La Justícia britànica va decidir ahir no extradir als Estats Units el fundador del portal d'informació WikiLeaks, Julian Assange, al·legant problemes mentals. En el seu dictamen, la jutgessa Vanessa Baraitser ha considerat «demostrat» ?que Assange, de 49 anys, presenta un risc de suïcidi i podria matar-se si és processat als Estats Units, on l'esperaria un llarg confinament. «La impressió general és d'un home deprimit i de vegades desesperat que tem pel que li pugui passar en el futur», va afirmar Baraitser en emetre el seu dictamen.
La jutge decidirà demà si es concedeix la llibertat condicional a Assange, que es troba en presó preventiva des de fa 21 mesos. El seu advocat, Edward Fitzgerald, explicarà l'«impacte negatiu» que tindria per al seu client, que pateix depressió crítica, seguir a la presó i proposarà «un paquet de mesures» de control del mateix, que podrien incloure aspectes com la vigilància domiciliària, una compareixença regular a comissaria o una fiança econòmica, per garantir que d'aquesta forma no existeix «risc de fuga». Per la seva banda, l'equip legal que representa els Estats Units va anunciar que apel·larà la sentència. El cas podria continuar al Tribunal Superior i acabar al Tribunal Suprem, en un litigi que pot durar encara anys.
Assange està acusat d'espionatge per les autoritats nord-americanes per difondre documents confidencials en un cas sense precedents sota la normativa original, la llei d'espionatge de l'any 1917. En total li imputen 17 càrrecs d'espionatge i un càrrec addicional de pirateig informàtic. El procés d'extradició als Estats Units va tenir lloc el passat mes d'octubre i va durar més de quatre setmanes. En la seva sentència, la magistrada rebutja tots els arguments expressats per l'equip d'Assange pels quals no podia ser extradit, inclosa la motivació política de la persecució, però admet que pot cometre suïcidi si s'enfronta als Estats Units a «condicions de gairebé total aïllament» i per tant rebutja l'extradició. «Seria opressiva en raó del perjudici mental», destaca.
El ciutadà australià va ser detingut l'abril de 2019 a l'Ambaixada de l'Equador a Londres, on el Govern d'aquell país li havia concedir asil el 2012. Refugiant-se allà, Assange va voler escapar a l'ordre de crida i cerca dictada en contra seva per part de la Interpol, arran d'unes denúncies per violació a Suècia, una llarga investigació que va ser finalment arxivada. El canvi de Govern a Quito va suposar el lliurament a la policia britànica d'Assange, que havia passat set anys reclòs a l'esmentada cancelleria. El fundador de WikiLeaks es troba des de llavors detingut a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, al sud-est de Londres, mentre esperava que es decidís sobre el seu possible lliurament als Estats Units.
Al centre d'aquest polèmic cas, amb el qual es posa a prova el futur de la independència periodística i la llibertat d'expressió, es troben una sèrie de documents lliurats per l'exmarine nord-americana Chelsea Manning el 2010, entre ells, per exemple, un vídeo de 39 minuts d'un helicòpter Apatxe de l'Exèrcit nord-americà disparant i matant més d'una dotzena d'iraquians, inclosos dos periodistes de Reuters.
Molts acadèmics consideren que la llei que esgrimeixen els EUA per sol·licitar la seva extradició i que no s'havia utilitzat mai fins ara per enjudiciar un periodista, planteja problemes constitucionals preocupants perquè infringeix els drets de la primera esmena a rebre i publicar informació.
En una carta oberta al president dels Estats Units, Donald Trump, un expert independent en drets humans de l'ONU va demanar al mandatari que perdonés Assange. «El senyor Assange ha estat privat arbitràriament de la seva llibertat durant els últims 10 anys», va escriure Nils Melzer, relator especial sobre tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants. «Aquest és un alt preu a pagar pel coratge de publicar informació veraç sobre la mala conducta del govern a tot el món», va assenyalar.
El relator va argumentar que Assange no havia piratejat, robat o publicat informació falsa, ni havia causat dany a la reputació a través d'una mala conducta personal, i va afegir que, encara que s'estigui d'acord o en desacord amb les seves publicacions, «clarament no poden considerar-se delictes».
La plataforma WikiLeaks va demanar a les autoritats dels Estats Units, la vigília de la sentència, que retiresssin els càrrecs contra el seu fundador, que podria ser condemnat a fins a 175 anys de presó sota el concepte Mesures Administratives Especials, una versió particularment dura del confinament solitari.
Un dels advocats d'Assange, Carlos Poveda, va assegurar sobre l'oferta d'asil plantejada pel president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, que és «poc probable» que el seu client l'accepti perquè el procés judicial per a l'extradició podria durar encara fins a dos anys. «En tot cas, agraïm al president López Obrador la seva disposició de generar un asil», va afegir.
