Per primera vegada, els lletrats del Congrés van donar ahir el seu vistiplau a una comissió d'investigació sobre Joan Carles I. La iniciativa, presentada per Unides Podem juntament amb ERC, EH Bildu, Més País, Compromís, la CUP i el BNG, planteja indagar sobre l'ús de targetes opaques per part del rei emèrit quan ja havia abdicat i, per tant, ja no era inviolable. No obstant això, tot apunta que la Mesa de la cambra baixa tombarà aquesta proposta a causa del vot en contra de PSOE.

Els morats van registrar aquesta comissió -la sisena en els últims tres anys- a mitjans de desembre amb la intenció d'esquivar l'article 56.3 de la Constitució que estableix la inviolabilitat del cap d'Estat i que havia servit als lletrats de la cambra per rebutjar les anteriors propostes. Una recomanació en la qual es van basar PSOE, PP i Vox per votar «no» en les altres ocasions.

No obstant, en aquest cas Podem i la resta de partits republicans i nacionalistes que van sol·licitar la comissió van posar el focus en les informacions sobre l'ús de targetes opaques per part de Joan Carles I entre 2016 i 2018, quan ja havia abandonat la prefectura de l'Estat i els seus actes no estaven protegits per la inviolabilitat.

Amb l'aval dels lletrats, la Mesa de Congrés estudiarà avui la petició de tramitar la comissió. Davant la negativa contundent de conservadors i ultres a investigar Joan Carles I, només el «sí» del PSOE permetria que aquesta iniciativa arribés fins al Ple. No obstant això, fonts socialistes van avançar que rebutjaran la sol·licitud dels morats, seguint la doctrina del Tribunal Constitucional, perquè entre les funcions de la cambra baixa no està la de controlar la prefectura de l'Estat, informa Juan Ruiz Sierra. Una decisió que, reconeixen, pot acabar perjudicant-los de cara al seu electorat, cada vegada més tendent al republicanisme. A més, aquest pas contradiu la predisposició expressada per la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, al març a actuar segons el criteri que establissin els lletrats.

El portaveu parlamentari dels morats, Pablo Echenique, va lamentar Twitter els continus canvis d'opinió del PSOE i va assenyalar que les comissió d'investigació «no són de control». En referència a això, el dirigent d'Unides Podem va recórrer al reglament de Congrés dels Diputats per destacar que es pot indagar «sobre qualsevol assumpte que sigui d'interès públic».

A aquesta tensió que arrosseguen els socis de la coalició entorn de la monarquia des de fa mesos se suma que el Govern va confirmar que Joan Carles I mantindrà el seu títol de rei «de forma vitalícia», com estableix el reial decret aprovat el 2014 que va regular la seva abdicació. L'executiu va respondre d'aquesta manera tan contundent a una pregunta per escrit formulada pel senador de Compromís Carles Mulet sobre si a la Moncloa s'està plantejant la possibilitat de revocar aquest «títol honorífic» a l'emèrit.

En la resposta del Govern es compara la situació del pare de Joan Carles I, tot i que «sense ànim d'exhaustivitat» amb la que es produeix en altres monarquies com la de Bèlgica, Luxemburg o el Japó.

En una primera resposta dirigida a Mulet al novembre, el Govern ja va assenyalar que el tractament honorífic a Joan Carles I «està en línia amb la senda de precedents històrics i del costum d'altres monarquies» de l'entorn de l'espanyola.

Mulet va plantejar aquestes preguntes tenint en compte «l'escarni públic internacional» pels presumptes negocis ocults a l'estranger del pare de Felip VI, que han portat a la Fiscalia del Suprem a obrir tres investigacions.