Les «opinions polítiques», les «conviccions filosòfiques i religioses», així com l'«afiliació sindical» i les «dades de salut» podran, en nom de la seguretat pública i la seguretat de l'Estat, ser registrades en els fitxers de la policia i la gendarmeria franceses. Tot i les crítiques de sindicats i associacions, que consideren la mesura com un atac desproporcionat contra la llibertat religiosa, sindical, d'opinió i de consciència, el Consell d'Estat va donar llum verda el 5 de gener a aquests polèmics registres.

Prevenir els actes de violència o de terrorisme és, segons el ministre d'Interior, Gérald Darmanin, l'objectiu de la mesura. Per a això, el Govern va aprovar, el passat 4 de desembre, tres decrets que modifiquen el codi de seguretat interior. El primer esmena el fitxer d'Investigacions Administratives de Seguretat Pública, utilitzat per reclutar funcionaris a llocs sensibles de l'administració. El segon modifica el registre destinat a la prevenció d'atacs contra la seguretat pública i el tercer reforma l'arxiu de gestió d'informació i prevenció d'aquestes amenaces.

Si bé aquests fitxers ja existien, fins ara només podien registrar les «activitats» de les persones investigades. Gràcies a l'aprovació del Consell d'Estat, la màxima instància administrativa, les forces de l'ordre podran recopilar fotos i comentaris a través de les xarxes socials i, fins i tot, els problemes psicològics o psiquiàtrics, l'orientació sexual i les activitats esportives dels seus objectius i incloure'ls en les seves bases de dades.

«Ens dirigim cap a una societat cada vegada més autoritària a l'estil del Big Brother, on hi ha un creixent desequilibri entre les llibertats i la seguretat», va denunciar el diputat Éric Coquerel, membre de la formació d'esquerres França Insubmisa, després de conèixer la decisió presa pel Consell d'Estat.

Sindicats i associacions de defensa de les llibertats comparteixen l'anàlisi, insistint sobre el risc democràtic i social d'aquest registre generalitzat de la població. «La decisió del Consell d'Estat és, senzillament, dolenta i preocupant, ja que aquesta institució és l'únic contrapoder «vis-a-vis» de la policia -valora Arthur Messaud, jurista i membre de l'associació La Quadrature du Net en defensa de les llibertats fonamentals a internet. Estem davant d'un augment de la recopilació de dades personals i, a més, del nombre de persones afectades. Més enllà de la vigilància massiva, els nous fitxers poden desembocar en una persecució de militants i manifestants, en una veritable forma de coerció».

Aquestes crítiques arriben en un moment delicat per a Macron i el seu Govern. Abanderats del projecte de llei de Seguretat Global -destinat, entre altres objectius, a protegir la imatge de les forces de l'ordre-, la deriva autoritària de les seves polítiques es tradueix ja en un important rebuig popular.

«En les albors d'aquesta nova dècada, vull assegurar-los que no cediré al pessimisme o a la immobilitat». Amb aquesta declaració de principis, Macron va prometre el passat Cap d'Any que durà a terme la seva agenda reformista malgrat la massiva mobilització social contra el seu projecte estrella: la reforma de les pensions. Després de l'esclat de la pandèmia de covid-19, no va ser el pessimisme o la immobilitat, sinó una crisi sanitària sense precedents, la responsable de congelar les promeses de transformació macronistes el 2020. Amb un any de retard, el president francès s'ha d'afanyar-se per executar les seves promeses de campanya abans de les eleccions presidencials que se celebraran a la primavera de 2022.

Si bé la gestió de l'epidèmia de coronavirus continuarà sent una prioritat, especialment l'organització de la campanya de vacunació que hauria d'ajudar a controlar la propagació de virus i evitar una nova onada d'infeccions, no serà l'única. La reforma de les pensions i de les prestacions per desocupació, el projecte de llei de seguretat global i la lluita contra l'islamisme radical, apareixen en primera línia entre els objectius de Macron.

Desencadenant de la vaga de transports més llarga de la història a França, la polèmica reforma de les pensions sembla crear dissensió fins i tot dins del mateix Govern.