà abordar l'«infrafinançament» d'algunes comunitats i crear un sistema «just» per a totes, però al mateix temps es garantirà una certa «harmonització» fiscal per assegurar uns recursos per habitant suficients.
El sistema, va argumentar, «mai» pot respondre a totes les peticions d'un territori concret, perquè aniria en detriment d'altres, de manera que cal buscar un «comú denominador» perquè «tots» rebin recursos adequats i «no convertir el debat del finançament autonòmic en un greuges territorials ».
En aquesta línia, va denunciar les «campanyes interessades de qüestionament» de determinats impostos, com successions i donacions o patrimoni, per deteriorar la percepció que la societat té dels mateixos.
