Cap autoritat té un altre fonament a Espanya que la Constitució, i els militars l'acaten sense condicions. Ho va recordar ahir Felip VI en destacar en el seu discurs de la Pasqua Militar que la Carta Magna «és el camí lliure i democràticament decidit pel poble espanyol. Tots estem incondicionalment compromesos amb ella perquè és l'origen de la legitimitat de tots els poders i de totes les institucions de l'Estat».

A la cerimònia, celebrada al Palau Reial de Madrid, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va assenyalar amb èmfasi que «ningú té dret, i menys els que en el seu dia van vestir l'uniforme de les Forces Armades, a perjudicar l'immens prestigi que tenen els nostres exèrcits, amb la plena consciència i agraïment de la societat espanyola».

El monarca i la titular de Defensa van fer aquestes afirmacions en sengles discursos d'una festivitat castrense que estava precedida per l'expectació sobre quin lloc ocuparia en la celebració la polèmica encara recent pel xat reaccionari de militars jubilats en el qual es parlava d'«afusellar 26 milions» de persones i les cartes contra el «govern social-comunista recolzat per filoetarres» que altres uniformats han subscrit i enviat a La Zarzuela.

En les frases de major contingut polític del seu discurs, però sense fer al·lusió directa a aquests pronunciaments, el Rei va descriure els militars com «homes i dones que protegeixen la nostra llibertat i seguretat dins i fora de les nostres fronteres», i va apuntar que la legitimitat que concedeix la Constitució «es renova cada dia respectant-la i observant-la».

Felip VI va enviar als exèrcits el missatge que «la nostra Constitució, reflex d'Espanya», és «font de cohesió, marc i garantia de convivència, d'estabilitat i de solidesa democràtica».

«Deliris» d'«una minoria»

La ministra va respondre de forma més directa els militars franquistes en la seva intervenció, en descriure els promotors d'aquests pronunciaments públics contra el Govern com una «insignificant minoria, que només es representa a si mateixa, que busca una publicitat i un protagonisme que ni mereix ni té i que qüestiona irresponsablement les bases de la convivència a Espanya». Aquesta minoria, va afegir Robles, «només mereix el rebuig més absolut, per la seva intolerància, els seus deliris i el seu total allunyament dels valors castrenses».

La titular de Defensa li va assegurar al Rei que «comptem amb unes Forces Armades modernes, altament preparades i formades exclusivament en el marc de la Constitució», i va al·ludir també a la llei fonamental en presentar els militars com «guiats per la més estricta neutralitat política i defensant, si cal amb la seva vida, la Constitució i els valors, principis i drets en ella reconeguts».

Robles va recordar als militars que «els valors i drets recollits a la nostra Constitució delimiten l'espai moral i polític en què ha de discórrer el nostre Estat social i democràtic de dret i tenen la seva màxima expressió en la llibertat, la igualtat, la justícia i el pluralisme polític, que la nostra Carta Magna consagra».

Trobada amb Sánchez

La cerimònia es va veure marcada per les severes limitacions que imposa la pandèmia: desfilada militar breu, amb màscares i distància social al pati de l'armeria del Palau, i celebració reduïda a un terç d'assistents a l'interior.

L'ocasió, primera Pasqua Militar amb l'ancià rei emèrit fora d'Espanya, va proporcionar l'oportunitat per a la primera trobada entre el Rei i el president Pedro Sánchez després que aquest anunciés un camí legislatiu de regeneració de la institució monàrquica a Espanya. Sánchez i el Rei van parlar molt breument abans d'entrar al palau, en el curt espai d'una salutació i una felicitació de l'any nou.

El Rei va dedicar part de la seva salutació a recordar «el dolor i la tristesa que ha causat a tantes famílies a Espanya i a tot el món» una pandèmia en què les Forces Armades «esteu fent una feina extraordinària», els va dir als militars, destacant «les desinfeccions, el desplegament logístic i la presència a tants llocs, el muntatge d'hospitals i el trasllat i digne acompanyament dels morts». El monarca va recordar el centenari de la Legió, commemorat el 2020, i va descriure la unitat militar com «una força a l'avantguarda».