La jutgessa britànica Vanessa Baraitser ha denegat avui la llibertat condicional al fundador de Wikileaks, Julian Assange, en considerar que presenta risc de fuga, malgrat haver rebutjat prèviament la seva extradició als Estats Units per motius de salut.

En anunciar la seva decisió en la Cort de Magistrats de Westminster, la jutgessa ha assenyalat que Assange "encara no ha guanyat el seu cas", atès que els EUA recorrerà la fallada contrària al lliurament, i "té un incentiu per escapar-se" fins que conclogui aquest procés.

Baraitser va dir que l'australià de 49 anys, que pateix depressió i altres malalties després de deu anys confinat al Regne Unit, "ha demostrat" repetides vegades que és capaç de fugir de la Justícia encara que hi hagi "estrictes condicions" de control.

La decisió de la jutgessa significa que Assange, que estava present a la sala, romandrà en presó provisional a la presó londinenca de Belmarsh mentre avança el seu procés judicial.

En la vista d'avui per a determinar si podia sortir en llibertat condicional, Baraitser ha acceptat els arguments en contra de la fiscal Clair Dobbin, en representació de la Justícia estatunidenca, que va al·legar que l'informàtic ha provat en el passat que és capaç de "arribar a extrems extraordinaris" per a evitar la seva extradició.

La jutgessa ha descartat la posició de la defensa, que proposava que el seu client sortís de la presó i passés a estar "efectivament sota arrest domiciliari", en un domicili londinenc amb la seva parella, Stella Morris i els dos fills de tots dos, amb una fiança econòmica i "qualsevol altra condició que disposés el tribunal".

La decisió d'aquest dimecres suposa un dur cop per a Assange i la seva família, a més dels seus milers de seguidors a tot el món, que per primera vegada veien la possibilitat que deixés el seu tancament.

Dilluns passat, Baraitser va rebutjar, en constatar risc de suïcidi, l'extradició de l'ex "hacker" als EUA, que ho reclama per a processar-li per 18 presumptes delictes d'espionatge i intrusió informàtica per les revelacions del seu portal digital Wikileaks, penats amb fins a 175 anys de presó en aquest país.

Encara que va acceptar les amenaces per a la seva salut d'un eventual lliurament, la jutgessa va descartar la resta dels arguments de la defensa, que va adduir, entre altres coses, que els càrrecs tenien "motivacions polítiques" i que no tindria un judici just en aquest país.